Anatomia d’un miracle: així van sobreviure 40 dies els quatre nens perduts a la selva de Colòmbia

Lesly, de 13 anys, Solein i Tiene Noriel, de 9 i 4 anys, i la petita Cristin, de tan sols 11 mesos de vida, van aconseguir sobreviure 39 dies als perills de la frondosa Amazònia després que l’avió en el qual fugien d’un grup armat que circumdava la reserva, s’estavellés i la seva mare resultés morta

Els quatre nens perduts durant 40 dies a la selva de Colòmbia i l'equip de rescat. / Reuters

Abel Gilbert

Bogotà 19 JUN L 2023 9:12

«Miracle», ha estat la paraula que van pronunciar els colombians i el món sencer després que quatre nens deixessin la selva on havien estat 39 dies. Les comunitats originàries s’han negat a parlar d’una situació prodigiosa. Van preferir posar l’accent en el caràcter «maternal» de la fronda que «va tenir cura» dels supervivents de l’accident aeri. Del que no hi ha dubte és que es tracta d’una història extraordinària, novel·lesca, l’anatomia de la qual no deixa de sorprendre especialment els homes i les dones de les ciutats.

I aquesta història es connecta en un punt amb el cor d’una violència i una discriminació que no cessa. Lesly, de 13 anys, Solein i Tiene Noriel, de 9 i 4 anys, respectivament, van pujar a un avió atrotinat juntament amb la seva mare Magdalena Mucutuy i Cristin Neriman, la germaneta d’11 mesos, perquè fugien d’un grup armat que circumdava la reserva amazònica de la comunitat uitoto, d’Araracuara, on manca la llum i l’aigua potable, i era conegut per voler reclutar menors. Calia emportar-se’ls, com fos, fins i tot en aquella aeronau que partiria d’una pista deplorable.

El més temut va passar l’1 de maig. La Cessna 306 que havia d’haver aterrat a San José del Guaviare, va tenir una fallada al motor i va caure a la selva, a prop del riu Apaporis. Van prendre cartes a l’assumpte Aeronàutica Civil, la Força Aèria, els bombers, el Centre Nacional de Recuperació de Persones, Avianline Charters SAS i, finalment, l’Exèrcit. Deu dies més tard, més de 100 homes es van endinsar a l’espessor. La indagació, però, no va oferir certeses més grans.

L'avioneta accidentada a la selva colombiana. / EPC

Els germans van esperar uns quants dies a ser rescatats. Magdalena havia mort i Lesly va decidir que no es podien quedar al voltant de l’aeronau. Calia posar-se en marxa cap a un altre lloc, una deriva als ulls de jaguars i cérvols, anacondes i serps; esquivant plantes verinoses, banyats per les gotes de pluja que travessaven aquest mar d’arbres; caminar només amb la intuïció d’una guia de sentia que estava fent el correcte: la selva, havien escoltat, una vegada i una altra, no és un lloc estàtic i inert, cal transitar-lo, com es pot, amb els pocs indicis de llum del dia.

Expectatives infundades

El passa 11 de maig, el Govern va saber que Wilson, un gos de les forces de rescat havia trobat el biberó de Cristin. Entre el 15 i 18 de maig van trobar l’avioneta sinistrada, els cossos dels tres adults i, també, els primers indicis que els menors podien haver sobreviscut: unes tisores, monyos de cabell, una botiga improvisada amb pals i branques, i empremtes humanes. Van ser aquestes imatges les que van entusiasmar Gustavo Petro, que immediatament va haver de rectificar-se: encara no se sabia on ells eren. «Lamento el que ha passat», va dir el president. Es van llançar des d’helicòpters menjar i begudes. La cerca es trobava amb els propis límits que imposava la lògica.

Els militars colombians, durant la cerca dels menors desapareguts a la selva amazònica. — El Wilson, durant el dispositu de cerca dels nens colombians. / @mindefensa

La gesta de Lesly

La més gran va carregar amb el trauma del dol. Lesly es va emportar els telèfons mòbils dels tres difunts, una llanterna i una brúixola. Va conduir els seus germans a buscar petits rierols. Sabia que trobarien alguna cosa més que aigua. Una mínima font nutrients: fruits frescos per mantenir-se drets. Sabia «escoltar» la selva, distingir el que podia ser perillós per a la ingestió o el tacte. De quins animals calia amagar-se, com relacionar-se amb els altres éssers vius i, també, aquests arbres de 40 metres d’alçada, contenidors d’alguna cosa més que saba: un «esperit» que, li havien inculcat, havia de ser respectat. Les seves fulles van servir per espantar mosquits. Calia abraçar-se a aquest món i no enfrontar-lo. I per això ella, l’adolescent adulta, d’una adultesa forçosa, va poder enfrontar la contingència, suportar la gana i mitigar la dels seus germans. Posseïa una capacitat d’observació que va ser determinant i, alhora, un factor de sorpresa i incredulitat per a la Colòmbia «blanca». Molt més quan l’avi dels nens va parlar d’una «presència misteriosa» de caràcter que els ajudaria a tornar. A Bogotà se’n van mofar.

Noves troballes

El 23 de maig, els militars i els indígenes que s’havien involucrat en les tasques de rescat van trobar un bolquer i altres elements. Van deduir que es movien en cercles. Sis dies després, els uniformats van creure estar a penes a 100 metres de distància. El 7 de juny, davant l’esgotament i la incertesa, l’Exèrcit va reformular els plans: a diversos llocs van instal·lar altaveus el missatge que havia de ser escoltat pels menors. A les orelles havien d’arribar les paraules d’alè de l’àvia Fátima en el dialecte de la comunitat. Un nou contingent es va introduir a la selva amb moderns equips: vestits tèrmics que permeten suportar altes temperatures, visors nocturns, detectors de calor i fusells. L’anomenat avió fantasma va ser utilitzat per il·luminar la jungla. Van llançar milers de volants i farina de mandioca, per la seva alta font d’energia. Aquesta vegada arribaria a les seves mans.

La ingesta il·luminadora

Les pluges i l’alta humitat van portar els menors a modificar el seu full de ruta precària. Van intentar trobar un riu que els apropés a alguna comunitat. Un integrant de la guàrdia indígena va creure reconèixer el plor de la criatura, Cristin, a la nit. Els militars van intentar avançar. Van ser dissuadits per la comunitat. La saviesa ancestral, els van explicar, fixava regles de ferro: hores precises per penetrar la selva. La raó operativa es va donar també de cara amb un altre dels fets que, s’ha dit, van contribuir al desenllaç conegut i alhora sorprenent. Un guardià va prendre yagé, una planta psicoactiva, que, pels seus efectes, se sol ingerir sota la supervisió d’un xaman. La fronda, va dir, li va parlar i va poder visualitzar el camí que conduiria els germans. Els GPS va acabar per corroborar-ho. Els uniformats no podien sortir de la sorpresa. Aquestes zones assenyalades havien estat objecte d’un rastreig minuciós.

El matí del 9 de juny van ser finalment detectats. Lesly es trobava amb el nadó als braços. El primer que va dir és que la seva mare havia mort. Va sentir que la seva àvia l’esperava. Havien fet 20 quilòmetres de voltes durant 39 dies, abans de ser rescatats a cinc quilòmetres de l’accident aeri. Els nens van ser portats a Bogotà. Un avi va explicar que no havien temut la selva. La ciutat on es recuperen ara és per a ells la nova amenaça.