Un de cada sis habitatges a Girona és buit malgrat la demanda de lloguer

La inseguretat jurídica i la necessitat de reforma podrien ser alguns dels motius darrere dels més de 76.000 pisos desocupats a la província

Un bloc de pisos a Girona, en una imatge d’arxiu.

Un bloc de pisos a Girona, en una imatge d’arxiu. / ANIOL RESCLOSA

M.Vilaplana

Sembla un contrasentit, però és la realitat. Un de cada sis habitatges de la província de Girona és buit, tot i que hi ha una enorme demanda insatisfeta de lloguer. Tot i això, els experts intenten buscar explicacions a aquesta situació. I és que la inseguretat jurídica dels propietaris a l’hora d’arrendar, així com la necessitat de reforma a moltes d’aquestes cases, podrien ser els principals motius pels quals hi ha més de 76.000 pisos desocupats a les comarques gironines. Al capdavant es troben, per aquest ordre, Roses, Castelló d’Empúries i Girona.

El mercat de lloguer de la província de Girona està sotmès a fortes tensions. Un dels principals motius és la manca d’oferta, que ha propiciat que els preus creixin en els darrers mesos. Llogar un pis a Girona és fins a un 14,8% més car que fa un any, segons dades del portal immobiliari Idealista.

L’increment del preu per arrendar un habitatge arriba en un context en què hi ha una important quantitat d’habitatges que estan desocupats. Segons les últimes dades publicades el passat 30 de juny per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que corresponen a l’exercici del 2021, basades en els consums energètics, del cens total de 507.421 habitatges existents a la província, n’hi ha 76.286 que estan buits. Aquesta xifra superaria els 140.000 si s’incorporen també les cases que són utilitzades amb més o menys assiduïtat com a segones residències.

Però centrant-se només en els habitatges que l’INE acredita com a desocupats, cal ressenyar que és Roses el municipi que es troba al capdavant d’aquesta estadística, amb 7.162 pisos buits. El segueixen Castelló d’Empúries, amb 5.224, i Girona, amb 4.840. Després apareixen Lloret de Mar, amb 3.966; Castell-Platja d’Aro, amb 3.159 o Torroella de Montgrí, amb 3.013.

El contrasentit, per tant, és més que evident, atès que els propietaris d’aquests pisos no s’estan aprofitant dels alts preus que es paguen en aquests moments pels arrendaments, uns preus, això sí, que tendirien a recular si només una part d’aquests pisos s’injectessin al mercat.

Els motius

Quins són els motius pels quals aquests habitatges continuen buits sense que els seus amos els treguin un mínim rendiment econòmic? Un estudi realitzat per Fotocasa posa l’accent a l’estat de les propietats. María Matos, directora d’Estudis d’aquest portal immobiliari, destaca que «els qui mantenen habitatges buits ho fan, principalment, perquè l’immoble no es pot posar per llogar o vendre en aquests moments pel seu estat».

A més, afegeix, una part considerable dels propietaris asseguren que tenen preocupacions o pors que desincentiven la col·locació d’aquestes cases al mercat. «Els malsons van des que els llogaters no els paguin, que maltractin els habitatges o que arribin fins i tot a perdre’l. Per això prefereixen mantenir-los buits», argumenta.

En aquest sentit, i tal com es desprèn d’aquest estudi, els propietaris apel·len a una seguretat jurídica més gran que els protegeixi en cas d’impagaments o ocupacions. A més, consideren que els incentius fiscals i els ajuts a la rehabilitació podrien ser mesures positives que ajudarien a posar els seus immobles de lloguer o de venda. Així mateix, subratllen que les polítiques punitives, en referència a l’última llei aprovada pel Govern central, generen més inseguretat i espanten possibles inversors.

Des de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona asseguren que «ens sorprèn moltíssim aquesta xifra. La percepció que es té des del sector és que d’habitatge buit hi ha el justet». El secretari de l’entitat, Miquel Costa, considera, però que hi ha «una certa massa d’immobles arrossegada per la crisi immobiliària i que es troben en temes jurídics, com per exemple ocupació». 

A més, en la mateixa línia que Fotocasa, explica que hi ha «pisos necessiten un nivell de rehabilitació que superen la capacitat econòmica del propietari» i per això no es lloguen o es venen. Tanmateix, remarca que aquesta situació no és generalitzada i, per tant, no suposa una xifra tan important com la publicada per l’INE pel que fa a pisos buits. A més, Costa també detalla que «hi ha una mica de terror per les mesures de contenció de rendes».

Els pisos heretats, el 17% de l’oferta

L’habitatge heretat constitueix el 17% de l’oferta disponible tant per vendre o llogar al mercat immobiliari espanyol, d’acord amb les dades de l’estudi «Anàlisi dels habitatges heretats a Espanya» elaborat pel portal immobiliari Fotocasa.

L’anàlisi conclou que el 2023 aquesta oferta, a més, s’ha incrementat en dos punts percentuals respecte de l’any anterior, quan era el 15%. El pes, però, és diferent en funció del mercat. Els hereus suposen un 23% dels que venen algun immoble, un percentatge dos punts superior al de 21% del 2022 i idèntic al del 2021. No obstant, entre els arrendadors només hi ha un 11% d’espanyols que hagin rebut en herència l’habitatge objecte de l’operació. Aquestes dades indiquen que els habitatges rebuts per successió tenen més sortida pel costat de la venda que del lloguer.

«Els habitatges heretats constitueixen un volum molt rellevant a l’oferta disponible. És positiu que surtin al mercat, tant al de la compra com al del lloguer, ja que a tots dos el parc d’habitatge és insuficient», explica Maria Matos, directora d’estudis i portaveu de Fotocasa.

Hi ha dos motius principals per voler vendre en lloc de posar de lloguer per part dels hereus venedors. I són dos motius que han portat una tendència oposada des del 2020. Mentre que els motius personals han perdut 18 punts percentuals des del 2020, passant del 50% de llavors al 32% actual, el no voler problemes amb el pagament del lloguer augmenta en 13 punts percentuals des del mateix període (del 14% del 2020 al 27% del 2023). D’aquesta manera, la bretxa entre tots dos motius passa a ser de 36 punts el 2020, a tan sols 5 punts el 2023.

A aquests motius principals en segueixen dos més amb un percentatge del 16%. Així, en tercer lloc, se situa la impossibilitat d’assumir els costos que comporta l’habitatge heretat, mentre que tot seguit trobem com a causa el fet que no hi hagi beneficis fiscals que compensin els riscos. Una mica més avall, amb un 15%, hi ha el motiu de desitjar comprar un altre habitatge.

Subscriu-te per seguir llegint