Ports Green&Blue: Un mar d'oportunitats al port de Cartagena

La transformació que està vivint la indústria portuària s'està consolidant a Cartagena de la mà de les empreses energètiques i logístiques establertes a les dàrsenes locals i la gestió de la direcció del port. Així ha quedat demostrat al fòrum 'Ports Green&Blue' de Prensa Ibérica que s'ha desenvolupat als salons d'Espacio Alviento, al mateix moll cartagener, en la taula rodona moderada per Eva Miquel amb la participació de representants de l'Autoritat Portuària i les empreses Repsol, ERSHIP i Terminal Marítima de Cartagena.

Una trobada en què l'evolució cap a una transformació sostenible en biocombustibles i granels sòlids ha estat la protagonista i en què s'han desgranat projectes i futures inversions al port per a la descarbonització i la digitalització de la indústria.

«A Cartagena som capaços de treballar les 24 hores del dia i 7 dies a la setmana»

Ramon García

— ERSHIP

Tots els participants han coincidit en les privilegiades condicions del port de Cartagena per al trànsit de mercaderies per la seva situació geoestratègica a la Mediterrània, el clima, la liberalització de l'estiba per operar als vaixells 24 hores al dia i el gran calat dels seus molls, capaços d'acollir vaixells de més de 150.000 tones de mercaderia. Això fa que el moll cartagener sigui un pol d'oportunitats.

Així ho ha destacat el director comercial d'ERSHIP, Ramón García, que ha afirmat que Cartagena és fonamental per al sector agroalimentari. La companyia suma més de 30 anys a la ciutat portuària dedicada, principalment, al sector de granels sòlids i a l'energètic, desenvolupant una inversió que supera els 90 milions d'euros i generant ocupació directa per a més d'un centenar de persones. D'aquí l'aposta per seguir evolucionant reflectida en la segona fase de mecanització en l'emmagatzematge d'Escombreras, que permetrà sumar una capacitat total de 360.000 tones de mercaderia i que busca eliminar tota la contaminació que produeix la manipulació de granel, evitant camions i fomentant la tecnologia.

«Cartagena s’ha convertit un port líder en el transport agroalimentari»

José Antonio Cánovas

— TMC

Un pas cap a la sostenibilitat que també ha defensat el director general de la Terminal Marítima de Cartagena (TMC), José Antonio Cánovas, la firma del qual mou més d'un milió de tones de granel sòlid des de la dàrsena local. Cánovas ha especificat les tres línies de treball en aquest sentit que manté la companyia a través de l'economia circular, el compliment de la normativa europea sobre emissions i un nou programa informàtic, en implantació, que permetrà una millor gestió del sòl, millor rendiment dels moviments i molta més rapidesa en la càrrega i descàrrega dels vaixells.

El coordinador de Transformació de Repsol a Cartagena, Enrique Torregrosa, també ha posat sobre la taula els avenços de l'energètica en matèria de sostenibilitat i per aconseguir les zero emissions. En aquest sentit, la companyia, que mou una mitjana de 560 vaixells a l'any i de 23 milions de tones, s'ha bolcat en la fabricació de combustibles renovables amb una nova planta en funcionament a la Vall d'Escombreras que ha suposat una inversió de 250 milions d’euros i té capacitat per fabricar 250.000 tones d’aquest carburant. Torregrosa ha explicat que, malgrat treballar en totes les energies possibles per a la mobilitat, com l'hidrogen verd o l'electrificació, la companyia ha detectat als combustibles renovables «l'opció més ràpida i més assequible per a la societat per a la descarbonització». En aquesta línia, el coordinador de Transformació ha avançat una planta similar a la refineria de Puertollano i una altra una mica més petita a Bilbao per als propers anys.

«Els combustibles renovables és el camí més ràpid a la descarbonització»

Enrique Torregrosa

— Repsol Cartagena

Tot gràcies al suport rebut per les empreses des de l’Autoritat Portuària de Cartagena. El seu director general, José María Gómez, ha reconegut que la tasca de l'organisme públic és «facilitar la feina a totes aquestes empreses que han apostat per la inversió al port».

