La pujada del preu de la llum, l’encariment dels productes bàsics i la pèrdua de la capacitat d’estalvi i de poder adquisitiu estan afectant seriosament la butxaca de la dels gironins. La inflació no ha deixat de créixer en l’últim any, que podria tancar amb un 8%, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Amb la reobertura i la posada en marxa de l’economia després de la pandèmia, la demanda i la producció de tota mena de productes es va disparar. Aquesta situació també es va reflectir al mercat energètic, que és el motor principal de l’economia, amb una pujada del preu de l’energia i, especialment, del petroli i el gas. En un món que funciona per la llei de l’oferta i la demanda, els preus s’han desbocat.
Per què puja el preu de la llum?, com funciona el mercat energètic?, com es pot reduir la factura?... Aquests són alguns dels dubtes que intentarem resoldre en aquest article.
Quin paper juga el gas en la pujada del preu de la llum?
El preu del gas ha sigut el factor que ha influït de forma més notòria en l’encariment de la factura de la llum. Tant a Espanya com a la resta d’Europa, aquest combustible és una de les matèries primeres utilitzades en la producció d’electricitat a través dels cicles combinats (gas + vapor).
Aquesta tecnologia no juga un paper important sobre el total d’energia produïda, però hi ha tot un seguit de factors que expliquen per què el seu encariment ha disparat el preu de la factura de la llum.
1. El sistema marginalista del mercat majorista elèctric
El ‘pool’, el nom amb què es coneix el mercat majorista elèctric, és la subhasta en què les empreses productores presenten les seves ofertes i les comercialitzadores compren els paquets que necessiten per garantir el subministrament als consumidors per a cada hora del dia, tenint en compte la previsió de demanda que l’operador del sistema elèctric faci per a l’endemà.
Primer se subhasten les energies renovables i la nuclear, que solen tenir un preu més baix. Però com que la seva producció no és suficient per cobrir la demanda total en moltes ocasions, entren en joc altres sistemes de generació, com els cicles combinats. En aquest sentit, el gas i el carbó que s’utilitzen en aquesta tecnologia són els que acaben fixant el preu per a una franja concreta.
Per què passa això? Hi ha una explicació. El mercat majorista elèctric europeu es regeix des de ja fa molts anys per un sistema de fixació de preus ‘marginalista’. És a dir, la font d’energia més cara que entra en el mix energètic és la que fixa el preu per a cada hora.
2. La Guerra d’Ucraïna no és l’única causa geopolítica
El preu del gas natural ja creixia des d’abans de la Guerra d’Ucraïna, tot i que també ha influït.
L’any 2020 el preu mitjà va ser de 10 euros el megawatt hora (MWh), un preu baix que està molt vinculat amb l’aturada de la demanda que va suposar la covid-19. L’any 2021, amb la reactivació de l’economia a escala global i sobretot a l’Àsia, la demanda de gas es va disparar i els productors van augmentar-ne el preu, que va arribar a escalar de mitjana fins als 50 euros MWh.
Així doncs, la crisi generada per la Guerra d’Ucraïna ha sigut un dels últims factors que s’ha sumat a l’escalada de preus. La Unió Europea tenia una gran dependència del gas rus. Rússia subministrava prop del 40% d’aquesta matèria primera els estats de la UE. La incertesa generada per les sancions o un tall de subministrament ha desestabilitzat encara més els preus.
En el cas concret d’Espanya i Portugal regeix des del 15 de juny la coneguda com a ‘excepció ibèrica’. Aquesta mesura, plantejada per contenir la pujada del preu de llum, intervé en el mercat elèctric i fixa un preu màxim del gas utilitzat per generar electricitat. Durant els sis primers mesos d’aquesta mesura, el preu del gas serà d’un màxim de 40 euros MWh i, a partir del desembre, anirà pujant 5 euros al mes fins a arribar als 70 euros MWh el 31 de maig de 2023.
3. Els drets d’emissió de CO₂ s’encareixen
La Unió Europea va posar en marxa el Règim de Comerç de Drets d’Emissió amb l’objectiu de reduir les emissions de CO₂. Aquest sistema obliga centrals tèrmiques, de cogeneració, refineries i indústries com la siderúrgia i la ceràmica a pagar per les emissions que generen fent servir energies fòssils.
Aquests drets s’assignen de manera gratuïta o per subhasta. En el cas del sector elèctric ha d’acudir a subhasta des de l’any 2013. Cada any es reparteixen menys drets per tal d’arribar a una reducció del 55% de les emissions de CO₂ el 2030. Per aquest motiu, el preu no ha deixat de créixer fins als 90 euros actuals.
Això també s’acaba notant en la factura elèctrica dels consumidors, tot i que afecta de manera diferent en funció de si tens contractada l’electricitat a través del mercat regulat (PVPC) o lliure.
Mercat lliure o regulat?
