«The Economist» baixa la nota de la democràcia a Espanya pel bloqueig judicial

L’índex elaborat pel setmanari esmenta entre les seves mancances «un creixent nacionalisme a Catalunya que desafia la governabilitat»

El president del CGPJ, Carlos Lesmes, intervé ahir en un acte

El president del CGPJ, Carlos Lesmes, intervé ahir en un acte / EUROPA PRESS

DdG

L’índex de qualitat democràtica que cada any elabora The Economist ha rebaixat la nota d’Espanya en 0,18 punts, suficients perquè deixi de considerar-se una democràcia plena i passi a ser una democràcia defectuosa. El 2017 ja va estar a punt de baixar a aquesta categoria arran del conflicte independentista a Catalunya, però des de llavors la puntuació ha empitjorat per un altre motiu: el bloqueig a la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

El setmanari britànic afirma en el seu informe «Democracy Index 2021: China challenge», que el descens d’Espanya es deu, principalment, a una rebaixa en la puntuació d’independència judicial (un dels cinc indicadors que s’analitzen de cada país). Aquesta rebaixa està directament relacionada amb l’enfrontament entre el PSOE i el PP per la renovació del CGPJ, l’òrgan encarregat de supervisar el sistema judicial i que té com a objectiu garantir-ne la independència. Actualment, el CGPJ està funcionant de forma interina, ja que el seu mandat va expirar el 2018 (ja porta més de 3 anys de retard) i no hi ha hagut cap acord sobre el nomenament de nous jutges (que necessiten una majoria de tres cinquens al Congrés).

Segons el mateix informe, Espanya pateix una fragmentació parlamentària cada vegada més gran, una llarga llista d’escàndols de corrupció i un «creixent nacionalisme a Catalunya que planteja desafiaments per a la governabilitat». Espanya forma part d’una llarga llista de països que no tenen una democràcia plena. Només 21 països de 165 ho poden dir. Entre els països que se sumen a Espanya hi ha França, Estats Units, Israel i Sud-àfrica. L’índex global de la democràcia el 2021 també ha passat de 5,37 el 2020 a 5,28, patint la caiguda anual més gran des del 2010.

Els països que han tingut un dels descensos més forts són Equador, Mèxic, Paraguai i Tunísia (país que va registrar la baixada més accentuada), ja que van ser relegats de «democràcies deficients» a «règims híbrids». Els cinc millors països són Noruega, Nova Zelanda, Finlàndia, Suècia i Islàndia. Els cinc pitjors són República Centreafricana, República Democràtica del Congo, Corea del Nord, Birmània i l’Afganistan.