El partit polític Actua, que compta amb promotors com l'ex-coordinador general d'IU Gaspar Llamazares i l'exjutge Baltasar Garzón, concorrerà a les eleccions europees, municipals i part de les autonòmiques que se celebren l'any vinent amb l'objectiu d'aglutinar l'esquerra descontenta i desmobilitzada i frenar l'auge de l'extrema dreta a Europa, després de la irrupció de Vox en el Parlament andalús.

Actua, que va néixer com a plataforma política a principis de 2017 per transformar-se ja en partit polític aquest estiu, va congregar ahir més de 300 persones a l'Auditori de la seu de la UGT a Madrid i va presentar les bases del seu programa polític de cara als comicis municipals, autonòmics i europeus de maig de 2019.

De cara a les eleccions europees, en les quals la formació veu clau frenar «l'amenaça de l'extrema dreta», la formació s'integrarà en l'espai Primavera Europea, liderat pel grec Yanis Varoufakis. Actua, que s'autodefineix com «un projecte en construcció», reconeix que no podrà concórrer a tots els comicis autonòmics i municipals en estar en fase d'«implantació», però ho farà en tots aquells llocs en els quals permeti «sumar» a l'esquerra.

Lluny de l'independentisme

Llamazares, que va subscriure dijous un manifest molt crític amb el coordinador federal d'IU, Alberto Garzón, i el secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, va evitar deslligar-se de manera immediata d'IU -coalició de la qual va ser coordinador general i que prohibeix que els seus membres es presentin a processos electorals contra IU- i va subratllar que el seu compromís fins al final de la legislatura autonòmica continua estant amb IU en el Parlament asturià. L'ex-coordinador general d'IU ha tendit la mà a aquesta coalició i a Podem en pro de futures aliances electorals.

Llamazares va apostar per un projecte «federal clar que s'allunyi «tant de l'independentisme com de l'amenaça de l'extrema dreta». En aquest sentit, l'exmagistrat Garzón entén que Actua permetrà «aglutinar» el vot d'aquells ciutadans que sent progressistes no voten o se senten «desil·lusionats».