Els pagesos reclamen ajuts immediats pel tancament dels canals i una "solució de país" per evitar "una mort anunciada"

La manifestació del sector agrari de Ponent ha arribat a Barcelona amb centenars de pagesos afectats pel tancament del canal d'Urgell i del de Segarra-Garrigues, un mes després que s'implementés com a restricció per combatre la sequera. Els mobilitzats han estat rebuts pel president del Govern, Pere Aragonès, i per la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, a qui han traslladat les greus conseqüències de limitar l'aigua de les collites. Els manifestants exigeixen ajuts immediats i una millor gestió de l'aigua a les administracions davant la crisi de la sequera. A més, han entregat una caixa de pomes als polítics, com a símbol les últimes que es van collir als camps de Lleida l'any passat.

El sector agrari exigeix ajuts immediats pel tancament dels canals i una "solució de país" per evitar "mort anunciada". El portaveu de la nova plataforma, Jaume Perera, avisa que el sector està davant d'una "mort anunciada" si no s'actua ràpidament. "Cal una solució de país", explica, remarcant que la manca d'aigua "no és només un problema del sector agrícola", sinó que implica també als ciutadans o les indústries.

Perera recorda que Catalunya és autosuficient alimentàriament, però que si s'arriba al pitjor dels escenaris de la sequera i desapareix bona part del sector agrícola, això es perdrà. "Dependrem dels aliments que vinguin de fora, les multinacionals arribaran i adquiriran les nostres finques, plantaran el que voldran i marcaran els preus que els doni la gana, i ho notareu al súper, quan vulgueu una barra de pa o un quilo de fruita", avisa.

Marxa des de Ponent

Les reserves al límit dels embassaments de Rialb i Oliana i la falta de pluges van forçar aquesta mesura inèdita en els 161 anys d'història de la infraestructura que ha deixat els pagesos abocats a buscar alternatives per intentar regar i salvar les seves collites. Els efectes de la falta d'aigua ja es fan notar, sobretot a l'alfals i als fruiters.

Davant aquesta situació d'incertesa, els pagesos de la regió, així com els representants dels principals sindicats i cooperatives agràries van crear la Plataforma Manifest del Gran Urgell, que ha sigut la convocant d'aquesta multitudinària manifestació a Barcelona.

Concretament, els pagesos han sortit des de Golmés en caravana i un cop arribats a Barcelona han fet una primera parada a la plaça Sant Jaume, on s'ubica la seu del Govern. Posteriorment, han passat per la seu de la Comissió Europea al Passeig de Gràcia. La marxa vol reivindicar les seves demandes al Govern i conscienciar també la població de la importància de vetllar pel sector agrari. Així doncs, la protesta també busca alerta als ciutadans que quedar-se sense fruita o cereal de proximitat implica un augment considerable de preus dels aliments, que s'han de comprar en altres països.

Per la seva banda, el director general d'Afrucat, Manel Simón, ha reclamat al conjunt de la societat que s'impliqui en l'estalvi d'aigua. "Sembla que la sequera només l'estem patint al camp, però si no hi ha aigua, no n'hi ha per ningú", ha remarcat.  Simón ha recordat que a la zona del Canal d'Urgell només es garanteix, hores d'ara, un rec al juny. "Això no garanteix la supervivència dels arbres fruiters", ha lamentat. 

En aquest sentit, ha assenyalat que en aquesta zona hi ha el 50% de la producció de pomes i peres de Catalunya, que representa el 70% de tota la producció a l'Estat. "No estem parlant d'una cosa menor", ha dit.  Segons Simón, si es perden els arbres, caldran cinc anys per tornar a tenir producció, i això en els casos en què els pagesos tinguin "el coratge i el finançament" de començar de zero de nou.  En aquest temps, ha avisat, hi hauria el risc que la competència aprofités per exportar cap a Catalunya i Espanya. "Està en risc la nostra sobirania alimentària", ha conclòs.