Un sistema que ha permès l'evolució dels trànsits als molls de Cartagena. «Som capaços de treballar amb gairebé qualsevol mena de mercaderia», ha afirmat Gómez. I és que, als tradicionals trànsits de granels líquids, sòlids, de contenidors i de bestiar, se n'hi han sumat d'altres com el RO-RO, de vehicles; el de càrrega de projectes, centrat en el moviment de sistemes eòlics; o el de grava, que permet a TMC moure 1,8 milions de tones amb González Soto per a la construcció d'un dic al port de Gènova.

«Som capaços de treballar amb gairebé qualsevol mena de mercaderia»

José María Gómez

— Autoritat Portuària

Els experts també han destacat l'atractiu del port per facilitar la feina, amb possibilitat de treballar als vaixells 24 hores al dia els 7 dies de la setmana, com ha destacat Gómez; encara que també han posat el focus en el handicap que suposen les taxes europees a les emissions, que eleven el cost d'atracament als ports de la Unió, mentre que en altres continents no i això fa que moltes navilieres estiguin apostant per aquests molls de transbordament més econòmics.

«Barlomar i El Gorguel són fonamentals per continuar creixent»

Un port «acollidor, sostenible i innovador». És la gran aposta de l'Autoritat Portuària de Cartagena (APC) perquè els molls locals segueixin sent líders nacionals en el tràfic de mercaderies. Per això, el vicepresident de l'organisme públic, Pedro Pablo Hernández, ho té clar: cal més espai per créixer.

 Per això va defensar l'ampliació de la dàrsena d'Escombreras a través del projecte Barlomar i la terminal de contenidors ideada al Gorguel. Dues estratègies complementàries i que multiplicaran per 10 i per 30, respectivament, el trànsit de contenidors a Cartagena. Hernández va destacar al fòrum 'Ports Green&Blue' de Prensa Ibérica que «el desenvolupament socioeconòmic de la Regió i de Cartagena passa per Barlomar i el Gorguel, que són una oportunitat per consolidar-nos com una de les àrees logístiques més importants de la Mediterrània».

El vicepresident de l'APC va posar el focus en els resultats obtinguts el 2023 pel port, que van suposar un nou rècord històric amb un trànsit de 37,5 milions de tones, assumint el 60% de les exportacions i el 80% de les importacions de la Regió. I és que, la dàrsena de Cartagena és líder en trànsit de granels líquids a tot el país, també en caps de bestiar a nivell europeu; i es manté al quart lloc nacional en trànsit total de mercaderies, sent el primer en comerç exterior, i es troba al top 10 de ports espanyols en trànsit de creuers.

El secret de l'èxit, una situació geoestratègica, les taxes més baixes del sistema portuari espanyol, un servei d'estiba totalment liberalitzat i un calat de 21 metres de profunditat amb capacitat i logística per acollir, carregar i descarregar els vaixells més grans del món.

Una ciutat i una Regió on tothom vulgui invertir

Compromesos amb Cartagena per mantenir-la al full de ruta del Govern regional com una ciutat fonamental on invertir. L’estratègia de l’Executiu de la Comunitat Autònoma, liderat per Fernando López Miras, passa per continuar reforçant i potenciant el port de Cartagena, on «cada cèntim que s’inverteix té una repercussió regional i nacional sense precedents».

Així ho va destacar la secretària general d'Economia, Hisenda i Empresa de la Regió, Sonia Carrillo, al fòrum 'Ports Green&Blue' de Prensa Ibérica, on va destacar el paper fonamental de la dàrsena cartagenera en l'economia autonòmica. D'aquesta manera, Carrillo va posar el focus en què el port genera al voltant de mil milions d'euros al Producte Interior Brut (PIB) regional, cosa que representa un 4% del total autonòmic. També va destacar la secretària general la creació d'ocupació dels molls, que compten amb uns 2.000 vinculats. «Imagineu el que compten aquestes 2.000 persones per a l'economia local i regional», va subratllar.

Per això la necessitat de mantenir les inversions previstes a la badia de Cartagena, impulsant la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL), la terminal de contenidors, l'ampliació del moll Príncep Felip, la construcció de la terminal polivalent de Barlomar i el desenvolupament de projectes innovadors com l’aposta per les energies renovables i la digitalització del port.

I és que, per a la secretària general del Govern autonòmic, els molls cartageners actuen «com un tractor per a la indústria, enfortint el teixit empresarial i enfortint activitats de la indústria i dels serveis, a través dels creuers, aportant valor a la Regió».