El segon estat d’alarma, declarat també inconstitucional

La decisió adoptada pel TC, que no aclareix què passarà amb les multes, obre la porta a que es presentin reclamacions

Un carrer pràcticament buit durant el segon estat d’alarma. | EUROPA PRESS

Un carrer pràcticament buit durant el segon estat d’alarma. | EUROPA PRESS / Ángeles Vázquez. Madrid

Ángeles Vázquez. Madrid

El ple del Tribunal Constitucional va declarar ahir inconstitucional el segon estat d’alarma, no per prorrogar-se durant sis mesos, sinó per haver-ho fet de manera «no raonable» i, sobretot, per haver delegat la limitació de drets amb què es va combatre la COVID en una segona etapa a les comunitats autònomes, quan excedia les seves competències. La resolució, que es coneixerà íntegra els propers dies, obre la porta a reclamar totes les sancions i mesures adoptades per una autoritat que l’exercia per una delegació declarada ara inconstitucional, van informar fonts jurídiques a El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona.

A diferència de la sentència que va anul·lar el primer estat d’alarma, aquesta no es pronuncia expressament sobre les multes imposades, cosa que va donar peu a la seva devolució pel Govern, però això no impedeix que els que fossin multats en saltar-se un toc de queda, per exemple, o se sentin perjudicats per les decisions autonòmiques adoptades, com poden ser els empresaris de l’oci nocturn, intentin amb aquesta segona resolució ser rescabalats als tribunals, a través de la responsabilitat patrimonial de l’Estat legislador, prevista per als danys que les lleis puguin causar als ciutadans. La decisió comptarà amb els vots particulars del president del tribunal, Juan José González Rivas, i els magistrats Cándido Conde-Pumpido, Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, partidaris d’haver validat el segon estat d’alarma.

El Constitucional declara que el que mereix censura constitucional no és la pròrroga per sis mesos, sinó la seva motivació sense fonament, atesa la manera com el Parlament va fixar aquest termini en l’acord anul·lat. Segons informa l’alt tribunal, la determinació temporal es va fer «d’una manera completament inconsistent amb el sentit constitucional que és propi de l’acte d’autorització i sense cap coherència, fins i tot, amb les raons que el Govern va fer valer per instar la pròrroga finalment concedida».

El tribunal explica que la prolongació es va convertir en una mena de xec en blanc per a l’executiu, quan les mesures limitatives de drets inclosos en la sol·licitud no serien aplicades per ell, sinó que la seva posada en pràctica depenia dels presidents autonòmics. Això significa que l’autorització a l’executiu es va concedir sense ni tan sols saber quines mesures s’aplicarien per combatre la pandèmia.

La sentència anul·la els apartats del reial decret del segon estat d’alarma que nomenen i designen les autoritats competents delegades, en referència a qui està al capdavant de les autonomies. Segons el tribunal, es tracta d’una decisió que contravé el que disposa la llei orgànica que regula els estats de crisi i les competències i les limitacions que la Constitució assigna a l’Estat. Per això el retret constitucional passa perquè el Govern va acordar amb caràcter permanent la delegació sense cap reserva de fer una supervisió efectiva del que les autoritats delegades acordarien als seus territoris.

Tocs de queda

Entre els articles anul·lats hi ha, per exemple, el marge del toc de queda que el Govern deixava a les comunitats autònomes. D’aquesta manera se salva (no va ser recorregut per Vox) la limitació de la mobilitat entre les onze de la nit i les sis de la matinada, però s’anul·la el precepte següent que permetia ampliar-lo «entre les deu i les dotze de la nit» i finalitzar-lo «entre les cinc i les set del matí» en funció de la incidència. Als tancaments perimetrals retira l’expressió «delegada que correspongui» i anul·la també l’article que deixava marge autonòmic per limitar les reunions.

La sentència que va anul·lar el primer estat d’alarma també va tirar endavant per la mínima. Aleshores sis magistrats davant cinc van entendre que no hi va haver una limitació de drets, sinó una suspensió, cosa que és incompatible amb un estat d’alarma i es va haver d’adoptar amb el d’excepció. Andrés Ollero, de tendència conservadora, va votar amb la minoria i ara ho ha fet amb la majoria, però com que no va participar en la votació Alfredo Montoya, la sentència que anul·la el segon estat d’alarma també va ser aprovada amb sis vots.