La notícia que Ana Obregón ha recorregut a la maternitat subrogada als Estats Units per tenir una nena als 68 anys ha revifat el debat a Espanya sobre aquesta pràctica que la nova llei de l'avortament considera com a violència contra la dona i reconeix com a "il·legal", però a la qual centenars de famílies de tota mena recorren anualment per aconseguir el somni de ser pares gràcies al fet que l'estat sí que permet el registre d'aquests menors nascuts fora per preservar els seus drets, una "herència" per la qual al seu dia va lluitar el també socialista Pedro Zerolo.
Entre aquests centenars de famílies que a l'any se'n van a un país on la maternitat per subrogació sí que és legal hi ha la de Jaume. Aquest valencià havia tingut clar des de sempre que volia ser pare i juntament amb la seva parella de llavors, es va apuntar als cursos per adoptar, ja que va ser la seva primera opció. "Per ser homosexuals ens demanaven estar casats, però jo em vaig inscriure als cursos. Però va passar un any i res, i va passar un segon any i tampoc res", explica a aquest diari.
En aquells moments va començar a considerar l'opció d'anar-se'n a l'estranger per ser pare biològic veient "locom era de lent tot el procés d'adopció". Aleshores (la seva filla ara té 8 anys) "l'opció era força incipient" i no gaire coneguda, però va trobar una associació que el va assessorar i fins i tot es va posar en contacte amb una família que ja havia passat pel procés.
Legal en pocs llocs i amb restriccions
Com a parella homosexual, si escau, els van aconsellar que l'opció "més segura" era fer-ho allà perquè són pocs els països que permeten la gestació subrogada a la seva legislació, però són menys els que obren aquesta possibilitat a estrangers (Estats Units, Canadà, Ucraïna, Geòrgia, Grècia…) i, menys els que permeten accedir a qualsevol mena de família siguin parelles homosexuals o mares soles. A Ucraïna, per exemple, sí que accepten estrangers, però només matrimonis heterosexuals i sempre que la dona acrediti un problema mèdic, per això fins a l'any passat amb l'esclat de la guerra fos una de les destinacions on acudien més parelles.
L'opció dels Estats Units "sol ser la més segura perquè tenen una legislació més avançada i la part legal és minuciosa", explica Jaume. Allí el reconeixement de paternitat s'atorga per sentència judicial i ja es dona des del primer moment. En surts amb el passaport americà de la nena i l'espanyol". "Amb tota la informació és quan vaig decidir anar-me'n als Estats Units a tenir la meva filla. Era l'única manera de ser pare biològic" , explica Jaume. Això sí, en la seva situació era la més segura "però també és la més cara".
"La gestant és feminista i ho va fer per convicció"
Si a Ucraïna tot el procés pot oscil·lar entre 30 i 50.000 euros, als Estats Units es pot triplicar, ja que s'ha d'abonar tot el procés d'inseminació, les despeses mèdiques i s'hi inclou una compensació per a la mare gestant. En aquest punt, Jaume lamenta que tot el pes del debat es posi en la transacció econòmica, ja que, si escau, la mare gestant “no ho va fer per diners, ho va fer precisament perquè està molt vinculada i conscienciada amb el col·lectiu gai”.
"Ella és una dona jove, casada i amb dos fills que ja tenia la seva família creada, però que pensava que per la seva història personal i per afinitat i convicció volia fer-ho. Ella es considera feminista i no creu que hi hagi hagut explotació. De fet, seguim a contacte", explica Jaume que rebutja la polarització al debat. "Jo ho he viscut com un acte d'amor immens, i sento per ella un agraïment que no sento per ningú, però ara hi ha un posicionament en contra en qualsevol circumstància" fins i tot encara que no hi hagi compensació econòmica com recull la legislació de Portugal, per exemple.
"En el meu cas ella no ho va fer per diners, però evidentment estar embarassada té unes conseqüències en l'àmbit laboral o en la cura de la seva família que cal compensar. ¿Han arribat a parlar amb alguna gestant?", es pregunta.
