El vot de l’extrema dreta s’enfila i arriba al 15,38% del total a Girona

L’extrema dreta puja amb força a Catalunya després d’aconseguir més representació al Parlament de la que ja tenia. Vox es queda amb els mateixos diputats, onze, que en les autonòmiques de 2021, tot i que suma gairebé 30.500 vots més. Gairebé 2.000 d’aquests els ha guanyat a les comarques gironines, motiu pel qual ha conservat l’escó que tenia. Mentrestant, Aliança Catalana ha irromput assolint per primera vegada representació al Parlament amb dos diputats, un dels quals, el de Sílvia Orriols, per Girona. La formació ha sumat 118.302 vots a tot Catalunya, 26.857 dels quals a Girona.

Els dos grups polítics coincideixen amb el seu discurs xenòfob, tot i tenir posicions molt diferents quant a l’independentisme i a la relació de Catalunya amb Espanya. Entre les dues formacions, tanmateix, han sumat un 11, 47% dels vots totals a tot el territori (7,69% per la formació liderada per Ignacio Garriga i un 3,78% per la d’Orriols). El percentatge encara és més alt si es detallen només dades de Girona, on entre les dues formacions han assolit el 15,38% dels vots. En aquest cas, més per Aliança Catalana (9,03%) que per Vox (6,34%).

El Ripollès, territori d’Aliança

Aliança Catalana va néixer a Ripoll l’any 2020. Per tant, no és d’estranyar que sigui a la comarca del Ripollès on ha estat la primera força en quatre municipis. A Ripoll, on es va imposar en les eleccions municipals de l’any passat, ha concentrat el 33,10% dels vots, amb 1.559 vots. Aquesta és una xifra superior a la dels comicis municipals de 2023, on va obtenir el 30,76% dels vots. També s’ha imposat a Les Lloses (35,04%) i Campdevànol (26,52%), i també ha estat la primera, empatant amb Junts, a Gombrèn (25%).

De fet, la formació encapçalada per Orriols ha estat entre les tres més votades en 17 dels 19 municipis del Ripollès. No ho ha estat a Vallfogona (quarta força) ni a Planoles (cinquena). En tot cas, Aliança Catalana ha estat entre les tres forces més votades en una norantena (de 221) de localitats gironines.

Aliança Catalana obté més vots que Vox a Girona, tot i que els de Garriga en sumen més arreu de Catalunya

Figueres i Olot

En canvi, són altres ciutats de la província les que han sumat més vots de les formacions d’extrema dreta. També, perquè tenen més habitants. La que més, Figueres, on entre la dues han aconseguit el 21,73% dels vots (27.657 persones els han fet confiança). Vox ha estat la tercera força més votada a la capital de la de l’Alt Empordà amb un 11,87% dels volts i Aliança Catalana la quarta, amb el 10,05%. La segona ciutat ha estat Olot, amb el 20,1% dels vots (23.737 persones els han fet confiança), on el grup liderat per Sílvia Orriols ha obtingut molts més vots (15,45%) que el d’Ignacio Garriga (4,82%), sent la tercera força més votada a la capital de la Garrotxa.

Tot i així, Vox ha estat l’opció més votada a la localitat alt-empordanesa de Vilamalla, amb el 21,84% dels vots (116), igual que el PSC. Mentrestant, també ha estat la segona a altres dos municipis de l’Alt Empordà: Sant Climent Sescebes i Sant Miquel de Fluvià.

67 municipis amb més del 20%

A escala catalana, almenys un de cada cinc habitants de 67 municipis han optat per votar a Vox o a Aliança Catalana. On més, a les comarques del Ripollès, Alt Empordà i la Garrotxa. Tot i així, a la província de Girona també hi ha casos aïllats com els de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany), Campllong (Gironès) i Fogars de la Selva (Selva). Fora del Gironès, per exemple, destaquen Sant Jaume de Frontanyà (31,25%) o Castellar de n’Hug (27,18%), dos municipis del Berguedà a tocar del Ripollès. Tanmateix, són dos casos diferents, ja que en el primer Vox ha impactat amb molta més força, mentre que en el segon ha estat Aliança Catalana que ha tingut més incidència.

Altres exemples són: Ribera d’Ondara a la Segarra (29,22%), Cabanabona a la Noguera (26,46%), Lladurs al Solsonès (26,88%), els Omells de na Gaia (26,38%) o La Pobla de Mafumet al Tarragonès (25,93%).