L’augment d'alumnes conflictius tensiona les aules

La comunitat educativa reconeix que enfrontar-se a una classe i poder controlar-la és cada cop més complex. Sobretot a secundària, a causa de l’alumnat més desafiador i disruptiu. «A cada aula d’institut el més probable és que hi hagi, de mitjana, uns tres joves que desafien l’autoritat.

Estem davant un problema greu per als docents, que han d’invertir més temps en la gestió de conflicte i aparcar la part acadèmica», alerta l’orientador familiar Alejandro Rodrigo, autor de l’assaig Adolescències reals i responsable del programa Concordia per a la prevenció de les expulsions als estudiants.

L’adolescència és una etapa complicada, però no tots els adolescents són complexos, una etiqueta educativa que agrupa només determinats nois i noies. A la primera escala d’aquesta classificació –la menys preocupant– hi ha els alumnes negatius, que són els que es neguen a fer alguna cosa a classe. «És normal que et reptin i no s’ajustin a la norma», explica el divulgador.

Després dels negatius hi ha els disruptius: se salten la norma i influeixen negativament en els altres. Fins aquí tot relativament normal. Les dues últimes escales són les més perilloses, línies vermelles que no s’han de deixar passar mai per alt: els desafiants i els que practiquen actituds delictives.

Els desafiants són els que, a la meitat de l’aula, deixen anar al professor: «Què passa si no em dona la gana fer això que manes?». «No només trenquen la norma, sinó que desafien i intenten invalidar o ridiculitzar el mestre», explica Rodrigo. L’actitud delictiva –l’última de l’escalafó– és la que inclou faltes o delictes potencials. Per exemple, agredir, amenaçar, acorralar, insultar, escopir o robar el professor.

Violència de diversos tipus

A Espanya, el 25% dels professionals de la docència asseguren que, en algun moment de la seva carrera, han patit violència física, psicològica o digital al lloc de treball. Així ho revela el darrer Baròmetre Internacional de la Salut i del Benestar del Personal de l’Educació, on les dades espanyoles van ser recollides per Comissions Obreres (CCOO).

L’estudi posa de manifest que el 40% dels professionals de la docència han anat el darrer any al metge per patir símptomes d’ansietat, depressió o estrès. El percentatge és similar al de França (48%) però molt diferent del del país que millor surt parat a l’últim informe PISA: Japó (17%).

Fa 15 anys, el 60% dels docents reconeixien que, malgrat els problemes, s’esforçaven en la seva professió. El percentatge ha baixat avui al 25%, segons l’informe El professorat a Espanya 2023, de la Fundació SM. Fa 15 anys, només el 2% dels professors reconeixien que vivien el seu ofici amb indiferència. Avui es dispara fins al 38%.

Fill de professora, el cineasta Thomas Lilti recrea les misèries del dia a dia en un institut mitjà, ni complex ni d’elit, a Los buenos profesores, estrenada el 17 de maig. A la pel·lícula, els docents han de bregar amb la desmotivació acadèmica dels joves i la seva pròpia. «No es tracta de dir que els professors són herois, sinó que cal cuidar-los. Com trobar sentit a una professió tan especial però que cada cop està més menyspreada, empobrida i degradada?», es pregunta el director.

De fet, a Espanya, el 84% dels docents pensen que la seva professió està poc valorada socialment, un percentatge semblant al dels seus col·legues francesos, explica Rafa Páez, responsable de la secretaria de Salut Laboral de CCOO. A parer seu, revertir la situació i fer que les aules no siguin una trinxera diària passa per reduir la jornada lectiva, disminuir les ràtios i augmentar el personal dedicat a l’orientació.

«No és casualitat que la docència sigui la professió amb més baixes laborals», destaca el pedagog Luis López Murria, professor a la unitat terapèutica Acompanya’m de l’Hospital Sant Joan de Déu.

Millorar el clima escolar

L’experiència de Murria l’ha portat a escriure Educar en llamas, manual de supervivència per a famílies i docents (Temes d’avui), on ofereix claus per fomentar el bon clima escolar.

Segons Murria, el professorat que «sap i pot» establir un vincle afectiu amb l’alumnat té molt de guanyat de cara no només a millorar el clima escolar sinó a fer disminuir el fracàs escolar. No es tracta de ser amics, sinó de preguntar «com ets?» o d’acordar amb ells i elles la data del proper examen, proposa. «Tenir sentit de l’humor és un plus fabulós. No cal ser el més gracioset, però sí riure’t amb ells, no d’ells», reconeix l’expert, que assegura que una aula no es pot convertir en una família feliç (perquè no ho és) però sí en «un entorn de confiança , una cosa molt valuosa per a la salut mental i per a la convivència».

Una altra de les receptes incloses a Educar en llamas és fugir de l’efecte Pigmalió, que implica mirar amb confiança i entusiasme només els alumnes que responen bé acadèmicament. Cal mantenir una actitud favorable amb tothom, i no només amb els més disciplinats i amb els que treuen millors notes. «Quantes millors expectatives tinguis cap a la persona a qui eduques, més autoestima i opinió tindrà de si mateixa», conclou.

Tant Murria com Rodrigo demanen a les famílies que juguin al mateix camp que el centre escolar. «Els pares s’han de posar al costat de l’institut. Així el noi es veu en un atzucac i acaba per acceptar la norma i aprèn que la vida, de vegades, és injusta. De l’altra manera, el professorat es queda sense armes», asseguren.

A més, les expulsions dels alumnes més disruptius no serveixen de res. «Són un fracàs del sistema i tenen poca incidència educativa. En lloc d’això, es pot decidir que el nano es quedi al centre, però fent una altra activitat, des de recollir les fulles del pati fins a ajudar els alumnes més petits. Però, és clar, això exigeix mitjans i recursos», destaca l’orientador. López Murria afegeix que els crits tampoc no porten res de bo. «Quan crides no ensenyes, acollones», resumeix l’expert.

Subscriu-te per seguir llegint