Els ajuntaments gironins, entre la cautela i la satisfacció amb la nova normativa de pisos turístics

La regulació de llicències d'apartaments turístics que ha anunciat el govern català aquest dimarts ha arribat amb sorpresa als ajuntaments gironins i ha despertat cautela, dubtes i satisfacció. La majoria de consistoris asseguren que volen analitzar "la lletra petita" de la normativa i veure com es desplega. En alguns casos, com Palafrugell i Llançà veuen bé la regulació per garantir el dret a l'habitatge. Per la seva banda, la presidenta de l'Associació Turística d'Apartaments (ATA) a les comarques gironines, Esther Torrent, ha alertat que els municipis de la Costa Brava "hauran d'eliminar entre el 40 i el 60% dels apartaments" que hi ha amb una llicència vigent a dia d'avui.

A la demarcació gironina hi ha una vintena de municipis que superen el llindar establert pel Govern del 10% d'apartaments turístics sobre el parc d'habitatge que hi ha actualment. Són pobles repartits entre el Pirineu i la Costa Brava. Es tracta de nou pobles de l'Alt Empordà (Colera, Llançà, el Port de la Selva, la Selva de Mar, Cadaqués, Roses, Castelló d'Empúries, Sant Mori i l'Escala), vuit del Baix Empordà (Vilopriu, Torroella de Montgrí, Foixà, Pals, Begur, Palafrugell, Calonge i Sant Antoni i Castell-Platja d'Aro), quatre del Ripollès (Setcases, Vilallonga de Ter, Queralbs i Toses) i un de la Selva (Tossa de Mar).

La normativa ha agafat per sorpresa als consistoris i la majoria d'ells asseguren que volen llegir detingudament la regulació quan es publiqui aquest dimecres en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Si bé coincideixen amb algunes de les propostes inicials, estan a l'expectativa de veure com es desenvolupa la normativa. Un dels casos és el de Castell-Platja d'Aro, on l'alcalde Maurici Jiménez coincideix en què cal regular els apartaments però avisa que les realitats de cada municipi són "molt diferents".

Jiménez afirma que dels 2.900 Habitatges d'Ús Turístic (HUT) que hi ha al municipi, el topall permetria abaixar el nombre de llicències fins a les 2.300. Malgrat tot, no té clar que "la totalitat es puguin llogar com a primera residència". Per això assegura que cal acompanyar-ho de polítiques municipals. L'alcalde afirma que des del consistori porten "mesos" parlant amb propietaris i gestors d'apartaments per aconseguir que els apartaments que queden buits vagin a la borsa d'habitatge municipal.

Bones sensacions a Llançà i Palafrugell

Malgrat tot, la normativa ha despertat bones sensacions en alguns municipis de la Costa Brava. És el cas de Palafrugell, on l'alcalde Juli Fernández celebra la mesura perquè creu que permet "regular un sector en creixement" mentre es garanteix el dret de l'habitatge pels veïns. Fernández ha recordat que fa unes setmanes el consistori va aprovar una moratòria de noves llicències d'apartaments perquè volien estudiar quines zones estaven tensionades. Ara, la normativa creu que els "ajuda a ordenar" el sector. "No vol dir limitar el sector, sinó posar les condicions clares", ha afegir Fernández. L'alcalde de Palafrugell creu que la Generalitat "hauria d'haver actuat abans", però valora positivament que ho faci amb aquesta regulació que dona marge de maniobra als ajuntaments.

L'alcaldessa de Llançà, Núria Escarpanter, també es mostra satisfeta amb el decret llei que publicarà el Govern. "Porto mesos manifestant que cal reflexionar sobre la regulació dels apartaments turístics", assegura la batllessa. Escarpanter recorda que a Llançà "convé el turisme" però apunta que "la gran quantitat d'apartaments està impedint que les parelles joves s'instal·lin al poble". Per això creu que calen mesures per "garantir l'habitatge" i creu que limitar els Habitatges d'Ús Turístic (HUT) pot ser una d'elles.

Impacte negatiu a la demarcació

La presidenta de l'Associació Turística d'Apartaments (ATA) a les comarques gironines, Esther Torrent, s'ha mostrat molt crítica amb la normativa i considera que es tracta d'una maniobra de "maquillatge" per part del Govern. Torrent assegura que la mesura podria tenir "un impacte molt negatiu" a la demarcació gironina pel pes que té el turisme en l'economia. De fet, Torrent ha avançat que la regulació "obligarà als municipis a eliminar entre el 40 i el 60% dels apartaments turístics de la Costa Brava", ja que superen el topall establert de deu HUT per cada cent habitatges.

Per això Torrent assegura que la limitació d'apartaments repercutirà en altres sectors com ara la restauració, el comerç o les activitats de lleure i nàutiques. Per altra banda, Torrent critica que el Govern només apunti als apartaments turístics com a solució de la manca d'habitatge quan són una minoria. "Hi ha un 10% de pisos buits i els apartaments turístics només representa un 2% del parc d'habitatges de Catalunya", recrimina la presidenta de l'ATA al Govern. Torrent també afegeix que hi ha despatxos i centres mèdics en desús que podrien resoldre el conflicte, però no s'hi actua. "Entenem l'emergència habitacional però no que només regulin els HUT", insisteix la presidenta de l'ATA.

Ara, els empresaris temen que la regulació impliqui la proliferació d'apartaments turístics sense llicència, una de les batalles que fa anys que tenen. Consideren que la nova normativa genera "inseguretat jurídica" perquè quedaran a mercè "del criteri de cada ajuntament i de cada color polític".

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona