Girona empodera als alumnes per plantar cara a l’assetjament

L’institut Santiago Sobrequés impulsa un programa d’ajuda entre estudiants per trencar la llei del silenci | L’escola Amistat de Figueres fa balanç del seu projecte: «Els nens ara es posen al costat de la víctima»

Els Mossos d’Esquadra impartint formació sobre assetjament escolar en un centre educatiu gironí, en una imatge d’arxiu.

Els Mossos d’Esquadra impartint formació sobre assetjament escolar en un centre educatiu gironí, en una imatge d’arxiu. / Aniol Resclosa

Meritxell Comas

Meritxell Comas

L’institut Santiago Sobrequés de Girona va posar en marxa al juny de 2019 una prova pilot a tot l’Estat per a lluitar contra l’assetjament escolar. Es tracta del programa «De tu a tu» impulsat conjuntament amb els Mossos d’Esquadra, on els alumnes de 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat -que prèviament han rebut formació per part del cos policial- es posen a disposició de les companyes i els companys per a escoltar-los. «Si un alumne té un problema però li costa explicar-li al professor, sap que té una persona de referència que ha rebut una formació prèvia, que pot fer una primera actuació», explica el director del centre educatiu, Joan Cumeras. L’objectiu és trencar la llei del silenci i «intentar que els alumnes no s’ho quedin per ells, perquè aleshores és quan és perillós». Tot i aquest primer contacte, en funció de la gravetat del cas l’equip de mediadors ho pot traslladar a l’equip directiu.

El centre també fa anys que posa el focus en la prevenció, a través de qüestionaris anònims que es fan arribar als alumnes en l’espai de tutoria, on poden detallar quins companys de classe podrien estar patint assetjament i quins són susceptibles de patir-ne, així com també qui podria ser l’assetjador. «Hi ha espais on és impossible que els docents detectin tot el que hi passa, com l’estona de pati o el temps entre classe i classe, i aquí és on poden aparèixer aquestes situacions», assenyala Cumeras. «Ningú millor que els alumnes sap el que està passant a l’aula, i això ens permet detectar situacions que no coneixíem i que ens passaven desapercebudes», afegeix el director. Cada any repeteixen el qüestionari: «És evolutiu, volem saber si la situació s’ha aconseguit corregir». A diferència de fa uns anys, relata Cumeras, «els casos que detectem ja no només són problemes entre dos companys de classe, sinó que sovint, amb l’impacte de les xarxes socials, es tracta de situacions entre alumnes de diversos centres, llavors quan cal, ens comuniquem amb la resta de direccions». 

Tot i això, vol deixar clar que «que dues persones s’enfadin o es diguin alguna bestiesa no és bullying, el bullying és quan sistemàticament una persona pateix assetjament amb la finalitat de fer-li mal i aïllar-la socialment».

Per la seva banda, l’any 2017 va néixer el projecte «El Club dels Valents» a l’escola Amistat de Figueres, que treballa la prevenció de la violència des de l’empoderament i la creació de consciència. Des de la seva posada en marxa, la directora del centre, Roser Giró, assegura que «hem notat que les agressions físiques han disminuït perquè els infants en són molt més conscients i, si en detecten alguna, la rebutgen, li diuen a l’alumne que l’està cometent que s’està equivocant i es posen al costat de la víctima». 

Quan van començar, admet que «no donàvem a l’abast» i que «cada dia detectàvem noves situacions». El projecte, assegura, els ha permès «obrir els ulls» i «transmetre als alumnes que explicar-ho no és de 'xivatos', és de valents».

Subscriu-te per seguir llegint