Cap empresa tèxtil vol comprar Nylstar

La gironina ACIN Recycling Metals, dedicada al reciclatge, presenta l’única oferta per adquirir la companyia de Blanes

La proposta preveu arribar a generar 75 llocs de treball i invertir 30 milions d'euros

Arxiu | L’antiga SAFA fa cent anys lluitant per la seva continuïtat

Un treballador de Nylstar, en una imatge d’arxiu.

Un treballador de Nylstar, en una imatge d’arxiu. / ACN

ACN

La incertesa continua sobrevolant la tèxtil Nylstar de Blanes. El passat 31 de gener va finalitzar el termini fixat per l’administrador concursal perquè es presentessin ofertes per a la unitat productiva i tan sols una companyia, ACIN Recycling Metals, ha presentat una porposta per fer-se amb la firma de Blanes, segons informa el comitè d’empresa.

La intenció, però, és abandonar el sector tèxtil, segons informa el comitè, ja que ACIN, que es dedica al sector del reciclatge industrial, optaria per a una reconversió per aprofitar els terrenys de Nylstar i desenvolupar la seva activitat.

Amb seu a Riudarenes, ACIN Recycling Metals es dedica al reciclatge, transformació i comercialització tant de ferralla com de residus no ferris. Fundada ara fa dotze anys, el 2014 l’empresa va traslladar la seva seu de Barcelona a les comarques gironines. El 2018 ACIN va adquirir Ferralles i Metalls Sils i va comprar un terreny de 50.000 metres quadrats a Riudarenes.

La proposta d’ACIN contempla una invesió d’uns 30 milions d’euros i preveu arribar a generar 75 llocs de treball, segons detalla el comitè. A través d’un comunicat, asseguren que valoren positivament la proposta, ja que «passar a la següent fase de liquidació suposaria donar la possibilitat a poder rebre ofertes especulatives pel sòl de Nylstar sense que es tingui en compte si presenten o no un projecte Industrial».

Aquest posicionament es recollirà en un informe que s’enviarà a l’administrador concursal perquè el traslladi al jutjat. El president del comitè, Xavier Cherino, explica que veuen amb bons ulls la proposta perquè, tot i que suposi «posar fi a una activitat centenària» -en referència al tèxtil- sí que permetrà reindustrialitzar l’espai i «generar ocupació».

El comitè té ara de termini fins aquest dimecres per presentar un informe sobre la proposta -que no és vinculant- davant l’administrador concursal. A partir d’aquí, la decisió de tirar endavant l’oferta, i formalitzar la compra, dependrà tant de l’administrador com del jutjat mercantil.

La fi de la producció tèxtil

Nylstar va arribar el passat estiu als 100 anys d’història enmig d’una lluita per continuar amb la seva activitat. Per conèixer els inicis de Nylstar cal remuntar-se fins al 1923. La tèxtil és l’hereva de l’antiga SAFA (Societat Anònima de Fils Artificials), una empresa que es va constituir el 9 d’agost de 1923 i va arribar a tenir 2.500 treballadors.

A finals de 1989 SAFA va passar a ser Rhône Poulenc Fibras i tan sols quatre anys després, el gener del 1994, es va fer pública la unió entre Rhône Poulenc i la italiana Snia Fibre per formar una nova societat, Nylstar.

La tèxtil va entrar en concurs de creditors l’any 2007. Tres anys després, el grup inversor Praedium, propietat d’Alfons Cirera, va obtenir, en la tercera subhasta judicial per Nylstar Espanya -les dues primeres van quedar desertes- el 100% de l’accionariat de la companyia.

En l’últim any i mig la tèxtil ha estat protagonista, i no precisament per bones notícies. Al setembre, els sindicats van denunciar un retard en el pagament de les nòmines. Posteriorment, la companyia va començar a fer aturades de la producció per l’encariment de l’energia i, a finals d’any, la fàbrica de Blanes va anunciar que preveia acomiadar un 28% de la plantilla, 24 treballadors dels 84 que tenia l’empresa. Posteriorment, l’empresa va anunciar que entrava en concurs de creditors amb un deute acumulat d’uns 10 milions d’euros.

L’empresa va reactivar el passat estiu la producció gràcies a una línia de crèdit avançada per un dels interessats en la compra de la unitat productiva de la companyia, malgrat que finalment cap tèxtil ha presentat una oferta. Dels 80 treballadors que quedaven a l’inici del procés, ara se’n mantenen 36.