El cost de l'aigua dessalada és "de 500 a 1.000 vegades més barata" que l'embotellada

Els costos de l'aigua dessalada oscil·len "entorn de 60 cèntims d'euro per litre", cosa que significa que "és de 500 a 1.000 vegades més barata que l'aigua embotellada", que se situa en uns 0,001 euros per cada mil litres tractats, ha explicat en una entrevista a EFE la vicepresidenta de l'Associació Espanyola de Dessalació i Reutilització d'Aigua, María Carmen García Panadero.

Els últims desenvolupaments i avanços tecnològics han permès optimitzar "moltíssim" aquest cost, així que "ara com ara la dessalació no és cara", ha precisat. "Màxim, quan estem parlant d'un bé escàs com és l'aigua i, quan no es té, és una solució bastant viable" en casos de sequera com els que estan afectant en l'actualitat a diferents punts d'Espanya.

Les canàries encapçalen la dessalinització

Lanzarote (amb el 90,68%) i Ceuta (el 85,17%) són els dos punts d'Espanya que disposen de major volum d'aigua dessalinitzada per a consum, que també està molt present a Fuerteventura (79,61%), Gran Canària (52,28%), Melilla (49,44%), El Hierro (33%) i Tenerife (14,8%), segons dades del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic.

La dessalació està especialment estesa a Canàries perquè "no és una cosa nova, data de l'any 1964", quan els canaris, en obrir l'aixeta, "per primera vegada van veure rajar aigua dolça procedent de dessalar aigua de mar", i des de llavors aquesta tècnica s'ha estès no sols per l'arxipèlag sinó preferentment per l'arc mediterrani "en tota la zona de la Comunitat Valenciana, Múrcia, Almeria..."

Si bé no existeix un registre oficial complet de dessaladores, l'AEDyR va calcular recentment el nombre de plantes amb una producció superior als 100 metres cúbics per dia i les va xifrar en més de 765; d'elles, unes 70 generen més de 10.000 metres cúbics diaris.

El sector turístic de Tossa s'afegeix a la compra de la dessaladora de Lloret

Planificació hídrica

Aprofitar aquest recurs requereix "una bona planificació hídrica, perquè construir una planta pot costar uns dos anys però, entre licitacions, permisos, adjudicacions i altres, ens podem anar a cinc anys", pel que fa a les grans dessaladores. Instal·lacions més petites, "modulars o portàtils", són més ràpides de fabricar i requereixen menys permisos i "en aquest cas podem parlar d'un període d'entre sis i vuit mesos", ha precisat García.

Entre les millores introduïdes en els últims anys hi ha dos "fonamentals" i la primera és la relacionada amb el consum energètic, que suposa "un dels majors costos del procés, però s'ha optimitzat moltíssim", ja que en principi requeria "consums superiors als 20 kW-h (kilowats per hora) per a un metre cúbic" i actualment estan per sota dels 3 kW-h.

La segona es refereix a la disposició del concentrat, "mal anomenat salmorra", que avui dia suposa "un sistema totalment innocu, que no afecta la flora ni a la fauna marines" i "no produeix contaminació addicional", d'acord amb els estudis elaborats des que va començar a usar-se la tecnologia a Espanya.

Sense diferència

Una dessaladora funciona "per osmosi inversa, amb una membrana separadora que deixa passar l'aigua però no les sals -principalment clorur de sodi, encara que també altres minerals com el magnesi o el potassi-", de manera que obtenen dos corrents: "una és l'aigua sense sals, tan pura que fins i tot cal remineralitzar-la per a aconseguir una aigua òptima per a beure, i una altra que és el concentrat, que es retorna a la mar".

"A simple vista", assegura García, "no pots diferenciar en tres gots d'aigua quina és la de mar, quina és la sense sals i quina és la de concentrat".

L'interès per aquesta tecnologia ha augmentat per la sequera que afecta a Catalunya i part d'Andalusia i "totes les administracions han manifestat bastant interès, des del Ministeri d'Agricultura com el de Transició Ecològica, la Junta d'Andalusia i la Generalitat catalana, entre altres". "L'aigua és una necessitat i anem a més", constata García.