La sort de Mariúpol està decidida, i ja només queden unes petites bosses de resistència ucraïnesa al districte industrial d’Azovstal. L’Exèrcit de Rússia ha informat que un miler de ‘marines’ ucraïnesos s’havien rendit, mentre que la part ucraïnesa només parlava de violents combats en aquest punt de la ciutat, sense confirmar l’eventual capitulació. La captura d’aquesta ciutat portuària ofereix la primera gran victòria al Kremlin des de l’inici de l’ofensiva. Es tracta de la primera ciutat ucraïnesa d’importància a caure a les seves mans, i <strong>aconsegueix establir el corredor terrestre</strong>, tan anhelat per Moscou,entre l’annexionada península de Crimea i les dues autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk, i permet que les tropes del Kremlin consolidin les seves línies davant la imminent ofensiva militar a l’est del país.

En to de satisfacció, el Ministeri de Defensa rus ha anunciat que «1.026 soldats de la 36a Brigada de ‘Marines’ ucraïnesa han entregat les armes i s’han rendit». L’últim que es va saber d’aquesta unitat militar es remunta a dilluns passat, quan es va anunciar que els seus efectius es preparaven per a «la batalla final» de Mariúpol, que acabaria en aniquilació o captura, ja que s’estaven quedant sense munició.

Des de Kíiv, el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha dedicat un sentit homenatge als militars que durant més de cinc setmanes han fet front l’ocupant. «Hem destruït més armes i equipament dels que tenen molts exèrcits d’Europa, però no n’hi ha prou», ha declarat en un vídeo difós en una xarxa social, i ha tornat a fer una crida als països occidentals perquè enviïn tancs, avions de combat i sistemes de míssils. L’alcalde de Mariúpol, Vadim Boitxenko, assegura que un total de 20.000 persones han perdut la vida durant els combats pel control de la ciutat i acusa les tropes russes d’haver deportat cap a territori controlat per les seves forces entre 20.000 i 30.000 civils contra la seva voluntat. A més, desenes de milers de persones esperen encara ser evacuades de la ciutat.

Dipòsits de cadàvers a Dnipró

Als dipòsits de cadàvers de Dnipró, una localitat que fins ara s’ha mantingut relativament tranquil·la i que serveix com a rereguarda del bàndol ucraïnès que lluita als fronts de Khàrkiv i el sud, hi ha els cossos de 1.500 soldats russos que ningú està reclamant. «Ningú ha vingut a recuperar-los», ha destacat el vicealcalde de la ciutat, Mikhaïl Lissenko.

En una entrevista recent, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha admès que el seu país estava patint, en la campanya ucraïnesa, «pèrdues significatives», que no va arribar a xifrar en cap moment, arribant a qualificar-les de «gran tragèdia». Malgrat aquesta sorprenent admissió, feta només davant un mitjà estranger, la censura més estricta es continua aplicant a Rússia, un país on constitueix un delicte la simple difusió d’informacions de baixes militars no confirmades oficialment.