Una nau dels EUA torna a trepitjar la Lluna després de 50 anys

El mòdul Odisseu, de l'empresa privada Intuitive Machines, és la primera missió estatunidenca en el satèl·lit des de l'Apol·lo 17 de 1972

Odisseu a bord de la missió IM-1.

Odisseu a bord de la missió IM-1. / NASA

EFE

Una nau estatunidenca es va posar aquest dijous sobre la superfície lunar per primera vegada en més de 50 anys, en concret des de la missió Apol·lo 17 de 1972, i es va convertir també en la primera fabricada per una signatura privada que aconsegueix el satèl·lit natural. Al cap d'un viatge de més d'un milió de quilòmetres, el mòdul Odisseu, de l'empresa Intuitive Machines, va aterrar amb èxit sobre les 5.23 de la tarda, hora del centre dels EUA (23.24 GMT), en la ribera del cràter Malapert A, a uns 300 quilòmetres del pol sud lunar, i després d'un parell de canvis en l'hora d'arribada.

"Houston, Odisseu ha trobat la seva nova llar", va confirmar el director de la missió, Timothy Crain, després d'uns minuts en els quals es va perdre la comunicació i els controladors no rebien un senyal per part de la nau. "Avui, per primera vegada en més de mig segle, els Estats Units ha tornat a la Lluna", va dir l'administrador de la NASA, Bill Nelson, poc després de comprovat el descens d'Odisseu.

El procés d'aterratge no va estar exempt de contratemps. Segons es va informar durant la transmissió, l'eina de Intuitive Machines que anava a ser usada com a orientació durant el descens no va funcionar i la companyia es va veure obligada a usar un instrument de la NASA. L'agència espacial estatunidenca ha desemborsat 118 milions de dòlars pel transport d'instruments científics i tecnològics continguts en sis càrregues útils, les quals formen part de les dotze càrregues que en total porta en el seu interior el mòdul de la sèrie Nova-C de la companyia.

Un viatge de set dies

La nau de 4,3 metres d'altura i 675 quilos de pes, va enlairar en el carenat d'un coet Falcon 9 de la signatura Space X la matinada del passat 15 de febrer des del Centre Espacial Kennedy, a Florida, des d'on va emprendre un viatge de gairebé set dies. El dimecres Odisseu va efectuar amb èxit una inserció en l'òrbita lunar i es va mantenir a uns 90 quilòmetres d'altura, en la qual va romandre fins al descens d'avui, no sense abans compartir una imatge del cràter Bel'kovich K, "en les terres altes equatorials del nord de la Lluna", com va assenyalar Intuitive Machines.

Per al procés d'aterratge, que li va demandar prop d'una hora, Odisseu va necessitar encendre per uns deu minuts el seu motor principal, que utilitza oxigen líquid i propulsors de metà, i girar a fi de posar-se en posició vertical per a posar-se sobre sis potes. En Malapert A, on en el dia es registren temperatures de més de 100 graus Celsius, Odisseu romandrà aproximadament uns set dies fins que arribi la nit en aquesta regió i quedi inoperable.

Programa Artemis III de la NASA

La missió, anomenada IM-1, s'emmarca en la iniciativa de Serveis Comercials de Càrrega Útil Lunar (CLPS, per les seves sigles en anglès) de la NASA, la qual fa part també del programa Artemis amb el qual l'agència espacial estatunidenca planeja tornar a enviar viatges amb tripulació a la Lluna. Va ser part d'aquest programa el mòdul de càrrega Peregrini, que al gener passat va enlairar amb èxit, però la nau va sofrir una fugida de combustible i va acabar fent un viatge de retorn a l'atmosfera terrestre per a una destrucció controlada.

En el cas d'Odisseu, a més dels instruments de la NASA, el mòdul porta amb si encàrrecs de clients particulars, entre ells la signatura de roba i accessoris esportius Columbia, que testarà material aïllant, i l'artista plàstic Jeff Koons, qui ha posat en la nau 125 diminutes escultures de les fases lunars. Entre la varietat instruments de la NASA que transporta Odisseu, figuren alguns per a un millor mesurament del combustible, així com cambres per a capturar so i imatges fixes de la columna de pols produïda pel mòdul quan comença el seu descens a la superfície lunar.

L'àrea on el mòdul ha aterrat avui és una de les tretze regions candidates per a aterratges a la lluna de la missió tripulada Artemis III de la NASA, prevista per a setembre de 2026. L'agència espacial creu que en aquesta regió inexplorada podria haver-hi dipòsits d'aigua congelada. La missió de Intuitive Machines cerca consolidar una via per a portar instruments científics de la NASA a la Lluna, com també càrrega comercial, i d'aquesta manera aplanar el camí per a una presència humana sostenible en aquest satèl·lit natural.