Els catalans no inverteixen en projectes eòlics privats

La Generalitat està trigant massa a donar llum verda a aquestes iniciatives, n’hi ha gairebé 200 de pendents 

Foto d'arxiu d'uns molins de vent

Foto d'arxiu d'uns molins de vent / Diari de Girona

Guillem Costa

El 2021, el Govern va decidir aplicar la següent norma: tota empresa d’energies renovables que vulgui instal·lar una central a Catalunya té l’obligació d’oferir als catalans l’oportunitat d’invertir els seus diners al parc. La mesura estava pensada per a generar més consens ciutadà i implicació en el territori on es vagin a situar els parcs eòlics. Una manera de convertir als ciutadans en accionistes, que rebrien beneficis del que generin econòmicament aquestes centrals.

Però fins al moment, els projectes de parcs eòlics impulsats per part d’empreses privades no convencen prou als catalans perquè facin el pas i inverteixin en ells. Així succeeix almenys en la majoria dels casos, segons asseguren diverses empreses promotores. En el Departament d’Acció Climàtica són conscients que, ara com ara, la possibilitat que tenen els ciutadans de participar en cada projecte no està triomfant.

Precisament aquesta setmana, el nou ‘conseller’ David Mascort va parlar d’«aconseguir consensos» i dialogar amb els veïns per a aconseguir l’acceptació d’uns certs projectes. De tota la inversió que realitza l’empresa promotora del parc eòlic o fotovoltaic, el que s’obre a la ciutadania és un 20% de la participació.

Si no hi ha participació ciutadana i el projecte continua endavant, l'empresa s'emportarà el total dels guanys

Adrián Bautista, confundador de Fundeen, reconeix que a Catalunya no els va com en altres llocs d’Espanya. El primer problema que hi ha és que la Generalitat està trigant a donar llum verda als projectes perquè hi ha gairebé 200 sobre la taula de l’Administració: «És normal, s’ha generat un petit tap perquè s’acumulen les propostes. La lentitud administrativa genera incertesa i alguns projectes poden caducar».«Confiem que durant les pròximes setmanes la Generalitat hagi agilitzat el procés», afegeix Bautista.

Les dades són sorprenents: «En els projectes on més diners s’ha invertit a Catalunya per part de particulars a penes arribem als 100.000 euros. I parlo d’un projecte de 10 milions. És a dir que només hi ha participació ciutadana en un 1% del capital, quan es podria arribar al 20%».

Els projectes només tenen l’obligació d’oferir la possibilitat, però si ningú participa tiraran endavant igualment. Senzillament, l’empresa s’emportarà el total dels guanys. «L’inversor, per llei, sempre cobra abans que el promotor, per la qual cosa és raonablement senzill obtenir rendibilitat. Si poses 500 euros, en 10 anys podries guanyar uns 200 o 300 euros nets, a més de recuperar el que vas invertir», assegura Bautista.

Segons el cofundador de Fundeen, la inversió veïnal en renovables serveix per a generar un impacte socioeconòmic més palpable. «Quan hi ha un parc eòlic, el municipi millora en els seus pressupostos per les taxes que paga l’empresa, però un no aprofita el recurs personalment», comenta Bautista.

Reclamen suport a la Generalitat i a les empreses promotores perquè els ajudin a enviar un missatge positiu.De moment, els gairebé 200 projectes continuen esperant en la taula de l’Administració.

Subscriu-te per seguir llegint