La licitació d'obra pública cau un 5 per cent a Girona

Les administracions locals són les úniques que han incrementat la seva inversió aquest any (+14%), mentre que l'Estat (-26%) i la Generalitat (-29%) l'han reduït els tres primers trimestres

Imatge d'arxiu de la millora del ferm d'una carretera a Girona.

Imatge d'arxiu de la millora del ferm d'una carretera a Girona.

O.Puig/S.Batlle

La licitació d’obra pública a les comarques gironines ha caigut un 4,8% en els primers nou mesos de l’any, en comparació amb el mateix període de 2022. L’administració local -és a dir, ajuntaments, consells comarcals i Diputació- és l’única que ha incrementat el seu volum d’inversió, mentre que l’administració central i, sobretot, la Generalitat l’han reduït. Segons les dades l’Associació d’Empreses Constructores i Concessionàries d’Infraestructures (Seopan), en total, les administracions públiques han licitat, a la província de Girona, 192.834 milions d’euros en infraestructures fins al setembre.

Les administracions locals gironines han licitat projectes, de gener a setembre, 126,6 milions d’euros, el que significa un increment de fins al 14,8% respecte de l’any passat, quan a aquestes alçades de l’any la xifra ascendia a 110 milions. 

En canvi, amb l’administració estatal i autonòmica ha passat just al contrari. Fins al setembre el volum d’inversió de l’Estat en obra pública a la província de Girona s’ha reduït notablement, tot passant dels 38,1 milions que s’havien invertit l’any passat a aquestes alçades als 27,8 que portem aquest any. Es tracta, doncs, d’un descens pràcticament del 27%.

Volum de licitació d'obra pública a Girona

Volum de licitació d'obra pública a Girona / DdG

Un descens més acusat és el de la Generalitat. La seva inversió a la província de Girona ha estat de 38,3 milions fins al setembre, un 29,3% menys que durant els primers nou mesos de 2022, quan la xifra es va elevar fins als 54,3 milions d’euros. 

Fa pocs dies, la Cambra de Constractistes d’Obres de Catalunya també apuntava que, en el conjunt de Catalunya, la licitació pública d’obres durant els tres primers trimestres de l’any havia crescut un 5% fins als 2.424,1 milions, en comparació amb el mateix període del 2022. Aquesta tendència positiva anual ha estat possible gràcies als contractes marc, que ja suposen el 21,1% del total de la licitació de 2023 (510,9 milions).

[object Object]

La Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (COCC) va alertar fa uns dies que fins a 954 obres han quedat desertes en quasi tres anys (2021, 2022 i 2023) per valor de 312 milions. «Cal més agilitat a l’hora de trametre i resoldre les sol·licituds de revisió extraordinària de preus de manera que aquesta compensació pugui arribar ràpidament a les empreses que més estan patint», va assenyalar el president de la CCOC, Lluís Moreno, sobre aquestes licitacions desertes. «Destaquem també com la manca d’adaptació dels preus a la realitat del mercat ha fet caure la concurrència: durant el 2022, en el 44% de les licitacions només s’han presentat un o dos licitadors, quan en 2021 i 2020 aquest percentatge va ser del 24%», va apuntar Moreno, que va insistir que cal licitar els contractes públics amb pressupostos actualitzats «amb preus de mercat».

«Cal ajustar la realitat dels costos indirectes als preus unitaris dels projectes i actualitzar el percentatge de despeses generals», va concretar el president de la Cambra de Contractistes d’Obres, que també ha parlat d’incrementar el límit de la revisió excepcional de preus dels contractes públics -del 20 al 30%-, incloure la mà d’obra dins els costos revisables, mantenir el nivell d’inversió en infraestructures i «orientar» el destí dels fons europeus cap a les oportunitats i necessitats en matèria d’infraestructures. «També per fomentar la renovació del parc de maquinària de les constructores per a la millora ambiental i la sostenibilitat», va puntualitzar Moreno.

La CCOC també reclama a les administracions mantenir el nivell d’inversió per «fer les infraestructures necessàries» i «atendre el correcte manteniment de les existents, superant la infra-dotació que s’arrossega des de fa anys, mitjançant una planificació independent de cicles econòmics i polítics». En particular es considera imprescindible i urgent escometre aquelles infraestructures relacionades amb el cicle integral de l’aigua.

Subscriu-te per seguir llegint