La saviesa indígena va ajudar els nens perduts a Colòmbia a sobreviure 40 dies a la selva

La saviesa indígena adquirida des del seu primer alè va ajudar a sobreviure als quatre nens que van passar 40 dies perduts en la selva de Colòmbia. I també va ser determinant en les labors de cerca, en la qual van participar membres de les comunitats originàries. De fet, un guàrdia indígena va ser el que els va trobar en una zona encara inexplorada.

Els petits Lesly, Soleiny, Tien i Cristin, de 13, 9, 4 i 1 anys respectivament, coneixien el terreny en el qual van estar deambulant, els seus grans perills i els seus codis, i es van alimentar de fruits, llavors i arrels que sabien que eren comestibles. «La supervivència dels nens és una mostra del coneixement relacionat amb el medi natural de vida, que s’ensenya des del mateix ventre de la mare», va explicar l’Organització Nacional de Pobles Indígenes de Colòmbia (OPIAC).

«Són nens criats a la selva, i la mamà i el papà tenien molta experiència en això, perquè se’ls ensenya als nens l’educació tradicional. Ells van a escola i a casa aprenen el maneig de la selva, de l’aventura, quines fruites són comestibles i tot això de la supervivència», explica Gilberto, una de les persones que van col·laborar en la cerca, informa el diari El Espectador. Amb cinc anys, els nens ja acompanyen als seus pares a caçar i les nenes aprenen a conrear la iuca.

Durant alguns dies, els «fills de la muntanya», com els ha batejat el seu avi, van menjar la fariña (farina de iuca) que hi havia a bord de l’avió accidentat. També es van alimentar amb el menjar llançat a l’atzar pels helicòpters de l’Exèrcit durant els dies que van durar les tasques de cerca. Però, a més, van consumir llavors, fruites, arrels i plantes que havien identificat i sabien que eren comestibles, detalla a l’AFP Luis Acosta, responsable nacional de les guàrdies indígenes de l’Organització Nacional Indígena de Colòmbia (ONIC).

«Força espiritual»

«Són nens indígenes i coneixen molt bé la selva. Saben què menjar i què no. Van aconseguir sobreviure gràcies a això i a la seva força espiritual», afegeix Acosta, que va participar en les operacions de cerca.

«Tenim una connexió particular amb la naturalesa», resumeix per a l’AFP Javier Betancourt, un altre dirigent de l’ONIC. «El món necessita aquesta relació particular amb la naturalesa, afavorir als qui, com els indígenes, viuen en la selva i la cuiden».

Durant la cerca, militars i pobles originaris van unir les seves forces durant uns 20 dies. El president Gustavo Petro va lloar aquesta «trobada de sabers indígenes i militars» en favor del «bé comú», unit al «respecte per la selva». L’Exèrcit va emetre enregistraments d’àudio des d’helicòpters en els quals l’àvia dels nens els demanava en llengua huitoto que no es moguessin i els advertia que els estaven buscant.

«Ens organitzem, ens coordinem», va explicar el líder de l’ONIC. Prop de 84 voluntaris, membres de les guàrdies indígenes dels departaments de Caquetá, Putumayo, Meta i Amazones, es van unir llavors al centenar de comandos de l’Operació Esperança. I els van rescatar.