Les sis errades que han disparat l'onada de grip: de la poca vacunació a la falta de flexibilitat laboral

Si ja se sap que, cada anys, arribaran els virus hivernals i hem passat una pandèmia que ha deixat una sèrie de lliçons i de promeses polítiques, per què, de nou, estem davant una onada que posa al sistema sanitari en tensió?

Les sis errades que han disparat l'onada de grip

Les sis errades que han disparat l'onada de grip

Patricia Martín

Fem el que fem, la grip apareixerà en la temporada hivernal i, al costat d'ella, altres virus com el VRS, que provoca refredats, bronquiolitis o pneumònia, i el covid, que encara causa estralls. Per això, alguns epidemiòlegs parlen de la 'tripledemia', un còctel de virus que ha provocat un cridaner pic d'infeccions que, de nou, ha saturat els hospitals. Amb l'ingredient afegit de la brega política que també ha deslligat l'episodi.

Però, si ja se sap que, cada any, arribaran els virus hivernals i hem passat una pandèmia que ha deixat una sèrie de lliçons i de promeses polítiques, per què, de nou, estem davant una onada que posa al sistema sanitari en tensió? Aquests són les principals errades comeses, segons el diagnòstic de quatre especialistes. Un avanç: no s'han adoptat ni mesures preventives ni estructurals que podrien haver mitigat la situació. 

Vacunació: taxes baixes

Les xifres mostren que la taxa de vacunació tant de grip com de covid és baixa. Per això, fa setmanes, quan es va tenir constància d'això, s'hauria d'haver fet “pedagogia”. “S'ha actuat de manera passiva, esperant que demanessin cita, quan s'hauria d'haver promogut la vacunació sense cita prèvia i en espais grans, com es va fer el 2021”, qüestiona Daniel López Acuña, epidemiòleg i exdirectiu de l'OMS .

Tampoc s'ha informat prou que enguany es pot vacunar als nens -de 6 mesos a 5 anys- de la grip i als bebès contra el VRS, dues de les mesures estrella. En conseqüència, les taxes d'infecció més grans es donen en menors de 0 a 4 anys, que al seu torn poden contagiar als seus pares o avis.

El Govern no m'obliga a utilitzar el paraigua quan plou, però el faig servir. Amb la mascareta, hauria de passar el mateix

Javier Membrillo

— Vicepresident de la Societat de Malalties Infeccioses SEIMC

Poc ús de la màscareta

La baralla política sobre si la mascareta és o no necessària en els centres de salut arriba “tard”, segons els experts. “No hem acabat d'entendre que es tracta d'un pilar de la prevenció, independentment que sigui una imposició o no. El Govern no m'obliga a portar paraigua quan plou, però el faig servir. Amb la mascareta, hauria de passar el mateix quan es tenen símptomes”, explica Javier Membrillo, vicepresident de la Societat de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC). “L'ideal seria que actuéssim com els asiàtics, que la utilitzen per a no contagiar o contagiar-se habitualment”, afegeix l'epidemiòleg Joan Caylà, partidari d'haver imposat la mascareta en els centres sanitaris des de principis de desembre.

Recursos: dèficit de mans i llits

Un altre dels errors ha estat no reforçar els centres sanitaris, que sempre tenen pocs recursos però per Nadal, amb les vacances i els festius, queden en mínims. Els plans hivernals de les comunitats, segons els especialistes, són insuficients, sobretot en la malparada Atenció Primària. “Si tinguéssim una infermeria enfortida, que pogués anar amb freqüència als domicilis, les persones grans no haurien de desplaçar-se tant a urgències”, exemplifica Ildefons Hernández, portaveu de la Societat de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS). A més de mans, als hospitals estan mancats d'espais com a boxs, sales d'espera i llits, la qual cosa està obligant alguns centres a ajornar operacions quirúrgiques no urgents.

Existeix dèficit en el sistema de vigilància, que no registra el total dels test que es realitzen

Sistema de vigilància deficient

També és deficient el sistema de vigilància, que no registra el total dels test que es realitzen sinó una proporció, i d'aquí s'extrapolen les dades. A més, es considera que hi ha infradiagnòstic de covid ja que, com la majoria de persones no acusa símptomes greus, o bé no acudeix al metge o bé es fa un test de farmàcia, que no es registra. Per tant, no es disposa de la “foto de la situació, per a prendre les decisions adequades”, segons Hernández. 

"Amb l'Agència de Salut Pública, seria més difícil utilitzar els Consells Interterritorials de manera partidista"

Ildefonso Hernández

— Portaveu de SESPAS

Agència de Salut Pública

Els especialistes també troben a faltar la posada en marxa de l'Agència de Salut Pública, aprovada però sense funcionar. “Si hagués existit i fos independent i de caràcter tècnic, seria més difícil utilitzar els Consells Interterritorials de manera partidista, perquè les seves recomanacions serien difícils de rebatre. A més, podrien haver adoptat una política de comunicació sobre la vacunació, la mascareta o la higiene que no dependria del color polític”, afegeix el portaveu de SESPAS.

Al seu torn, Caylà reclama que hi hagi més epidemiòlegs experts en malalties transmissibles i que aquests tinguin més poder de decisió sobre les polítiques. 

Un altre dels problemes estructurals és que no es disposen dels suficients permisos laborals o de teletreball

Falta de flexibilitat laboral

Un altre dels problemes estructurals és que no es disposen dels suficients permisos laborals o de teletreball com perquè una persona amb símptomes lleus es quedi a casa, amb la finalitat d'evitar la propagació del virus. També és una pràctica habitual donar als nens paracetamol i portar-los al col·legi amb mucositat, tos o mal de coll. “S'hauria de crear un grup de treball que estudiï les mesures necessàries per a abordar l'assumpte de les baixes laborals, el teletreball o les qüestions relacionades amb el col·legi, que estudiï les polítiques d'altres països i faci propostes assenyades”, reclama Hernández. 

"Encara hi ha temps d'agafar el bou per les banyes, falten dos mesos de temporada hivernal"

Daniel López Acuña

— Epidemiòleg

"Agafar el bou per les banyes"

Però encara hi ha temps de “agafar el bou per les banyes”, segons López Acuña, atès que “falten dos mesos de temporada hivernal”. Davant això, l'exdirector de Salut Pública de l'OMS reclama que les autoritats intensifiquin els missatges sobre l'ús de mascareta o que s'evitin llocs concorreguts quan es tinguin símptomes i es “trepitgi l'accelerador” amb la vacunació, ja que encara hi ha temps. L'actual onada de grip va a la baixa però no es descarta que hi hagi nous repunts i, davant això, és important immunitzar-se. També enfront del covid, que no és estacional.