Els preus dels lloguers s’apugen un 11,6% a Girona en un any perquè no hi ha pisos disponibles

Els lloguers han pujat un 11,6% a la ciutat de Girona durant el darrer any. La manca d’oferta i el canvi normatiu, pel que fa a la revisió anual sobre la limitació del 2% de l’augment de preu en el lloguer, han provocat un encariment generalitzat dels habitatges d'arrendament a la demarcació, que de mitjana han pujat un 10% a les comarques gironines, segons l’estudi de preus de mercat que fan conjuntament el Gremi de Promotors i els col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) i d’Administradors de Finques.

A la ciutat de Girona un pis de dues habitacions ha passat de costar 626 euros a 698 euros de l’octubre de 2021 a aquest passat mes d’octubre. Els lloguers d’habitatges de tres habitacions s’enfilen fins als 812 euros, 85 euros més que fa un any. Els pisos de quatre habitacions ara costen 945 euros, un 12,6% més que fa un any i un 9,5% més que fa sis mesos.

Dels 11 municipis gironins en els quals se centra l’estudi (Banyoles, Blanes, Figueres, Girona, Lloret de Mar, Olot, Palamós, Roses, Salt, Sant Feliu de Guíxols i Santa Coloma de Farners) Olot és un dels que registra un major increment del preu del lloguer. Els pisos de dues habitacions ara costen un 24,56% més que l’any passat, mentre que els habitatges de tres habitacions són un 17,26% més cars que l’octubre de 2021. Els 11 municipis gironins registren un augment del preu dels lloguers respecte a l’any passat. El president del Col·legi d’Administradors de Finques, Francesc Xavier Quintana, explica que molts propietaris, preveient que no podran revertir els augments de l’IPC al preu del lloguer -perquè l’Estat els ha topat- ja opten, directament, «per apujar-los abans de signar els nous contractes i així contrarestar la mesura».

La manca de pisos de lloguer també suposa que disminueixin la signatura de contractes. Segons l’estudi, a les comarques gironines l’any passat es van signar 16.132 contractes. Enguany, fins al 30 de juny es van rubricar 7.376 contractes a la demarcació i les previsions apunten que l’any es tancarà amb una xifra que oscil·larà entre els 14.000 i els 15.000 contractes signats, aproximadament un 10% menys que l’any passat.

Menys habitatges nous

El ritme de l’obra nova iniciada a la província de Girona, de gener a setembre, ha disminuït un 18% la seva producció, comparat amb el mateix període de l’any passat. La lenta incorporació de producte al mercat contrasta amb el nivell de compravendes d’habitatges nous que, durant els nou primers mesos d’enguany, marquen una tendència positiva, amb un 25% d’increment. Una situació que es deu a les dificultats a l’hora de trobar finançament per les obres i per l’encariment dels materials.

L’evolució de preus pel que fa a obra nova ha estat a l’alça, però dins d’uns paràmetres de moderació. «En els darrers 12 mesos l’evolució ha estat inferior a la inflació pel que fa als preus mitjans per municipi i per zones», explica el president del Gremi de Promotors i Constructors d’Edificis de Girona, Miquel Bosch. Pel que fa a la pujada de preus, «Roses ha passat a ser el lloc on es troben els preus més elevats pel que fa a la zona ‘prime’, superant a Palamós que ho havia estat en els darrers anys, juntament amb Girona», detalla, Bosch.

Pel que fa a la compravenda d’habitatges de segona mà, el tercer trimestre del 2022 es van tancar 4.038 compravendes, el que representa +3,6% en comparació amb el tercer trimestre de 2021. A nivell anual, tancat el tercer trimestre d’enguany, s’han efectuat 14.526 compravendes, que representa un augment del 23,4% en relació amb l’anterior anualitat. «Aquestes dades confirmen que durant la primera part de l’any es va mantenir una gran activitat i la tendència dels darrers mesos és a la baixa, tot i que de moment el mercat encara està actiu», explica el president del Col·legi API, Joan Company. Des de l’API atribueixen aquest descens al fet que davant la por que s’apugessin els tipus d’interès, a principis d’any molts gironins que ja preveien comprar un habitatge van accelerar la decisió.