Més de cent morts després d'un doble atemptat prop del cementiri en el qual està enterrat Qasem Soleimani

Més d'un centenar de persones han mort en un doble atemptat perpetrat aquest dimecres prop del cementiri a la província de Kermán (sud) en el qual està enterrat Qasem Soleimani, cap de la Força Quds de la Guàrdia Revolucionària mort en un bombardeig executat pels Estats Units el gener de 2020 a la capital de l'Iraq, Bagdad.

El Departament d'Emergències de Kermán ha indicat que fins al moment s'han confirmat 103 morts i 141 ferits, si bé es tem que la xifra de víctimes pugui augmentar en les pròximes hores, segons ha recollit l'agència iraniana de notícies IRNA.

La primera de les explosions ha tingut lloc a uns 700 metres de la tomba de Soleimani, situada al Jardí dels Màrtirs, mentre que la segona ha tingut lloc minuts després en una zona pròxima durant un acte pel quart aniversari de la mort de Soleimani, mort el 3 de gener de 2020 a causa del citat atac estatunidenc.

Fonts citades per l'agència iraniana de notícies Tasnim han apuntat que els explosius havien estat col·locats en diverses bosses deixades a la zona, després del que van ser activats per control remot, si bé de moment cap grup s'ha atribuït l'autoria del doble atemptat.

El sotsgovernador de Kermán, Rahman Yalali, ha indicat que s'ha tractat d'un atac terrorista, sense donar més detalls sobre aquest tema. Les autoritats iranianes han tancat a més la zona per a facilitar les tasques de rescat i la recerca de l'escena del crim. Així, les forces de seguretat iranianes han reforçat la seva presència en la zona de les explosions, on s'han dirigit també nombroses ambulàncies per a atendre les víctimes i traslladar als ferits a hospitals de la ciutat.

Milers de persones s'havien concentrat a la ciutat per a retre homenatge a Soleimani, una de les víctimes d'un atac amb drons perpetrat pels Estats Units. Entre els morts va estar també Abú Mahdí al Muhandis, llavors 'número dos' de les Forces de Mobilització Popular (FMP) --una coalició de milícies progovernamentals iraquianes secundades per l'Iran--.

Un tribunal iranià va condemnar el 6 de desembre al Govern dels Estats Units i a altres institucions i individus del país nord-americà a pagar uns 50.000 milions de dòlars (més de 46.000 milions d'euros) per la mort de Soleimani, després d'emetre desenes d'ordres d'arrest contra alts càrrecs estatunidencs, inclòs l'expresident Donald Trump.

El succés en Kermán té lloc a més després de la mort el 25 de desembre de Razi Musavi, un alt càrrec de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran, en un bombardeig dut a terme per Israel contra la capital de Síria, Damasc, en ple repunt de les tensions a la regió pel conflicte deslligat després dels atacs executats el 7 d'octubre pel Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs).

Musavi era una figura clau en la coordinació militar entre l'Iran i Síria i, segons Teheran, complia labors d'assessoria en aquesta matèria a Damasc. La missió va ser llançada en 2014 i va estar encapçalada en el seu moment per Soleimani, en el que les autoritats iranianes van descriure com una operació per a fer front al grup gihadista Estat Islàmic a l'Iraq i Síria.