Nous candidats aspiren a trencar la majoria absoluta de Junts a Olot

Pep Berga (Junts) ha governat els últims quatre anys amb majoria absoluta a Olot, una situació que aspira a consolidar, però que topa amb l’aparició de dues candidatures vinculades a l’imaginari de l’antiga CiU: Olot+, liderada per David Coromina (antic president comarcal del PDeCAT), i Activem Olot, encapçalada per Jordi Rubió antic president d’Unió de Joves a les comarques gironines. Caldrà veure si el desgast provocat per la crisi de la Covid-19 i els efectes que se n’han derivat també passarà factura a Berga.

 La futura variant d’Olot -que té el projecte constructiu congelat-, la construcció i millora d’alguns equipaments culturals i esportius, l’habitatge, la millora del Barri Vell, la seguretat i els serveis d’atenció a les persones són alguns dels temes que marcaran la campanya electoral. 

Junts

Pep Berga concorre a les eleccions amb una llista continuïsta, amb la voluntat de «consolidar un Olot amb qualitat de vida, oportunitats, infraestructures i equipaments de futur». Entre aquests últims cita la construcció de la piscina municipal coberta i el Centre Cultural i Biblioteca del Carme.

ERC

ERC, la segona força més votada el 2019, estrena candidat. Josep Quintana -amb llarga experiència com a regidor- substitueix Anna Barnadas, amb l’objectiu d’anar més enllà del 22% de suport electoral en que la formació està estancada des de fa dos mandats. A la llista hi ha cinc cares noves és marca «el repte col·lectiu de fer d’Olot un millor lloc per viure, treballant amb tothom aprofitant el talent, la passió i tradició que té la ciutat».

PSC

El PSC torna a confiar en l’experiència de Josep Guix. Regidor des de 2011, és l’alcaldable més veterà. Considera clau desencallar la variant d’Olot i invertir al Barri Vell, a banda de fer que «Olot sigui una ciutat de servei a les persones», amb «serveis que funcioni» i potenciant el «desencolupament econòmic i social» de la ciutat. 

CUP

La CUP, que fa quatre anys va perdre un regidor, aspira a millorar el seu pes en el plenari. Ho fa amb un nou cap de llista: Jordi Gasulla, mestre i activista pel dret a l’habitatge i amb experiència com a regidor. En el seu programa, aposten per polítiques de municipalització de serveis, justícia social i habitatge digne, entre d’altres. Sílvia Pagès, arquitecta especialitzada en urbanisme feminista i processos participatius, és la número dos de la candidatura.

Olot en Comú Podem

Olot en Comú Podem aspira a tornar a tenir representació. Fa quatre anys es va quedar a pocs vots de tenir un regidor. L’alcaldable dels comuns és Raul Valls, filòsof i activista històric en contra d’infraestructues com el Túnel de Bracons i les variants d’Olot i les Preses. En el seu programa aposta per prendre mesures per diposar d’un «pla de mobilitat que porti salut als nostres carrers» i «habitatge digne per a tots els olotins».

Olot +

David Coromina (Olot +) ha sumat des de la presentació de la seva candidatura el suport del Front Nacional i del PDeCAT. En el seu programa, aposta, entre d’altres per crear una Oficina del Nouvingut per «seguir, acollir i controlar la immigració irregular», crear «el Centre de la Cançó Catalana, que farà d’Olot un referent als Països Catalans» i fomentar la «creació d’una zona d’oci i esbarjo a la ciutat».

Activem Olot

Des d’Activem Olot, Jordi Rubió destca que la força de la candidatura és que «Som quilòmetre zero, no ens hem dedicat mai professionalment a fer de polítics i el nostre únic objectiu té nom propi: Olot». Entre les seves propostes hi ha recuperar la policia de barri i millorar el transport públic.

Vox

L’extrema dreta, de la mà de Vox, torna a presentar candidatura a la capital garrotxina. El seu candidat és Daniel Plana, que té l’objectiu de «reconduir la deriva separatista i social-comunista» i de «plantar cara» als « vividors incrustats al consistori».

Subscriu-te per seguir llegint