«Ens podem trobar sense energia ben aviat»

Defineix Schneider Electric com una empresa global. Com es concreta la seva activitat?

El 25% de les vendes es produeixen a Europa; un altre 25%, als EUA; un 25% més, a la Xina, i el 25% restant es reparteix per la resta del món. Des del punt de vista de producte, es dirigeix, principalment, a tres mercats: les indústries, els edificis i les infraestructures. Aquí tenim producte de mitja tensió, de baixa tensió, productes industrials i, després, els centres de dades. Facturem prop de 30.000 milions amb 160.000 persones en plantilla. No oferim xifres segregades per zones.

Organitzar aquestes magnituds no deu ser gens fàcil...

El grup està organitzat matricialment. No és com a les pimes, que tens un CEO amb cinc àrees funcionals que treballen amb cinc directors; aquí tens negocis, països, funcions... Tot entrellaçat. La cultura fa que encaixi tot. Al final, si ets poc jeràrquic, tens molta més col·laboració. En el meu cas, per exemple, tinc un responsable europeu, però també tinc responsables de negoci de cada unitat, que igualment em posen objectius. Fa falta molta col·laboració. És una feina en equip portada a la màxima expressió.

Molta col·laboració però, al final, algú pren les decisions.

Vinc d’una empresa molt internacional, Mondragón, que tenia el centre de decisió al País Basc. Aquesta, en canvi, és una empresa totalment global, els centres de decisió també estan repartits, fins i tot el comitè executiu. Ara mateix tenim quatre hubs: Hong Kong, l’Índia, París i Boston. El comitè executiu es reparteix en aquests quatre hubs i la presa de decisions es comparteix. Funciona.

I com s’aterra en diferents països amb tanta globalització?

Som l’empresa més local de les globals, cosa que vol dir que tenim molta llibertat al país on operem, i això està molt bé perquè els mercats són completament diferents. I la geopolítica encara els separarà més. Per exemple, tot el que fa referència a qüestions digitals, ciberseguretat, etcètera, té legislacions diferenciades. La ciberseguretat a Europa aplica unes normes diferents de les de la Xina i de les dels EUA. I amb la sostenibilitat passa el mateix, tot i que sembla que en aquest tema hi ha acords una mica més globals. Ser tan locals ens permet anar adaptant-nos a diferents realitats. Schneider té 17 zones i jo en gestiono una, Espanya i Portugal. Ens donen la potestat de decidir a cada país. Hi ha empreses que estan organitzades per negoci mundialment, no per geografia, i en aquests casos sí que necessiten que la legislació sigui la mateixa arreu del món; nosaltres, no.

Què més s’ha de controlar?

El coneixement de les tecnologies. No és saber programar ni fer algoritmes. És saber què és un dispositiu intel·ligent connectat, què fa la IdC, què passa amb les plataformes i què és la intel·ligència artificial per dissenyar propostes de valor. A això s’hi suma, com a quart element, ser activista en sostenibilitat. A Schneider ho som des de fa més de 10 anys i la nostra retribució variable depèn de l’índex de sostenibilitat. Finalment, el cinquè element és un nou acostament al client.

En aquest context de policrisi, quines perspectives de creixement té Schneider Electric?

Ens impacta directament com a oportunitat de creixement el nou panorama energètic. Per exemple, un dels grans melons serà la renovació de cases per a la seva eficiència energètica; aquí s’inclou el desenvolupament de plaques fotovoltaiques en edificis residencials. A això s’hi afegeix el que anomenem microgrids, que és un desplegament tecnològic que gestiona els recursos de renovables que instal·les en un edifici, en una indústria o en una infraestructura determinada. Està directament relacionat amb la flexibilitat de la demanda.

Flexibilitat de la demanda?

Fins ara tota la cadena energètica era de generació que anava als usuaris finals. Ara, amb la introducció de les renovables, aquesta generació no es pot planificar de la mateixa manera perquè, per exemple, si no hi ha sol, no es pot produir energia, ja que, de moment, l’emmagatzematge no està prou desenvolupat. Amb les renovables l’oferta no serà tan segura. Hem de ser flexibles en la demanda, és a dir, a les cases, les indústries, els edificis, etcètera, i a poder adaptar-nos perquè quan no hi hagi oferta puguem seguir. Les bateries encara no permeten un emmagatzematge gran. És dificilíssim veure ara què és el que passarà, però sí que sembla clar que a les indústries i les infraestructures caldrà ser flexible i estar preparats per a moments en què puguis no tenir energia.

Com s’estan preparant per no tenir energia?

És aquí on parlem de les microgrids: tenir a la teva indústria o en una infraestructura determinada diferents actius en renovables, perquè quan en falti un en puguis tenir un altre. Normalment, això passa per tenir fotovoltaic, tenir alguna cosa de bateries, tenir el vehicle elèctric incorporat.... Estem convençuts, a més, que l’hidrogen tindrà un gran desenvolupament, que Espanya serà un dels països més importants en aquest camp i que indústries electrointensives, així com el transport de camions, avions, etcètera, es poden impulsar amb hidrogen. El temps dependrà dels diners que s’hi inverteixin, però en tres o cinc anys podrem veure hidrogen almenys a les grans empreses. Al final, com que has de ser sostenible, per nassos has d’electrificar.

Ara mateix, la transició energètica va a bon ritme?

Aquí l’Administració hauria de recolzar més. Ja ho fa, però avancem molt lentament. No som conscients de la urgència del que està passant. Els fons europeus haurien d’arribar més ràpidament al mercat. La nostra sensació és que no va a la velocitat adequada. I hi ha com dos grans àrees: d’una banda, els grans Perte que maneja el Govern central directament, i d’una altra, la resta d’accions plantejades que van a través de les comunitats autònomes. Cada comunitat ho gestiona a la seva manera. És una pena que no estigui calant com ha de calar. S’ha d’invertir, especialment en tecnologia, per donar resposta als nous reptes. Es tracta de tenir actius que estiguin digitalitzats, això és: màquines, productes, instal·lacions, etcètera, digitalitzats amb software perquè en el moment en què es necessiti s’hi pugui recórrer. La flexibilitat de les indústries i de les infraestructures avui dia està bastant per sota del que caldria. I, com seguim a la velocitat a la qual anem amb les renovables i amb la substitució del gas, ens podem veure en algun moment sense energia.

Quan?

Ben aviat. Aquest hivern ha sigut bo però podem veure apagades l’any que ve o el següent. Quan tinguem una apagada, ens posarem les piles i en quatre o cinc anys ja s’anirà regulant.

Quines inversions tenen previstes a la Península?

Alguna inversió en alguna fàbrica. Concretament a València per fer noves línies de producte. I després en persones, en talent. A Barcelona som un dels hubs de Schneider Digital. La part digital és la que més està creixent en tot el grup. Al hub digital hi tenim una plantilla de 400 persones, de més de 30 nacionalitats, i continuarem creixent sobretot amb joves i dones.

Subscriu-te per seguir llegint