«L’economia digital no torna la riquesa al territori»

Ja tenim l’Hospital Clínic piratejat. Aquest és el futur que ens espera? 

És el risc que tenim, igual que abans teníem el de quedar sense llum a casa. Vol dir que hem de ser més previnguts i tenir més plans de contingència.

Ens hem d’acostumar al pirateig i els hackers?

Part dels problemes que tenim és perquè no ens hi hem acostumat i no ens ho hem pres prou seriosament. Abans a les cases hi havia espelmes per a quan marxava la llum, cosa que ja no sol passar. És una època de transició, ara els problemes no els tenim amb la llum sinó amb això.

Tanmateix, avui és més fàcil que abans atacar una empresa rival?

Atacar una empresa rival sempre ha sigut fàcil. No fa gaire es parlava d’espionatge industrial. I ara igual, però d’una altra manera. Hi ha el costum d’atribuir a l’etapa digital, problemes que ja teníem en l’etapa anterior. El mateix passa amb les fake news, que oblidem que de diaris publicant bajanades n’hi ha hagut sempre. A Rússia informen sobre la guerra d’una forma i a Ucraïna d’una altra. En diem fake news, però ha passat sempre.

La digitalització ja ha culminat? 

Tot just comença. Pel cap baix, la digitalització va començar fa trenta o quaranta anys, i n’hi queden trenta o quaranta més. La gent s’ha acostumat a comprar el relat que tot és vertiginós i que en cinc anys tot canvia. És força cert, però els primers ordinadors i processadors van aparèixer fa quaranta anys, Internet va arribar a principi dels anys 2000, els telèfons mòbils multimèdia i les xarxes socials el 2010... Això fa dècades que dura, i n’hi queden unes quantes més.

Cada cop surten als diaris més estafes per Internet. La gent és molt il·lusa?

A la gent sempre l’han estafat. Abans hi havia el timo de la estampita i ara hi ha altres coses. Quan em diuen que l’era digital ha portat un problema, acostumo a dir que el problema ja el teníem, només que ara també el tenim en digital.

Hi ha coses que no canvien.

Igual que quan algú diu que ara ho saben tot de nosaltres. Perdoni, La Caixa ja fa temps, que ho sabia tot de nosaltres.

Paradoxalment, la globalització ens ha tornat més individualistes?

La nova tecnologia té conseqüències socials. Una d’elles és que abans la gent tenia consciència de pertànyer a un col·lectiu, cosa que permetia dur a terme lluites col·lectives, els segles XIX i XX en són plens. Al segle XXI les lluites col·lectives costen molt, perquè tot s’ha fragmentat. El fet digital està canviant els mecanismes de pertinença i de participació. Si ara ens ajuntem seixanta per fer alguna cosa, ens diuen que aquest número no és significatiu, que hem de ser sis mil. Y reunir sis mil persones és un embolic.

Digui’m una altra conseqüència. 

El sistema industrial tenia un mètode de repartiment de la riquesa. La riquesa generada per una indústria, tornava al territori mitjançant sous i impostos. L’economia digital, en canvi, no torna la riquesa al territori.

Per quina raó?

Si a Girona hi havia quinze sales de cinema, eren sous pels gironins que hi treballaven, i les sales pagaven tributs. Tanquen les sales i els ciutadans paguem una quota a Netflix, que no torna res amb sous perquè cap gironí hi treballa, ni tampoc tributa a Girona, amb prou feines a Espanya. L’economia digital captura riquesa del territori i no l’hi torna. Resoldre suposa vint o vint-i-cinc anys de feina.

Voler regular això no és com posar portes al camp?

Es pot fer, però és difícil. Sap qui era el president de la Comissió Europea abans de la Von der Leyen? El president de Luxemburg. Un paradís fiscal. Posant la guineu al capdavant del galliner, no és fàcil.

A Catalunya ens van prometre una república, però després una república digital. Deu ser que és més fàcil?

(Riu) La república digital no és més fàcil, tothom la vol i encara ningú la té. En canvi, de repúbliques normals ja n’hi ha. La república digital és on vull que visquin els meus fills. Si pot ser, catalana, però si no, també.