Catalunya va ser l’autonomia amb més concursos de creditors l’any passat

El Regne Unit és el país on s’han produït més insolvències empresarials aquest any

Negocis tancats en una fotografia d’arxiu. | B.RAMON

Negocis tancats en una fotografia d’arxiu. | B.RAMON / Paula Blanco. Madrid

Paula Blanco. Madrid

En els darrers nou mesos, el nombre de concursos de creditors ha augmentat un 14,17% fins a situar-se en 3.618, una xifra superior fins i tot a la registrada en nivells prepandèmics (3.383 el 2019). La previsió dels economistes és que aquesta xifra continuï el seu ascens durant el 2023. No obstant això, no totes les comunitats autònomes reflecteixen aquesta pujada. Segons l’Atles Concursal elaborat pel Consell General d’Economistes, quatre comunitats autònomes acumulen 3 de cada 4 concursos de creditors a Espanya.

Així, gairebé el 74% dels procediments concursals que van tenir lloc durant el 2021 es van concentrar a Catalunya, la Comunitat de Madrid, la Comunitat Valenciana i Andalusia. En total van sumar 5.234 concursos el 2021 dels 7.062 registrats a tot el territori espanyol. Catalunya és la comunitat autònoma amb més concursos amb 2.446 davant dels 1.253 registrats el 2020. Per darrere va estar a molta distància la Comunitat de Madrid amb 1.259 concursos el 2021, davant dels 859 de l’any anterior.

A totes les comunitats autònomes es van registrar creixements del nombre de concursos durant el 2021, però el cert és que cada vegada més es concentren en determinats territoris: només a les quatre primeres comunitats autònomes i al País Basc es va superar el llindar dels 250 concursos de creditors d’empreses. D’altra banda, Ceuta i Melilla van ser les autonomies espanyoles amb menys concursos de creditors registrats (3), per davant de la Rioja (17), Cantàbria (43), Extremadura (44) i Navarra (53).

Si les dades es desglossen per províncies, el resultat és semblant. Barcelona va acumular la xifra més gran de concursos de creditors amb un total de 2.216 el 2021, seguida de Madrid amb 1.259. A més distància, València va registrar 506 concursos, Alacant 304 i Sevilla 215. Un cop més, les dues principals ciutats d’Espanya van concentrar els concursos registrats durant l’any passat. A l’altra banda de la balança, Ceuta i Melilla van repetir com a demarcacions amb menys activitat concursal (3), seguides de Segòvia i Zamora (7), Àvila i Sòria (8).

Paral·lelament, el Regne Unit lidera les insolvències el 2022 amb un increment del 37%, encara que el 2023 s’alentirà el creixement a només un 4%. És l’únic país europeu amb previsions positives en aquest sentit de cara al proper any, ja que a la resta d’Estats empitjoraran les xifres a causa de la inflació i els preus de l’energia. Un dels més afectats serà els Països Baixos, amb una previsió de creixement dels concursos de creditors el 2022 del 24% i del 39% el 2023.

Països de referència com França i Alemanya segueixen la mateixa estela negativa: el país gal veurà un augment dels seus procediments concursals del 15% l’any actual i del 33% el 2023, mentre que Alemanya patirà un increment del 4% el 2022 i del 10% durant el proper any. Espanya es troba en una posició intermèdia per als dos anys amb una previsió de creixement dels seus concursos empresarials del 8% per al 2022 i del 13% per al 2023.

Els EUA, pitjor que la Xina

Amb la vista posada en ambdós límits del mapa, els Estats Units ofereixen pitjors previsions en aquest àmbit respecte la Xina. En el primer cas, amb increments del 8% el 2022 i del 23% durant el proper any, els economistes esperen que les empreses es beneficiïn dels amortidors acumulats des de la pandèmia a partir de la transformació massiva del Programa de Protecció de Xecs de Pagament en subsidis i la recuperació de guanys.

Alhora, la Xina podria mantenir els seus nivells d’insolvències sota control, segons apunten des del Consell General d’Economistes, amb previsions de l’1% el 2022 i de l’11% el 2023. Això és degut a un punt de partida relativament baix respecte d’altres països, malgrat un repunt de dificultats patides per les empreses més exposades al comerç internacional.

Subscriu-te per seguir llegint