El patrimoni estimat de Mark Zuckerberg, fundador i conseller delegat de Facebook, es va reduir aquest dilluns en uns 6.000 milions de dòlars (5.165 milions d’euros) a conseqüència principalment de l’enfonsament de les accions de la popular xarxa social després dels problemes soferts el dilluns per Whatsapp, Facebook i Instagram, totes propietat de Facebook, els serveis de la qual es van reprendre finalment la mateixa nit després de diverses hores sense funcionar.

Segons les dades del Bloomberg Billionaires Index, la fortuna personal de Zuckerberg es va reduir aquest dilluns fins als 122.000 milions de dòlars (105.039 milions d’euros), la qual cosa suposa una caiguda de 6.110 milions de dòlars (5.260 milions d’euros) respecte de la sessió anterior. D’aquesta manera, el fundador de Facebook ha perdut una posició en el rànquing dels més rics del món i ara és cinquè, just per darrere de Bill Gates, Bernard Arnault, Jeff Bezos i Elon Musk, qui encapçala la llista. Fa un mes, el patrimoni estimat de l’empresari era de 140.000 milions de dòlars (120.537 milions d’euros). Malgrat això, en el que va d’any la fortuna de Mark Zuckerberg ha augmentat en uns 18.000 milions de dòlars (15.497 milions d’euros).

Per altra banda, les accions de Facebook van registrar dilluns una caiguda del 4,89%, encara que en el que va de 2021 s’han revaloritzat més d’un 19%.

Xarxes «nocives» pels usuaris

Tanmateix l’empresa s’ha vist greument afectada per una informació que va començar a treure a la llum fa tres setmanes el Wall Street Journal, que revela que els directius de Facebook saben que les plataformes de l’empresa (Instagram, WhatsApp i Messenger, a més de la mateixa xarxa social) són, en molts casos, nocives pels usuaris.

La situació s’ha vist agreujada després que l’exempleada de Facebook Frances Haugen, que va renunciar l’abril passat al seu lloc en l’equip encarregat de protegir els processos electorals en la xarxa social, expliqués en una entrevista que durant el seu temps a Facebook es va sorprendre per la falta de voluntat per part de l’empresa per a solucionar problemes que estaven causant mal als usuaris, i dels quals la signatura tenia constància, perquè sempre prevalia el criteri del benefici empresarial.