"Vull ensenyar com convertir-se en el David Copperfield dels negocis"

Miquel Martínez és exjugador de bàsquet, va ser segon d’Edu Torres a l’Akasvayu i va viure la seva última experiència a les banquetes a la lliga EBA amb el Salt. Però també és enginyer, premi nacional de Tecnologia del segle XXI en robòtica i ara també escriptor. Divendres presenta al Casino de Girona (19h) «Automatizando el éxito», on explota la seva faceta de »coach». 

Què és l'èxit?

L'èxit és fer un negoci, tancar acords de manera satisfactòria. He fet el llibre perquè al llarg de la meva carrera he tingut el privilegi de formar molts professionals en l'art de les vendes, i en aquesta experiència he trobat molts patrons que tenen errors comuns. He vist gent talentosa que lluitava innecessàriament perquè no tenia les eines adequades. Automatitzar és simplificar, reduir la intervenció manual. Jo comparo el món dels negocis amb la màgia. Els gestos, la confiança, la proximitat, l'educació, el respecte, la puntualitat, l'empatia, la nostra imatge... tot això són trucs de l'espectacle del negoci, un espectacle dissenyat per sorprendre i encantar el client. Vull ensenyar com convertir-se en el David Copperfield dels negocis.

L'èxit és per a tothom igual?

Comprar i vendre no es limita a les sales de juntes de les empreses. En el nostre dia a dia estem comprant i venent constantment. Hi ha gent que es pensa que no ho fa, però ho fa, sigui periodista, metge, flequer o mecànic. O venem productes, o venem serveis, o imatge. Hi ha gent que s'han de vendre a ells mateixos. El meu llibre no només pot ajudar empreses que tenen molts comercials, també pot servir a qualsevol persona per a l'educació dels fills. És una metodologia que t'ajuda a ordenar una mica els processos. Jo també vull que el que compri estigui content i sàpiga que ha fet una gran compra, no només el venedor ha d'estar satisfet.

Es poden conquerir metes personals sense renunciar a la qualitat de vida?

Has de treballar molt per poder-ho fer. Tinc quatre fills, dos de petits, d'aquests un va a l'escola i l'altre encara no. Molts cops em llevo a les tres de la matinada, vaig a Osca a una reunió i torno per ser a les cinc a buscar-lo a l'escola. O vaig a Madrid i intento fer-m'ho venir bé per arribar a l'hora i estar amb el nen. A casa, quan tothom dorm, continuo treballant. Intento coordinar vida familiar amb la feina a costa de molt sacrifici. No m'agrada fer el gandul. M'he fotut moltes hòsties a la vida, m'he aixecat, i si t'arriba l'èxit és perquè has treballat molt. Quan ets mesell assoleixes objectius.

Quantes hores dorm?

Molt poques. L'altre dia no podia dormir, el cap m'explotava per com podia automatitzar més la vida. A les 4 de la matinada vaig fer una compra d'un aparell que havia vist al Mobile, el Rabbit R1, un aparell que et connecta totes les aplicacions del teu telèfon intel·ligent. Només amb la veu puc demanar un Uber en aquesta posició i que em reservi taula en un restaurant allà a prop gràcies a la intel·ligència artificial. En dos dies es va exhaurir.

Com acaba en la robòtica i escrivint un llibre de «coaching» un home de bàsquet com vostè?

Jo vaig estudiar Enginyeria i hi he treballat molts anys. Combinava el bàsquet amb la feina fins que vaig poder ser professional la temporada 2005/06 com a segon d'Edu torres a l'Akasvayu. Abans havia sigut entre els assistents de Trifon Poch, Juan Llaneza, José Luis Abós... Després d'aquella temporada amb Torres va venir Antonio Maceiras, va fitxar Pesic, que duia els seus assistents, i a mi se'm va acabar, tot i que vaig continuar entrenant l'Akasvayu Figueres a l'EBA. Quan estava a l'ACB m'enduia el portàtil en tots els viatges i quan tots els jugadors feien la migdiada jo estava dissenyant projectes per enginyeries. Mai he deixat de dissenyar.

Quan va tenir clar que no es podria dedicar al bàsquet professional?

Sempre toco de peus a terra. Sempre havia tingut clar que jo no aniria voltant per Europa buscant-me la vida com a entrenador. Jo si ho feia ho volia fer a Girona. La meva vida empresarial va començar més endavant, quan vam fundar Sports4You amb Darryl Middleton, Gerard Darnés i Toni Espinosa. Fèiem campus esportius per a mainada o muntàvem pretemporades d'equips ACB. Et vas buscant la vida. Més endavant vaig muntar la meva empresa de distribució de robots, abans de la pandèmia. Es diu RobotByHuman, encara la tinc. Volia buscar solucions robótiques per millorar processos a les empreses, robots cambrers, robots màquines de cobrament, robots que netegen... i així vaig rebre el premi nacional de Tecnologia en robòtica. La marca italiana Label, molt ficada en aquest sector, em va reclamar. Volien obrir mercat a Espanya i em van oferir ser director general.

Amb tant de robot, no deshumanitzarem el món? Si treballen els robots, es perdran molts llocs de treball...

Les feines mecàniques ningú no les pot fer millor que un robot. Serà més ràpid, fiable, és incansable, mai es posa malalt, no xerra ni perd el temps amb el mòbil... un robot, però, avui dia, veurem com avança la IA, no pot tenir empatia, atenció... no pot assessorar com ho fa un humà. De moment els humans ens hem de dedicar a fer assessorament, personalitzar i donar informació, però les feines mecàniques han de ser pels robots. Això obre un ventall molt gran. Hi haurà feines quedaran obsoletes, però s'obriran noves oportunitats.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Troba a faltar el bàsquet?

Vaig a Fontajau a fer tots els partits de l'Spar Girona per la FEB com a comentarista i veig per televisió els de l'ACB. M'encanta el bàsquet, però no em tornaria a posar mai més en una banqueta. Ara el meu hobby és escalar muntanyes i això faig els caps de setmana.

Subscriu-te per seguir llegint