Fase d'aclaparament de la sequera

A Catalunya ha començat la fase d’angoixa de la sequera actual. A Andalusia començarà d’aquí a unes setmanes. I a la conca del Segura al llarg de la primavera que ve. La fase que anomeno col·loquialment d’angoixa és en què es depèn exclusivament que plogui. Que el règim de pluges dels darrers mesos en aquestes regions canviï radicalment. Que comenci a ploure de forma extraordinària durant diverses setmanes des de l’hivern i la primavera. Perquè si no és així, les mesures de restricció en la despesa d’aigua, agrari i urbà, aniran caient en cascada… I vindrà l’estiu, estació fonamental per a la nostra economia (agricultura i turisme) i si segueix el règim de pluges com fins ara, els danys econòmics seran elevats i la pèrdua d’imatge a les destinacions turístiques que hagin de tallar l’aigua pot ser fatal per al futur. A mi aquesta fase d’angoixa em preocupa pels efectes que anirem patint els usuaris. Però també em fa ràbia perquè manifesta la deixadesa de la política en la solució dels problemes importants d’una societat. I aquesta inacció en les mesures que s’haurien d’haver desenvolupat aquests anys, la paguem tots. I després els votem com a bons ciutadans. Però no s’ho mereixen. Deixar sense aigua una societat és la pitjor herència que pot deixar la política en un territori. Podem acostumar-nos a altres deixadeses, però no ens podem quedar sense aigua. I això és el que passarà, lamentablement, els propers mesos. Els models de predicció a mitjà termini (NOAA, ECMWF, AEMET) no són gens optimistes sobre les pluges a l’àrea mediterrània del nostre país fins a la tardor. En aquest cas, pregarem que s’equivoquin. Però cada cop són més encertats aquests pronòstics estacionals. Ara ens adonarem del que suposa deixar un país sense un esquema nacional de l’aigua que planifiqui aquest recurs almenys fins a mitjans del present segle, tenint en compte els canvis que el canvi climàtic imprimeix en les precipitacions.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona