Detenen Daniela Klette, una exterrorista que estava en cerca i captura des de fa 30 anys

Daniela Klette exterrorista de la Fracció de l’Exèrcit Roig, la RAF o banda Baader-Meinhof, va ser detinguda dilluns a Berlín després de més de 30 anys en recerca i captura i d’haver-se "reconvertit" en atracadora de bancs i supermercats.

Klette, de 65 anys, va ser localitzada gràcies a una empremta dactilar en una vivenda de lloguer d’un bloc de set plantes del barri multiètnic de Kreuzberg. Vivia sota una identitat falsa, no va oferir resistència a la seva detenció i en el registre de l’immoble es va trobar munició. Els veïns descriuen la que era una de les dones més buscades d’Europa com una persona tranquil·la que es feia anomenar Claudia, resident allà des de fa 20 anys, que feia classes de recuperació de matemàtiques i repartia galetes per Nadal. Després de la seva detenció va ingressar en presó preventiva, mentre es tracta d’establir la identitat d’un altre detingut, un home, del qual no s’han revelat més detalls.

Tercera generació

La RAF es va dissoldre el 1998 a través d’un comunicat als mitjans. En els últims anys havien aparegut puntualment als diaris alemanys notícies sobre les accions atribuïdes a un trio qualificat de "jubilats de la RAF" i formats per "Daniela Klette, Volker Staub i Burkhard Garweg", de 69 i 55 anys respectivament. En la llista hi ha una desena d’atracaments violents a mà armada a supermercats, assalts a vehicles de transport de diners, alguns sense botí, i un intent d’homicidi.

La fiscalia general va comunicar el 2015 que havia obert investigacions sobre el grup. Se’ls imputa una desena d’atracaments en diferents punts del país comesos a partir del 1999, és a dir, un any després de la dissolució de la RAF. Havien sigut membres de l’anomenada tercera generació de l’organització fundada per Andreas Baader i Ulrike Meinhof i que fins a la seva fi va deixar 34 morts i més de 200 ferits. Entre les seves víctimes mortals hi va haver representants del món empresarial, el fiscal general Siegfried Bubak, el cap de la patronal Hanns Martin Schleyer i el president del Deutsche Bank Alfred Herrhausen.

Antiimperialistes i marxistes

Les arrels de la banda, definida com a anticapitalista, antiimperialista i marxista, estan en les revoltes estudiantils del maig del 68. La llavors periodista esquerrana Meinhof va entrar en contacte amb l’atracador Baader i la nòvia d’aquest, Gudrun Ensslin. Es va formar així un grup que en els anys següents va participar en comandos mixtos amb grups palestins.

A la primera fase de Baader i Meinhof corresponen accions com atacs a bancs, assassinats, segrestos i atemptats, entre d’altres, a la base nord-americana de Heidelberg. La història de la primera generació va acabar amb la mort d’alguns dels seus membres fundacionals a la presó d’alta seguretat de Stammheim. Però mentrestant ja s’havia format la segona generació, que va perpetrar la més mortífera etapa de la banda en l’anomenada "tardor sagnant del 77", a la qual va seguir la tercera i última.

D’alguns dels assassinats comesos pel grup continua sense haver-se aclarit l’autoria material, ja que la RAF sempre va reivindicar les seves accions com a "actes col·lectius". Tampoc se sap del cert en quines accions va participar Klette.

El trio dels exterroristes està entre els antics membres de la banda que no van acabar a la presó i que tampoc van repudiar la lluita armada després de la dissolució del grup. Se suposa que van passar a la delinqüència comuna per subsistir.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona