Pedro Sánchez va arribar ahir al Congrés amb alguns anuncis sota el braç amb els quals volia calmar els seus socis pel cas Pegasus. Bàsicament dos: reformar la normativa que regula el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i agilitzar la tramitació d’una nova llei de secrets oficials. Però no va aconseguir el seu objectiu de fer baixar la tensió perquè van tenir més pes els silencis. La immensa majoria dels grups va considerar que el cap de l’executiu va evitar donar explicacions sobre la intervenció dels mòbils de 18 dirigents independentistes efectuada pel CNI amb aval judicial. Després de cinc hores de debat, ERC va sortir advertint que «la crisi no està resolta» i EH Bildu va lamentar que Sánchez segueixi sense atrevir-se a «netejar les clavegueres de l’Estat». Per contra, el PP va denunciar la falta d’aclariments i veu Sánchez «agenollat» i «demanant perdó» als independentistes per les accions «legals» dels serveis secrets.
Emparament legal
El president es va desvincular dels seguiments al sobiranisme: va ser el CNI qui va adoptar les decisions operatives que ell no coneixia, qui va determinar les escoltes sempre amb empara del jutge del Suprem. És a dir, sempre s’ha respectat la legalitat. Espanya, va reiterar, és un Estat encara «més garantista» que altres del nostre entorn, però encara es pot fer més per protegir els drets individuals dels ciutadans. Aquest objectiu explica les dues iniciatives que impulsarà l’executiu. D’una banda, l’aprovació d’una llei d’informació classificada (que substitueixi la llei de secrets oficials del 1968) i, de l’altra, la reforma de la llei orgànica del CNI, per reforçar el seu control judicial. No va avançar dates, encara que a l’executiu creuen que podrien tenir preparada la primera abans de vacances. Fonts de la Moncloa assenyalaven que el més important era la «voluntat política» manifestada per Sánchez. El gest, per tant, va més enllà que després es culmini la tramitació. Perquè per a la segona norma es requereix majoria absoluta i no està clar que el Govern disposi dels suports necessaris.
Disposició al diàleg
Sánchez va defensar la «transparència» del seu Gabinet i l’«enorme font de preocupació per a la seguretat nacional» que van provocar els sabotatges i l’incendi als carrers de Catalunya posteriors a la sentència del procés i que van justificar les escoltes del CNI. I va insistir en la disposició al diàleg del seu Govern: la taula de negociació s’ha de reunir «com més aviat millor» per reprendre els seus treballs. De nou, sense dates. Unides Podem va donar suport a l’augment dels controls dels serveis secrets i la reforma de la llei, però van exigir a Sánchez netejar l’«Estat profund». Als dirigents del PP els va indignar que en la seva intervenció inicial el president del Govern incidís en els escàndols de corrupció dels conservadors, sobretot quan alhora els està reclamant pactar el Consell del Poder Judicial i ahir mateix el van salvar en l’aprovació de la llei audiovisual.