El mercat elèctric espanyol té un element propi: els usuaris poden triar entre el mercat lliure i el mercat regulat (PVPC) a l’hora de contractar la tarifa de la llum. Aquesta decisió és molt important, ja que l’elecció de l’un o de l’altre pot canviar substancialment el que s’acaba pagant a la factura. Com funcionen?
- Mercat lliure: Aquest és el model que tenen actualment 16 milions de llars a Espanya. El preu, en aquest cas, el determina l’empresa comercialitzadora. Els preus són molt més estables, ja que el consumidor que escull una tarifa fixa sap per endavant què pagarà (el preu del kWh) i no es trasllada directament el preu fixat cada dia.
- Mercat regulat: En aquest cas són 10,5 milions de llars les que estan abonades al mercat regulat, un cas peculiar d’Espanya. El preu, en aquest cas, canvia cada dia i a cada hora, ja que els preus els marca el mercat elèctric amb la supervisió del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
Els consumidors que més estan notant la pujada del preu de la llum són aquells que es troben al mercat regulat, perquè estan més exposats a les pujades i les baixades del preu de l’electricitat. En el cas del mercat lliure, els preus pugen amb les revisions periòdiques en les quals s’incorporen actualitzacions de l’IPC o costos reguladors, entre d’altres, però es mantenen molt més estables.
Com pot l’usuari reduir la factura de la llum?
Els consumidors poden reduir la factura de la llum si tenen en compte alguns factors com el tipus de mercat a què compraran l’electricitat, la tarifa que contractin i també és fonamental l’optimització de l’eficiència energètica de la llar. Aquest últim, un aspecte clau que cal tenir en compte.
- Triar mercat: Com es comentava més amunt, ser al mercat lliure o regulat és un factor que pot determinar substancialment el preu de la factura. En una època de preus baixos, el mercat regulat pot ser una bona opció, però el lliure ofereix més estabilitat. En el cas del mercat regulat es pot aprofitar les franges horàries vall (nit i caps de setmana) per fer algunes tasques com engegar la rentadora, ja que són les més barates.
- Eficiència energètica: Aquest, probablement, és un dels factors que més s’hauria de tenir en compte. Els electrodomèstics amb certificació d’alta eficiència energètica poden optimitzar molt millor el consum, la il·luminació de tipus led consumeix un 80% menys que la tradicional i algunes reformes com l’aïllament de la llar poden millorar la temperatura de casa amb el seu estalvi en calefacció o aire condicionat.
- Escull tarifa segons el teu consum: És important saber el consum de la llar i triar una tarifa que s’adapti a les necessitats.
Les renovables redueixen la factura de la llum
En el context actual i en els futurs escenaris que puguin plantejar-se, la millor solució a la crisi energètica és incrementar la producció i utilització de fonts d’energia renovables. Segons les dades de Red Eléctrica, durant l’any 2021 aquestes tecnologies van suposar un 48,4% del mix de producció d’electricitat a Espanya gràcies a l’increment a la producció d’eòlica i solar fotovoltaica.
Es pot produir el 100% de l’energia elèctrica amb fonts d’origen renovable? Sí, però avui dia encara no és possible per la falta de desenvolupament d’instal·lacions. És a dir, per incrementar la potència s’hauria de continuar incrementant la implementació d’aquestes tecnologies arreu del món.
Un cas que reflecteix aquest increment és el d’Endesa. Durant els primers 9 mesos del 2021, el 85% de la seva producció d’energia va ser lliure d’emissions. La companyia, a més, té el repte d’invertir 31.000 milions d’euros fins al 2030 perquè el 80% de la seva generació sigui lliure de CO₂ i, el 2040, esperen ser 100% renovables.
El desenvolupament d’aquestes tecnologies comporta tres beneficis principals:
- Actuar contra el canvi climàtic: L’única manera d’assolir les metes establertes pel Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) i la Llei de Transició Ecològica, que plantegen un 74% de generació d’energies d’origen renovable i la descarbonització de l’economia el 2050, és desenvolupar la capacitat de producció d’aquestes energies.
- Disminuir la dependència energètica: Segons les últimes dades proporcionades per l’INE, Espanya té una dependència energètica de prop més del 73%, sobretot, per l’ús excessiu de combustibles fòssils.
- Reduir el preu que paguen els consumidors: Les fonts d’energia renovables tenen un preu menor al mercat i, per tant, això es traduiria en un descens en el preu de la factura elèctrica de totes les llars.
Llum Verda: informació per a conèixer el sector de l'energia
Llum Verda és un projecte d'Endesa que, amb la col·laboració de Premsa Ibèrica, té l'objectiu d'ajudar el lector a comprendre com funciona el sector energètic i aprofundir en el procés de transformació sostenible que s'està produint. A través de sis reportatges, aquesta iniciativa oferirà al lector informació sobre el sector i s'explicarà com s'està treballant en el procés d'electrificació de l'economia, un element fonamental per a aconseguir la descarbonització i avançar en els Objectius de Desenvolupament Sostenible i la lluita contra el canvi climàtic.
