Coneix el perjudicial efecte advers del medicament més venut a Espanya

A tots ens sonen: Aspirina, Enantyum, Efferalgan… Són medicaments analgèsics que, segons l'Informe del Sistema Nacional de Salut (SNS), publicat pel Ministeri de Sanitat, són els més consumits al nostre país.

Els segueixen els psicolèptics (antidepressius) i els que actuen sobre el sistema renina-angiotensina (per a pacients amb hipertensió arterial).

Aquest ‘top ten' el tanquen medicaments antiinflamatoris i antireumàtics i contra patiments obstructius de les vies respiratòries.

I és una realitat: la població cada vegada es medica més.

El 2021, en plena pandèmia del coronavirus, es va marcar un nou rècord amb 1.033 milions de capses de medicaments venudes amb càrrec al Sistema Nacional de Salut. No obstant això, hi ha alguna cosa que no canvia any rere any.

L'ús del Nolotil, el medicament que investiga la fiscalia, puja un 40% en cinc anys: 3,1 milions de receptes el 2023

El Nolotil és el fàrmac més venut a Espanya. Només l'últim any, més de 22,4 milions d'unitats venudes. 

Es tracta d'un medicament per al tractament del dolor agut o intens després d'una operació quirúrgica o posttraumàtic, tant de tipus còlic (que comença i acaba sobtadament i sol ser intens) com d'origen tumoral.

També està indicat per al tractament de la febre quan altres fàrmacs no han fet efecte.

El principi actiu del Nolotil és el metamizol magnèsic, així com estearat de magnesi, indigotina, eritrosina, diòxid de titani i gelatina.

Per això, només es ven amb prescripció mèdica i ha d'utilitzar-se per a tractaments de curta durada en l'alleujament de dolors aguts.

Quins són els efectes secundaris del Nolotil?

L'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) subratlla que l'efecte advers més freqüent després de prendre aquest medicament és la hipotensió, és a dir, la disminució de la pressió arterial.

Es manifesta amb falta de concentració, marejos, nàusees, fatiga i visió borrosa, i pot aparèixer en una de cada deu persones. 

Encara que menys freqüent, a una de cada 100 persones, també poden presentar-se erupcions i reaccions en la pell.

L'AEMPS aconsella suspendre forma immediata el tractament si apareixen “taques vermelloses no elevades, o taques circulars o en forma de diana en el tòrax, amb freqüència amb butllofes centrals, descamació de la pell, úlceres a la boca, gola, nas, genitals i ulls”.

El Nolotil, en el punt de mira: és perillós prendre el medicament més venut a Espanya?

Aquests eritemes cutanis greus poden anar precedits de febre i altres símptomes gripals. S'ha d'acudir al metge el més ràpid possible.. 

Molt rares són les reaccions al·lèrgiques, les erupcions i aparició de reaccions a la pell o leucopènia (disminució del nombre de glòbuls blancs en sang).

No obstant això, encara que és molt rar, pot produir-se la disminució severa de glòbuls blancs, la qual cosa es denomina agranulocitosi que, a diferència de la leucopènia, pot produir la defunció.

Agranulocitosi: La pitjor conseqüència del Nolotil

Com explica la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI), l'agranulocitosi és una malaltia de la sang en la qual el recompte de granulòcits sanguinis és baix. La xifra normal de leucòcits en sang és de 5 a 7 mil per mil·límetre cúbic.

Aquests leucòcits juguen un paper fonamental en la defensa del nostre cos contra les infeccions.

“En general, bacteris, paràsits o virus, i també en la resposta inflamatòria davant qualsevol agressió, per exemple, un cop o traumatisme. L'existència d'agranulocitosi deixa al subjecte amb menys defenses davant les infeccions, i aquestes poden ser més greus”.

Per què es produeix?

Pot ser causada per diversos motius. La majoria d'ells a causa de l'exposició a substàncies químiques.

“Per a tractar un tumor maligne es fa quimioteràpia. Aquests medicaments ataquen a les cèl·lules que es divideixen del cos, no sols les canceroses, per això és freqüent que el subjecte es quedi calb, i també que es quedi sense granulòcits”, subratlla la SEMI.

També “sorgeix per una resposta anòmala del nostre cos a una substància, existeix una malaltia autoimmune o anormalitat en la melsa”. 

Quins són els seus símptomes?

• Febre.
• Malestar general.
• Mal de coll.
• Úlceres en la boca.
• Feblesa.
• En el pitjor dels casos, pneumònia o xoc.

Tractament

El diagnòstic només es pot realitzar mitjançant una anàlisi de sang. I el tractament principal, si es deu al consum d'un medicament específic, és la seva suspensió. També es poden utilitzar fàrmacs que ajuden el cos a augmentar la producció de glòbuls blancs.

El seu pronòstic “està en relació amb la intensitat de la mateixa i la seva durada. En casos extrems és molt greu” i pot causar la mort deguda a infeccions greus.

Altres efectes

No tenen una freqüència coneguda, especifica l'AEMPS, però no han de descartar-se:

• Sèpsia (infecció greu de tot l'organisme i que pot produir la mort).
• Xoc anafilàctic.
• Hemorràgies intestinals.
• Cromatúria (coloració anormal de l'orina).
• Inflamació del fetge.
• Anèmia aplàsia (fallada en la producció de cèl·lules en la medul·la òssia i de la sang).
• Coloració groguenca de la pell.