PSC o PP: qui es beneficia de la candidatura de Puigdemont?

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont en un acte del Consell de la República

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont en un acte del Consell de la República / DAVID BORRAT / EFE

Carlota Camps / Sara González

No hi ha estratègia electoral més espremuda que la de plantejar unes eleccions com un plebiscit. Per a Salvador Illa, entre "avançar" deixant enrere el conflicte territorial o quedar atrapats en la "dècada perduda" del 'procés'. Per a Carles Puigdemont, entre tornar a posar la proa en el 'procés' amb la seva "restitució" o passar pàgina "amb els de 155". Així és com plantegen els comicis del pròxim 12 de maig tant el PSC com Junts per Catalunya. Una dicotomia que beneficia als dos partits per a fer quallar que aquesta partida és cosa de dues, plantejament que va en detriment d'ERC. No obstant això, està en disputa qui capitalitzarà més l'anunci de retorn de l'expresident, que demana ser votat per a reprendre el fil de la tardor de 2017: si els socialistes, que jugaran la carta de presentar-se com l'única opció no independentista amb possibilitats de governar, o un PP que agitarà la volta de l'expresident -encara que, de moment, només sigui políticament i no físicament- per a remuntar els tres diputats que ara té al Parlament.

Illa admet obertament que hi ha part de l'electorat del seu partit al qual no li "entusiasma" que s'hagi aprovat una amnistia que podria provocar que els protagonistes del 1-O tornessin a la primera línia de la política, però reivindica que és "necessària" per a "normalitzar" les relacions i que es trenquin els blocs. Fonts del partit admeten estar a l'expectativa de si l'aplicació de la llei en els pròxims dos mesos tindrà o no un impacte en el marge d'avantatge amb el qual podrien guanyar les eleccions. Donen per descomptada la victòria, com auguren les enquestes, però necessiten també, afegeixen, que l'independentisme no sumi. Així que tractaran de donar la volta a l'amenaça de retorn de Puigdemont del qual el PP fa responsable als socialistes reivindicant-se com el vot útil perquè la Generalitat tingui, per primera vegada en 12 anys, un president no independentista. Ho faran, això sí, evitant el to bast i sense imposar vetos per a no curtcircuitar cap opció de pacte després de les eleccions.

L'estratègia del PP

Els populars, al seu torn, tractaran de concentrar el vot de tots els contraris a la llei d'amnistia, des del centre fins a la dreta. Es presentaran com "l'única alternativa a l'independentisme", com "l'aglutinador del constitucionalisme" i al PSC l'acusaran de "haver reactivat el procés". Així, aspiren a convèncer no sols als exvotants de Ciutadans i a alguns dels que en els últims comicis van optar per Vox, sinó també a aquells potencials votants socialistes que vulguin castigar a Pedro Sánchez i Illa per l'exoneració dels processaments i condemnats pel 'procés' independentista.

El fet que finalment repeteixi com a candidat Alejandro Fernández, una de les veus més vehements contra la llei i que s'ha significat públicament -sabent que li costaria una crisi interna- contra les negociacions del PP amb Junts, contribueix a aquest propòsit.

Els populars pensen en el sac de votants que en 2017 van votar a Inés Arrimadas, però que en 2021 van triar la papereta vermella. Amb aquest plantejament al cap s'han d'entendre les negociacions -finalment fracassades- per a concórrer amb els taronges el pròxim 12-M.

Fa tres anys, els populars no van aconseguir beneficiar-se de l'ensulsiada de Ciutadans, a pesar que van cedir gairebé un milió de vots i fins a 30 escons. Gran part dels quals se'ls van donar confiança després de la DUI es van quedar a casa, però una part també es van decantar per Vox (que va entrar per primera vegada en la Cambra amb 217.883 vots) i pel PSC (que va pujar 56.199 vots i va doblegar escons). El PP es va deixar 76.603 vots i un escó (va caure fins als tres) i va seguir en el grup mixt.

Hi ha transvasament de vot?

Però, demoscòpicament, aquesta possibilitat existeix? Segons l'última enquesta del CEO, el PP podria recollir el 12-M un 28% dels votants de Cs i un 14% dels de Vox, per la qual cosa sí que es compliria l'estratègia d'una certa concentració. No obstant això, també el PSC s'emportaria un 17% d'aquest pastís mentre que el transvasament de vot dels socialistes al PP seria només d'un 2%. Unes xifres similars a les de l'enquesta del GESOP, realitzada per EL PERIÓDICO, una vegada convocades les eleccions.

Però on sí que hi hauria un calador de vot és entre els indecisos o els que estan pensant a abstenir-se. El CEO detecta que un 33% dels exvotants de Ciutadans es troba en aquesta situació. També un 10% dels de Vox i un 7% dels del PSC.

Encara que cal destacar que tampoc el PP té a tots els seus votants lligats. Els populars són dels quals més retenen vot (un 76%), només per darrere dels Comuns i empatats amb ERC i -pràcticament- amb el PSC. No obstant això, encara hi ha un 11% dels quals els van donar la seva confiança en 2021 que no han triat papereta o que es quedarien a casa.

Puigdemont, com a factor d'inestabilitat

Més enllà dels efectes que pugui tenir la candidatura de Puigdemont en el tauler electoral, fonts pròximes al PP Català també expliquen que a Gènova veuen amb una certa esperança que el retorn de l'expresident desestabilitzi la política d'aliances de Pedro Sánchez en el Congrés dels Diputats, i que això acabi amb una convocatòria d'eleccions anticipades que doni una nova possibilitat a Alberto Núñez Feijóo. "Puigdemont exigirà a Illa ser president i li amenaçarà amb deixar de fer costat a Sánchez", apunta aquesta font, malgrat les precaucions que tot això dependrà del resultat electoral.

Tanmateix, els populars hauran de calibrar estratègies i trobar un cert equilibri entre la mà dura contra Puigdemont i el no dinamitar del tot els ponts que van establir amb Junts durant les negociacions per a la investidura -fallida finalment- de Feijóo. No sols per si en un futur els necessiten, també per a controlar que els postconvergents no encenguin el ventilador i expliquin què hi ha darrere del "tot se sabrà" de Puigdemont. Encara que a l'expresident tampoc li interessa pitjar el botó ara i prefereix guardar la carta per si la necessita més endavant.

Subscriu-te per seguir llegint