Per què els ajuntaments apugen tant la taxa d’escombraries?

Diuen els assessors en comunicació política que si un govern ha de prendre mesures impopulars, com una pujada d’impostos, és millor fer-ho en el primer any de mandat, que encara queden molts anys per a les properes eleccions. Aquests dies, molts ajuntaments estan aprovant les ordenances fiscals per al 2024, i les pujades de taxes i tributs que preveuen superen de molt l’evolució de la inflació i dels salaris, el que genera crítiques dels partits de l’oposició i de no pocs ciutadans. Entre les taxes que més s’apuja hi sol haver la de les escombraries. A Roses augmentarà un 50%, a Salt un 30%, a Girona i Lloret de Mar un 25% o a Olot un 17,5%. No és que tots els alcaldes tinguin el mateix assessor i s’hagin posat d’acord pensant en les properes eleccions, sinó que s’afanyen a complir amb una normativa sobre residus que suposa un canvi radical respecte la gestió d’aquest servei.

Qui contamina paga

L’abril de l’any passat, el govern espanyol aprova l’anomenada Llei de residus i sòls contaminats per a una economia circular, que adaptava la nostra normativa una directiva de la Unió Europea que té objectiu molt clar: qui contamina paga. D’aquesta manera, obliga els ajuntaments a establir una taxa d’escombraries no deficitària que permeti implantar sistemes de pagament per generació i que reflecteixi el cost real de la recollida, transport, tractament i gestió dels residus. I això, com a molt tard, ha d’estar implantat l’abril del 2025. Per tant, són molts els ajuntaments que han de córrer a actualitzar unes taxes que queden molt lluny de cobrir el cost real del servei. 

Impost regressiu

La taxa d’escombraries és el que es coneix com un impost regressiu: en augmentar la riquesa del contribuent, l’import de la taxa que ha de pagar representa un percentatge menor de la seva renda. És per això, que fins ara molts municipis van optar en el seu moment per oferir un servei municipal deficitari i que la caixa general de l’ajuntament pagués la diferència. La directiva europea sobre residus, adoptada l’any passat per la llei espanyola, suposa un canvi de paradigma: augmenta la transperència sobre el cost real del servei i s’assegura la sostenibilitat de les finances municipals.