Antoni Bramon: «La rehabilitació d’edificis ha sigut un fracàs»

El sector de la construcció, que es va paralitzar per la crisi de la Covid-19, ha aconseguit recuperar la seva activitat d’ençà de la pandèmia. El total de projectes visats, tot i situar-se lluny dels de la crisi de 2008, freguen els que es van atorgar el 2019. El recentment elegit president del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Girona, Antoni Bramon, identifica la volatilitat del mercat com el principal factor que marca el rumb de la construcció a la demarcació de Girona i proposa la rehabilitació d’edificis com una de les solucions del sector. 

«Tot apuntava que la rehabilitació havia de ser un punt fort, però ha sigut un fracàs» lamenta el president del Col·legi i apunta que «els fons Next Generation s’havien de potenciar per rehabilitar integralment edificis, però no ha estat així», en gran part, perquè la Generalitat s’ha encarregat d’afegir paperassa i han alentit el procés. Tot i això, encara hi ha camp per córrer i sosté que «ara que han tornat a sortir, s’han d’aprofitar» i que «és tasca del Col·legi explicar la utilitat d’aquests fons».  

En una Girona cada vegada més verda, la rehabilitació és un pas endavant cap aquesta lluita. «Ser més autosuficient també exigeix donar una segona vida als habitatges» sosté Bramon i reconeix que, «tot i que hi ha una tendència cap als edificis autosuficients, cal esperar per veure si aquestes construccions encara seran sostenibles d’aquí a deu anys». Però, lluny d’apostar per la rehabilitació, la construcció d’edificis només ha fet que créixer. Així ho demostren les dades del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Girona que posen de manifest que l’any passat es van atorgar 785 visats per construir obra nova, un 21% més que el 2019, any prepandèmia, quan se’n van donar 648; i des de principi d’any ja s’han atorgat 582 expedients i sembla que, abans que acabi, la xifra ja podria superar els de 2022 i 2019. 

Inestabilitat

Després de quatre mesos al capdavant del Col·legi intercanviant opinions amb parts dels 900 col·legiats adscrits a l’entitat, Bramon situa la inestabiliat com la principal preocupació que li transmeten els col·legiats. «A la construcció hi ha molts de vaivens, no sempre hi ha feina i quan n’hi ha, la competència és molt forta» assegura i reconeix que, davant d’aquesta inestabilitat, la majoria dels professionals del sector, que són autònoms, van amb «dents de serra». D’altra banda, un dels reptes amb els quals s’ha trobat és el recel cap als professionals de l’administració. «Els arquitectes tècnics que treballen a l’administració se senten desemparats i ells també formen part del col·lectiu» afirma el president del Col·legi i reivindica el seu paper. «La seva figura és molt important, expliquen amb molt de detall les normatives urbanístiques al ciutadà i és clau que hi siguin a tota la xarxa municipal» sosté. 

La cultura, pal de paller

Una de les apostes del nou president que s’han convertit en el seu repte personal és apropar l’entitat a la cultura. «A la demarcació és necessari un entorn cultural relacionat amb l’arquitectura. Cal conèixer la història arquitectònica de la ciutat» afirma i insisteix que és un «punt flac» que cal potenciar i per fer-ho, és necessari «donar visibilitat a la institució a través de la cultura». Pel president, l’educació també és clau i, en aquest sentit, cal potenciar les relacions amb la Universitat de Girona. «El Col·legi i la Universitat de Girona tenim un objectiu comú. A nosaltres ens interessa que els alumnes coneguin la professió i valorin la importància que té a la societat, i a la Universitat li interessa que els seus alumnes coneguin que hi ha una entitat que els empara» conclou Bramon.

Subscriu-te per seguir llegint