Com es reparteixen els escons a les eleccions generals?

Més enllà de les enquestes que se solen publicar sobre els resultats de les eleccions generals les setmanes prèvies a la cita amb les urnes, sempre cal esperar a l'escrutini final per a saber com quedaran les renovades fotografies del Congrés i del Senat. Fins que el recompte no va avançant, l'única cosa que es pot fer són comptes estimats sobre com serà el repartiment final de representants.

Els més experts, a més, fan les seves travesses tenint en compte el funcionament del sistema electoral d'Espanya quant a aquest repartiment de vots i escons, i que es basa en el model de circumscripcions provincials. Aquest model busca un repartiment proporcional que eviti que hi hagi infrarepresentació de les províncies menys poblades, i aquesta proporcionalitat s'aconsegueix mitjançant la coneguda com a Llei D'Hondt.

Els escons en el Congrés

El Congrés dels Diputats a Espanya, que compta amb un total de 350 escons de 52 circumscripcions, es forma a través de l'elecció dels seus membres mitjançant un sistema de representació proporcional amb llistes tancades a cada circumscripció. Tal com recull la llei electoral espanyola, les circumscripcions es corresponen a les cinquanta províncies espanyoles més les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

Cada província té un mínim de partida de dos escons cadascuna. Ceuta i Melilla tenen un cadascuna. Així, s'assignen 102 escons per al Congrés dels Diputats.

No obstant això, encara queden per emplenar 248 diputats més. Aquests es completen de manera proporcional a la població de dret. Per a aquest repartiment s'utilitza el sistema D'Hondt en cada circumscripció per separat. Aquest mètode, creat pel jurista belga Victor D'Hondt el 1878, tracta d'assignar els escons a les llistes de manera proporcional al nombre de vots rebuts.

Una de les conseqüències d'aquest sistema és que a les províncies menys poblades els partits necessiten menys vots per a aconseguir un escó. Així,mentre que a Madrid per a aconseguir un diputat es van necessitar 122.222 vots, a Terol només es van necessitar 26.027. Els 3,81 milions de votants de Madrid van elegir a 37 diputats mentre que els 79.427 votants de Terol van elegir a tres diputats. Això implica que en una província menys poblada com Terol el valor del vot és molt major que en una molt poblada com Madrid. El sistema electoral espanyol facilita doncs que les províncies menys poblades tinguin més escons del que els correspondria per nombre d'habitants.

Els escons al Senat

El funcionament de la cambra alta és diferent. A pesar que coincideix amb la cambra baixa que ambdues "representen al poble espanyol" tal com assenyala la Constitució, el Senat ho representa de manera territorial i el Congrés de manera conjunta. Els 265 senadors es trien de dues maneres: 208 en llistes obertes i la resta són designats per les comunitats autònomes.

A l'hora de distribuir el Senat, cada província ha de seleccionar quatre senadors, a excepció d'en els arxipèlags i les ciutats autònomes, que trien entre totes 18 (Gran Canària, Mallorca i Tenerife trien 3 cadascuna, Ceuta i Melilla trien 2 cadascuna mentre que a Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, La Gomera, El Hierro, Lanzarote i La Palma els correspon un senador). Els candidats més votats a cada província són els que finalment aconsegueixen una 'butaca' en la Cambra alta.

D'aquesta manera, el sistema que impera en el senat tracta d'aconseguir una representació territorial equilibrada, amb independència de la densitat de població.