Gestació Subrogada

"Jo me'n vaig anar als Estats Units a tenir la meva filla. Era l'única manera de ser pare biològic"

Jaume, que té una nena de 8 anys nascuda per gestació subrogada, defensa que el gestant no ho va fer per diners | "Jo ho he viscut com un acte d'amor immens", assegura

pasaports

pasaports / DdG

Victoria Salinas

La notícia que Ana Obregón ha recorregut a la maternitat subrogada als Estats Units  per tenir una  nena als 68 anys  ha revifat el debat a Espanya sobre aquesta pràctica que la nova  llei de l'avortament considera com a violència contra la dona  i reconeix com a "il·legal", però a la qual centenars de famílies de tota mena  recorren anualment  per aconseguir el somni de ser pares gràcies al fet que l'estat sí que permet el registre d'aquests menors nascuts fora  per preservar els seus drets, una "herència" per la qual al seu dia va lluitar el també socialista  Pedro Zerolo.

Entre aquests centenars de famílies que a l'any se'n van a un país on la maternitat per subrogació sí que és legal hi ha la de  Jaume. Aquest valencià havia tingut clar des de sempre que volia ser pare i juntament amb la seva parella de llavors, es va  apuntar als cursos per adoptar, ja que va ser la seva primera opció. "Per ser homosexuals ens demanaven estar casats, però jo em vaig inscriure als cursos. Però  va passar un any i res, i va passar un segon any i tampoc res",  explica a aquest diari.

En aquells moments va començar a considerar l'opció d'anar-se'n a l'estranger per ser pare biològic veient "locom era de lent tot el procés d'adopció". Aleshores (la seva filla ara té 8 anys) "l'opció era força incipient" i no gaire coneguda, però va  trobar una associació que el va assessorar  i fins i tot es va posar en contacte amb una família que ja havia passat pel procés.

Legal en pocs llocs i amb restriccions

Com a parella homosexual, si escau, els van aconsellar que l'opció "més segura" era fer-ho allà  perquè són pocs els països que permeten la gestació subrogada a la seva legislació, però són menys els que obren aquesta possibilitat a estrangers (Estats Units, Canadà, Ucraïna, Geòrgia, Grècia…) i, menys els que permeten accedir a qualsevol mena de família siguin parelles homosexuals o mares soles. A  Ucraïna, per exemple, sí que accepten estrangers, però només matrimonis heterosexuals  i sempre que la dona acrediti un problema mèdic, per això fins a l'any passat amb l'esclat de la guerra fos una de les destinacions on acudien més parelles.

L'opció dels Estats Units "sol ser la més segura perquè tenen una  legislació més avançada i la part legal és minuciosa", explica Jaume. Allí el reconeixement de paternitat s'atorga  per sentència judicial  i ja es dona des del primer moment. En surts amb el passaport americà de la nena i l'espanyol". "Amb tota la informació és  quan vaig decidir anar-me'n als Estats Units a tenir la meva filla. Era l'única manera de ser pare biològic" , explica Jaume. Això sí, en la seva situació era la més segura "però  també és la més cara".

"La gestant és feminista i ho va fer per convicció"

Si a Ucraïna tot el procés pot oscil·lar entre 30 i 50.000 euros, als  Estats Units es pot triplicar, ja que s'ha d'abonar tot el procés d'inseminació, les despeses mèdiques i s'hi  inclou una compensació per a la mare gestant.  En aquest punt, Jaume lamenta que tot el pes del debat es posi en la transacció econòmica, ja que, si escau, la mare gestant “no ho va fer per diners, ho va fer precisament perquè està molt vinculada i conscienciada  amb el col·lectiu gai”.

"Ella és una dona jove, casada i amb dos fills que ja tenia la seva família creada, però que pensava que per la seva història personal i per afinitat i convicció volia fer-ho. Ella es considera feminista i no creu que hi hagi hagut explotació. De fet,  seguim a contacte", explica Jaume que rebutja la polarització al debat. "Jo ho he viscut com un  acte d'amor immens, i sento per ella un agraïment que no sento per ningú, però ara hi ha un posicionament en contra en qualsevol circumstància" fins i tot encara que no hi hagi compensació econòmica com recull la legislació de  Portugal, per exemple.

"En el meu cas ella no ho va fer per diners, però evidentment estar embarassada té unes conseqüències en l'àmbit laboral o en la cura de la seva família que cal compensar. ¿Han arribat a parlar amb alguna gestant?", es pregunta.