L’adéu de Piñeira provoca un ‘big bang’ postconvergent

Fa molts anys que Puigcerdà és una capital de comarca convergent -primer- i postconvergent o com es considerin els de Junts, després. Els resultats electorals històrics certifiquen aquest domini nacionalista. Tant és així, que aquesta vegada es presenten a les municipals tres formacions -la meitat del total- de l’òrbita postconvergent. Actualment, Junts governa a l’ajuntament amb una comodíssima majoria, nou regidors dels tretze, però la renúncia de l’històric alcalde Albert Piñeira, que va aconseguir tres mandats consecutius -de fet en 2015, com a CiU, es va fer amb onze dels tretze regidors-, ha provocat aquesta desmembració. Caldrà veure com es reflecteix a les urnes. Arribats a la possibilitat de pactar, entre vells coneguts de similar ideologia sempre és més fàcil, però també és cert que la diversificació del vot els pot perjudicar.

El successor de Piñeira, diguem-ne successor legítim, ja que va ser elegit en les primàries de Junts tot i que per poc, és Jordi Gassió. Metge de professió, en la seva candidatura hi ha únicament dos regidors de l’actual equip de govern. Gassió havia sigut cap de llista de CiU el 2007 i 2011. Ha sigut director general de Prevenció i Extinció d’Incendis i presideix el Club Gel Puigcerdà.

En les primàries, Gassió va superar ajustadament Maria Carmen Martí, tan ajustadament que va ser per un sol vot. Martí no devia quedar gaire contenta amb aquell resultat, perquè ha creat el seu propi partit, Treballem per Puigcerdà. Nascuda a Barcelona el 1959 i vinculada al sector de la construcció, Martí assegura que Treballem per Puigcerdà és «una opció diferent, totalment nova i transformadora». De fet, si guanyés seria la primera vegada que una dona presidiria l’Ajuntament de Puigcerdà.

I queda encara l’empresari Francesc Armengol, històric exmilitant de CDC, que també opta a l’alcaldia amb Futur per Puigcerdà, una candidatura municipalista. Armengol presidia fins fa poc Empresariat Cerdanya, la patronal comarcal que en els últims anys s’ha posicionat com un dels principals interlocutors del territori davant les administracions locals i nacionals en nom dels professionals. Va deixar el càrrec el gener passat, per centrar-se a la precampanya i campanya electoral. Ha sigut, a més, un dels principals assessors d’Alvert Piñeira, malgrat no haver format part de les seves candidatures electorals.

En definitiva, tres partits a la recerca d’un vot molt similar. Es diria que les discrepàncies postconvergents a nivell de Catalunya, es reflecteixen també a Puigcerdà.

Pel que fa a ERC, repeteix com a candidat Joan Manel Serra, que aspira a recuperar per als republicans una alcaldia que van ostentar entre 1991 i 2011 amb Joan Carretero i Joan Planella, però que fa quatre anys van assolir només tres regidors. Serra ha exercit de cap de l’oposició en el mandat que ara finalitza. És arquitecte tècnic del sector immobiliari i regidor a l’Ajuntament des de l’octubre de 2018. A més, és àrbitre de la lliga espanyola d’hoquei gel.

Completen les candidatures el PP i el PSC. Els populars aspiren a mantenir al seu únic edil amb Matías Bertrán, exmecànic de maquinària agrícola i cap visible del partit a la comarca, que substitueix Meritxell Forment. El PSC, per la seva banda, confia a tornar a entrar en el plenari, on no és present des de 2011. La seva candidata és Ester Jiménez, que havia sigut treballadora de l’ajuntament. Es pot beneficiar de la millora que, segons les enquestes, el seu partit experimentarà al total de Catalunya. Segons com vagin ls resultats, el PSC pot ser clau per formar govern.

Reforçar la capitalitat comarcal i pirinenca de Puigcerdà, així com la seguretat i neteja de la població, seran sens dubte els temes calents d’aquesta campanya. Però més enllà d’aquests, la manca d’habitatge comença a ser un problema a tota la Cerdanya, que després del Barcelonès és la segona comarca amb el m² més car. L’elevat nombre de segones residències, el gran increment d’habitatges turístics i els pocs pisos de protecció oficial empenyen a molta gent de la Cerdanya a altres zones amb menys pressió turística i, per tant, amb preus d’habitatge més econòmics. Per no parlar de l’inefable dèficit en infraestructures que converteix la Cerdanya en una de les comarques pitjor comunicades de Catalunya, tant per carretera com en ferrocarril.

Subscriu-te per seguir llegint