«Ens hauríem de preguntar que seria de l’economia gironina sense el turisme», alerta la degana de la facultat de ciències econòmiques i empresarials de la Universitat de Girona, Anna Garriga. «A Girona, el turisme té un valor superior al 20% del PIB a moltes comarques i ho desconeixem», va afegir Garriga, en una de les seves reflexions durant una jornada celebrada ahir a la Cambra de Comerç de Girona, organitzada pel Diari de Girona amb la col·laboració de la Cambra i el patrocini de CaixaBank, sota el títol «Quina és la punta de llança de l’economia gironina?».

Garriga va exposar que «quan hi ha una crisi, l’economia a Girona cau molt més que a d’altres llocs, no és res resilient». Això provoca que, a posteriori, pugui semblar que l’economia a la demarcació creix per sobre de la mitjana catalana, quan realment el que succeeix és que està recuperant tot aquell teixit econòmic que va perdre durant la crisi, va argumentar. «Es registren creixements superiors als de Catalunya, però no recuperem la totalitat del que hem perdut».

La degana de la facultat de ciències econòmiques i empresarials de la UdG veu com un dels majors problemes de la demarcació el «cofoisme gironí, allò de pensar que ja anem bé», una autocomplaença que «ha estat un fre» per a la demarcació. Una afirmació que Pau Presas, vicepresident 1r de la Diputació de Girona i president de la Comissió Informativa d’Hisenda, Administració, Promoció Econòmica i Cooperació Local, va subscriure: «pensar que Girona ja tira ha entorpit l’avenç del nostre territori».

Públic a la jornada. Marc Martí

La desestacionalització

«Desestacionalitzar el turisme». Aquest ha estat, darrerament, un dels temes recurrents pel que fa a l’anàlisi i els objectius del sector a les comarques gironines. Ahir, va tornar a acaparar part del debat. «La desestacionalització turística és necessària. Cal apostar més per la qualitat del servei, oferir experiències diferents i saber trobar el tipus de clients amb els quals podem créixer», va assegurar Pau Presas.

«Això passa per temporades més llargues o deixar de parlar de temporades, i una afluència més regular», va dir. «És possible millorar la competitivitat del sector amb menys volum de visitants i, segurament, amb el procés de canvi estem posant les bases del model del sector turístic futur a la demarcació de Girona».

Per aconseguir-ho, els experts consideren que és necessari impulsar projectes distintius. Per això, Jaume Guàrdia, vicepresident de la Cambra de Comerç de Girona, va mostrar la preocupació que hi ha dins del sector amb el posicionament de la Generalitat envers la candidatura Costa Brava-Barcelona per a la Ryder Cup del 2031. «Hem de lluitar contra la desestacionalització i el golf ho és», va remarcar.

Tanmateix, el vicepresident de la Cambra de Comerç de Girona també va voler traslladar l’optimisme que rodeja al turisme gironí pel que fa al futur immediat. «El sector turístic ens diu que les previsions de reserves són molt bones i que la Setmana Santa ja ho ha demostrat». «S’han consolidat els mercats català, francès i espanyol», va afegir.

En aquesta línia Montserrat Benítez, directora comercial de CaixaBank a Girona i la Catalunya Central, va explicar que les dades de despesa amb targetes per Setmana Santa «han estat bones».

Per la seva banda, la degana de la facultat de ciències econòmiques i empresarials de la UdG, va apuntar que a les comarques gironines «el sector turístic ha crescut primer en quantitat i ara està creixent en qualitat». Anna Garriga va explicar que «abans de la pandèmia el preu dels hotels de la Costa Brava eren els més econòmics de tota la costa catalana», malgrat que «el sector hoteler va invertir moltíssim després crisi del 2008». «Ara els preus més alts els tenim a la costa gironina, amb això es posa en valor la qualitat», va afegir.

Tot i això, Garriga va assegurar que per promoure el turisme a la demarcació cal potenciar l’aeroport. «Juga un paper clau, però les previsions per aquest estiu no són bones», va dir. La degana de la facultat de ciències econòmiques i empresarials considera que «tenim un problema amb l’aeroport, cal una nova manera de fer promoció turística». Per aconseguir-ho la directora comercial de CaixaBank a Girona va exposar la importància que «des dels bancs poguem obrir noves vies de venda, l’online, però també des de les xarxes socials», una eina que Benítez considera clau.

