Tot i que pràcticament no té efectes en la vida ordinària de les persones, sí que suposa un impacte en l’imaginari col·lectiu de la ciutadania. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha aixecat l’emergència internacional per la pandèmia de covid-19, que estava vigent des del 30 de gener del 2020.

La reducció dels casos greus és el que ha portat l’organisme a prendre aquesta decisió, aquest dijous, en el marc de la 15a reunió del seu comitè d’emergència, que es reuneix trimestralment des de fa més de tres anys. Els experts consultats temen que aquest anunci faci creure a la ciutadania que la pandèmia ha acabat, quan no és així, insisteixen. «A Espanya continua sent la malaltia de declaració obligatòria amb més contagis», recorden.

En l’anterior reunió, a finals de gener, es va decidir mantenir l’emergència internacional en considerar que la covid seguia sent «una malaltia infecciosa perillosa», amb potencial encara per causar danys considerables en la salut de les persones i als sistemes de sanitat dels països.

No obstant, l’experiència a l’hemisferi nord, que va passar l’hivern sense restriccions i sense que el virus es descontrolés, demostra que sí que pertoca l’aixecament del nivell màxim d’alerta per la pandèmia, segons el cap de secció de Malalties Infeccioses de l’Hospital del Mar, Robert Güerri.

Continuar «vigilant»

«La vida de la gent no canviarà gaire», assenyala aquest infectòleg, que, no obstant, crida a continuar «vigilant». La declaració de l’emergència internacional és una regulació de l’OMS per fer una sèrie de recomanacions «més o menys» vinculants. Permet a l’organisme demanar informació als països de les mesures que prenen o detectar si hi ha zones més complicades que d’altres.

«Seguim en pandèmia –insisteix Güerri–. Hi pot haver brots, però s’ha d’anar rebaixant a poc a poc la intensitat de les coses, ja que ja no som en la mateixa situació». És partidari que la vacunació anual contra la covid-19 estigui indicada almenys per a la gent vulnerable. En les últimes setmanes l’Hospital del Mar ha tingut «diversos ingressos» d’avis amb pneumònia greu per covid. «Feia mesos que no ho vèiem», destaca.

Per al catedràtic de medicina molecular de la Universitat de Leicester, Salvador Macip, té sentit canviar el nivell d’alerta perquè la pandèmia és «en un altre moment» i ja no és «una crisi tan urgent» com abans. «Però el perill de tot això és reforçar la idea que la covid ja no és un problema».

Més canviant que la grip

Macip adverteix que la covid (i és el «principal problema») mai s’ha arribat a «‘gripalitzar’», perquè hi ha onades «tot l’any», no només a l’hivern, com passa amb la grip. «És un virus que canvia més que el de la grip. Això, sumat al fet que els anticossos duren poc, fa que tindrem infeccions sempre amb onades menys predictibles que les de la grip», apunta aquest expert.

A més, posa el focus en el fet que molts dels contagiats de covid-19 acaben desenvolupant covid persistent. «Ignorar el virus té cert perill», alerta Macip, que demana no «despreocupar-se de la pandèmia». «Encara hi ha una determinada circulació del virus com per anomenar-lo així», defensa.

«Hem de partir de la idea que la pandèmia continua. A l’any hi ha al món unes 200.000 morts per covid», diu per la seva banda Joan Caylà, membre de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE). Caylà demana a l’OMS que expliqui bé que la gent s’ha de continuar vacunant, sobretot de cara a aquest hivern a l’hemisferi sud. «S’ha d’abaixar la mortalitat i la incidència al màxim possible».

A Catalunya els contagis de covid-19 van pujar lleugerament l’última setmana (sobretot per l’efecte de la Setmana Santa), si bé els ingressos en hospitals i UCIs es mantenen estables i en mínims històrics: 313 en planta (el 80% són més grans de 60 anys) i 11 en UCIs.