Vladímir Putin desafia Occident i llança la guerra total a Ucraïna

De matinada, aprofitant que es despertaven les ciutats i les primeres llums del dia. Va ser el moment elegit ahir pel president rus, Vladímir Putin, per donar l’ordre d’envair per terra, mar i aire Ucraïna, una «operació militar especial», com la va definir en un discurs per televisió. Eren les sis del matí a Moscou, una hora menys a Kíev. Després d’una jornada d’intens combats, un assessor presidencial ucraïnès va dir que l’aeròdrom militar de la ciutat de Hostomel, a 40 quilòmetres de Kíev, havia caigut en mans de les forces russes. Tot sembla indicar que l’ofensiva avança ràpid.

«Qualsevol que intenti interferir o fins i tot amenaçar el nostre país, el nostre poble, ha de saber que la resposta de Rússia serà immediata i els comportarà conseqüències que no han experimentat mai abans en la història», va assegurar el líder del Kremlin com a advertència a les esperades condemnes de la comunitat internacional, que no van trigar a arribar mentre preparen noves sancions contra Moscou. «Estem preparats per a qualsevol cosa que passi», va afegir.

L’ofensiva bèl·lica va començar simultàniament a diversos fronts, inclosa la capital, Kíev, que compta amb uns tres milions d’habitants. Les sirenes d’alerta d’atac aeri imminent van precedir les primeres explosions, que van fer que molta gent busqués refugi a les estacions de metro. Milers de cotxes van col·lapsar les sortides de la ciutat. Els països veïns, com Polònia i Moldàvia, es preparen per acollir un gran nombre de refugiats.

«És un atac a gran escala des de múltiples direccions», va advertir el Govern de Kíev. «És l’acte d’agressió més flagrant a Europa des de la Segona Guerra Mundial», va afegir rotund. El president d’Ucraïna, Volodymyr Zelenski, va decretar la llei marcial. «Donarem armes a tots aquells que vulguin defensar el país. Defensarem Ucraïna des de les places de les nostres ciutats», va anunciar el mandatari. El bombardeig rus amb míssils va arribar també a Kharkiv, la segona ciutat del país, així com a Mariupol, Dnipro i Odessa, entre altres localitats. D’est a oest i de nord a sud, es van registrar explosions fins a 10 regions del país.

Tropes terrestres

Les primeres informacions van xifrar en 40 els morts entre els militars ucraïnesos i desenes entre els civils, segons Kíev, que va afegir que les seves forces havien abatut mig centenar de soldats russos i fet caure dos helicòpters i set avions de combat.

Mentre avançava la jornada, les autoritats ucraïneses van denunciar l’entrada de tropes terrestres i blindats russos des de Bielorússia pel lloc fronterer amb Vilcha que es van fer amb el control de l’antiga central nuclear e Txernòbil, situada a només 130 quilòmetres de la capital ucraïnesa. Els combats en aquesta zona van posar en risc el reactor nuclear que descansa revestit amb ciment des del 1986. Més preocupant va ser el desembarcament a bord de 20 helicòpters de soldats russos a l’aeroport militar de Hostomel, a 35 quilòmetres de Kíev.

En els últims mesos, el Kremlin ha anat desplegant equipament militar i tropes, fins a 190.000 militars segons els càlculs fets pels EUA, a les fronteres d’Ucraïna, incloent-hi prop de 30.000 a Bielorússia.

El Ministeri de Defensa rus va assegurar que l’objectiu de l’atac no són les ciutats, sinó infraestructures militars, com casernes o arsenals, així com aeròdroms, per desactivar les forces aèries ucraïneses, amb l’ús d’armes d’alta precisió. «Res amenaça la població civil», va dir Moscou. El primer comunicat de guerra rus fet públic a mitja tarda va xifrar en unes 70 les instal·lacions militars destruïdes, entre elles una desena d’aeròdroms i una base naval.

En el seu discurs abans de l’assalt massiu, Putin va reiterar les acusacions contra el Govern de Kíev, a qui acusa de «persecució i genocidi» de la població russoparlant de les regions separatistes de Donetsk i Lugansk, la independència de les quals va reconèixer dilluns. El líder del Kremlin va dir que l’objectiu de l’acció militar és la desmilitarització i desnazificació d’Ucraïna.

El president rus, que afirma que l’executiu d’Ucraïna està en mans dels grups d’extrema dreta, va prometre «portar davant la justícia els que han comès múltiples crims sagnants contra civils, incloent-hi ciutadans de la Federació Russa».

«Decapitar el Govern»

El Govern dels EUA, per part seva, va dir que l’atac rus és l’inici d’«una invasió a gran escala» que «té tot el potencial per ser molt sagnant i costosa i tenir un gran impacte a la seguretat d’Europa, possiblement per molt de temps», informa Idoya Noain des de Nova York.

En una sessió informativa amb els mitjans, un alt càrrec del Departament de Defensa va remarcar que Rússia encara no està fent servir la majoria dels seus efectius militars. I va afegir que l’operació militar contra l’exrepública soviètica té «tota la intenció de bàsicament decapitar el Govern d’Ucraïna i instal·lar el seu propi mètode de govern».