Indústria

Malgrat que les exportacions continuen assolint bones xifres a les comarques gironines, reindustrialitzar el territori i augmentar el pes del sector en l’economia gironina és un altre dels reptes als quals s’enfronta la demarcació.

«S’ha de fer una aposta per la reindustrialització a partir d’una bona base. És especialment important la creació i planificació de les infraestructures i apostar per les energies renovables, no només per un tema de costos energètics», va argumentar el vicepresident 1r de la Diputació de Girona.

«Si no recuperem pes industrial malament rai», va apuntar Anna Garriga. La degana creu que «l’aposta no és només la relocalització la indústria aquí sinó fer una indústria verda». «Si la transformació verda no es fa a Girona on es farà de Catalunya», es preguntava. «Tenim totes les condicions: entorn adequat, expertesa i totesles connexions amb el mercat mundial que pagarà aquests productes verds».

Des de CaixaBank, Benítez va apuntar que «per apostar per aquesta indústria creixent, val la pena recordar que hi ha fons Next Generation, malgrat que hi ha aquella sensació que no arriben». «Dels 28 milions que es van demanar el 2022 ja ha arribat a les empreses un 40%. Durant aquest any, fins al 8 de març s’han duplicat les peticions respecte a l’any passat. Hem de ser una aliança per arribar a poder créixer», va dir.

Per la seva banda, Jaume Guàrdia, vicepresident de la Cambra de Comerç de Girona, va recordar un altre dels obstacles amb els quals es troba l’economia. «Per assolir un creixement tenim un repte important que és el mercat laboral, hi ha problemes a l’hora de trobar professionals en algunes posicions. Al transport, al sector turístic o a la indústria costa trobar determinats perfils». «És cert que calen infraestructures, però també perfils professionals. Si volem també acollir i poder captar noves inversions cal que disposem de persones formades», va afegir Pau Presas.

D’altra banda, la directora comercial de CaixaBank a Girona i la Catalunya Central Benítez va voler donar un apunt positiu. Benítez va recordar que a principis d’any «les previsions no eren les que han acabat sent ara, però estem contents d’haver-nos equivocat». «El nivell d’ocupació és bo, hi ha hagut una pausa en els tipus d’interès i s’ha moderat la inflació».

Xavier Amores durant la seva intervenció a la jornada. Marc Martí

El clúster de l’aigua demana col·laboració per combatre la sequera

«Cal que tots els sectors col·laborem», afirmava Xavier Amores, director del clúster de l’aigua Catalan Water Partner, que ahir va protagonitzar la ponència que va inaugurar l’acte «Quina és la punta de llança de l’economia gironina?». Amores va centrar part de la seva xerrada en la situació actual de sequera i en les perspectives de futur envers aquesta problemàtica. «L’aigua és un recurs que és escàs per naturalesa i està mal repartit», va assegurar.

El director del clúster de l’aigua va afirmar que estem en «una situació crítica». «Mai no hem tingut unes setmanes tan intenses com aquestes, i ja fa 11 anys que soc al sector de l’aigua». Amores va advertir que «haurem d’adaptar-nos a normatives que seran cada vegada més exigents peu que fa a l’aigua». Tanmateix, el director del Catalan Water Partner també va voler posar llum a la situació, explicant algunes de les accions que es treballen dins del sector per combatre aquesta situació.

«Estem impulsant l’economia circular, la regeneració d’aigua i la necessitat d’aprofitar millor els aqüífers i les dessaladores», va exposar. Amores considera que cal preguntar-se com es pot impulsar una adaptació intel·ligent al canvi climàtic. Considera que «hem de pensar com les empreses guanyant competitiva poden generar impacte econòmic i social», tot, entenent que «ser més sostenible ens ajuda a ser més competitius, reduïm costos d’energia».

La problemàtica de la sequera preocupa des de fa anys a alguns sectors, va remarcar el director del clúster de l’aigua. Un d’ells és el turisme, que, segons Xavier Amores «fa anys que està fent els deures». Tanmateix, encara queda molt camí per recórrer, i Amores insisteix que «cal conscienciar i explicar que hi ha tecnologies per a la reutilització d’aigua i reduir l’impacte en el medi ambient que tenen una inversió que és retornable».

El director del clúster de l’aigua Catalan Water Partner també va insistir en la necessitat d’invertir en R+D per impulsar l’economia a la demarcació. «La reflexió que jo faria és: Que passarà quan s’acabin els fons Next Generation? Quina capacitat tenen les administracions per invertir en R+D», es va qüestionar Xavier Amores durant la seva intervenció a la jornada.