Com fer la selectivitat essent cec

El que va començar sent una barrera entre ell i la resta de nens de la seva classe, el futbol, va acabar convertint-se, a més d’una indiscutible eina d’integració, en la gran passió. A la paret de la seva habitació d’adolescent pengen les bufandes dels dos clubs: l’Olot (el de la seva ciutat) i el Betis. De ben petit, va demanar als seus amics de l’escola que li expliquessin coses sobre aquell esport del qual tant els escoltava parlar i que tanta curiositat li generava. Li van explicar moltes coses; una d’elles, amb què es va quedar, era que cada equip tenia un himne; una cançó. Com sempre li havia encantat la música, en arribar a casa, el petit Pere Ribes va demanar al seu pare que el busqués i posés els himnes de tots els equips de la Lliga i així ho va fer.

«El que més em va agradar va ser el del Betis i em vaig dir: ‘si guanya tres partits seguits, em faig del Betis’. I va guanyar», recorda anys després Pere Ribes, un dels 41.671 estudiants que aquests dies s’enfrontarà als exàmens de la selectivitat. Si escau, com 22 nois i noies més de la seva edat amb discapacitat visual, no ho farà aquesta setmana, sinó la pròxima, al Tribunal Especial. Un examen idèntic quant a fons (mateixes assignatures i dificultat), en què el que canviarà és només la forma, adaptada a les vostres necessitats. En el cas de Pere, cec de naixement, els exàmens seran en braille.

Tornant al Betis (a la història de Pere, el futbol i l’escola es barregen de forma constant: el seu objectiu és cursar Periodisme a la UAB per ser periodista esportiu), si el ritme del seu himne li va agradar, en conèixer la història del club i l’ànim de la seva afició, ja es va enamorar per sempre dels colors que ell no pot veure, però sí sentir. «Sempre he estat un gran oient de ràdio; la meva mare em despertava amb Jordi Basté, i gaudia escoltant Carrusel Deportivo i tots els partits de l’Olot a Ràdio Olot; m’encantava com retransmetien els partits i jo ho intentava imitar», explica emocionat.

I un dia, l’Olot -prossegueix com qui narra un partit- va pujar a segona B. Fa 10 anys. Aleshores ell en tenia 8, i li va dir al seu pare que se’n volia fer soci. El primer any no li va fer cas, és clar, però sí que el va portar a alguns partits. «Vam anar a la zona de premsa i vaig veure David Planella, el periodista que retransmet tots els partits de l’Olot i que jo admirava moltíssim. I recordo que ens va preguntar, per a la ràdio, què ens semblava el partit i jo estava molt nerviós per estar parlant a la ràdio, amb David Planella», recorda.

Quan va acabar la trobada, Planella, que, coses de la vida, havia estat alumne de la mare d’en Pere, mestra, s’hi va acostar i li va preguntar entre sorprès i admirat, com ho feia per seguir el partit. Ell va respondre que ho sentia per la ràdio -que el sentia a ell- i Planella li va proposar si es volia asseure al seu costat a seguir els partits. Així va ser com va debutar com a comentarista esportiu; per això començarà a estudiar després de l’estiu. Ja ha anat a la UAB a conèixer la facultat de Ciències de la Comunicació i la Vila Universitària, la residència d’estudiants de l’Autònoma.

Aquest segon de Batxillerat, a més de preparar-se per a la selectivitat com tots els seus companys de promoció, en Pere s’ha preparat amb l’ajuda de l’ONCE per a la vida independent que començarà al setembre. «Hem estat aprenent a cuinar i a posar rentadores», assenyala el jove, a qui el tranquil·litza i fa feliç pensar que compartirà pis a la Vila amb un amic de l’institut que també estudiarà a la UAB.

Després dels primers partits en què Pere -llavors un nen de Primària- només anava «a parlar una mica», es va aficionar i es va convertir en comentarista regular fins avui. «M’agrada moltíssim, estudio què fan els rivals», assenyala el jove qui, amb la seva família, que l’acompanya en tot moment, ha lluitat sempre perquè la ceguesa amb què va néixer no fos impediment per viure una vida plena. De fet, la seva vinculació amb el futbol no està només a retransmetre’l. Durant molts anys, com tantíssims nens de Catalunya, també hi va jugar.

Subcampió d’Espanya

Al pati de l’escola, a més de preguntar als seus companys per les normes -d’on va néixer, via musical, la seva afició al Betis- també va voler jugar amb ells. «Al principi no em van deixar, però quan vaig aconseguir jugar es van adonar que podia. Vam posar una sèrie de normes, com que quan em passaven la pilota, el joc parava i em deixaven temps per pensar, però amb la pràctica ja no van fer falta ni aquestes normes», explica el noi, que també ha fet durant anys natació, arribant a competir als campionats d’Espanya, quedant segon a 200 metres esquena; tant del Betis que, després de coincidir amb Leo Messi en la promoció d’unes ulleres per a invidents, va dir que li havia fet moltíssima il·lusió estar al costat de l’astre argentí, però que hauria preferit fer l’anunci amb Joaquín.

També com tants altres nois de la seva edat, en començar el Batxillerat, el curs passat, va deixar la natació per centrar-se a l’institut i aconseguir l’objectiu que ja té a la punta dels dits: estudiar Periodisme. Té un 7,88 de mitjana de Batxillerat així que, dins del que és possible, està tranquil i centrat a acabar de preparar les cinc assignatures de la fase general, si escau, les quatre comunes més Llatí.

Farà la selectivitat a Barcelona, ja que de la província de Girona només n’hi havia dos estudiants amb discapacitat visual per al Tribunal Especial, i van decidir ajuntar-los tots a la capital catalana i l’experiència tindrà un plus d’emoció, ja que durant els tres dies que duren les proves es quedarà a dormir a la residència de l’ONCE.

Subscriu-te per seguir llegint