El TC avança que declararà constitucional la retirada de la custòdia als maltractadors

La majoria progressista del ple obliga Enrique Arnaldo a retirar la seva proposta de sentència perquè avali sense embuts la llei de protecció a la infància coneguda com a 'Ley Rhodes'

James Rhodes durant un acte en contra dels abusos sexuals.

James Rhodes durant un acte en contra dels abusos sexuals. / JOSE LUIS ROCA

Ángeles Vázquez

El ple del Tribunal Constitucional ha avançat aquest dimecres que avalarà en tots els seus termes la llei de protecció a la infància davant la violència coneguda com a 'llei Rhodes', en obligar el magistrat de sensibilitat conservadora Enrique Arnaldo a retirar la seva proposta de sentència, que era partidària de declarar que la retirada de la guarda (custòdia) als progenitors denunciats per maltractaments només seria constitucional si deixava marge d'actuació als jutges i s'interpretava d'acord amb certs articles de la carta magna.

Fonts de l'alt tribunal van assenyalar a 'El Periódico' que, encara que la proposta d'Arnaldo no ha arribat a ser sotmesa a votació, la majoria progressista que impera al ple després de les últimes renovacions ha deixat clara la seva posició a favor que la modificació que la llei Rhodes fa de l'article 92 del Codi Civil, consistent a retirar la custòdia als progenitors denunciats per maltractaments per l'interès suprem del menor, és plenament constitucional.

La proposta d'Arnaldo, que redactarà una nova ponència d'acord amb el criteri de la majoria que portarà a propers plens, passava per declarar que només ho podia ser si els jutges podien tenir certa autonomia per acordar o no la retirada. La posició majoritària per resoldre el recurs de Vox contra la llei aprovada per l'Executiu de Pedro Sánchez sosté, en canvi, que impedir la guarda compartida quan hi ha denúncies per maltractaments no planteja problemes constitucionals, perquè aquesta decisió no afecta el règim de visites, que poden continuar vigents si el jutge encarregat del cas no aprecia risc per als menors.

I fins i tot en aquests casos, assenyalen les fonts consultades, el magistrat pot retirar al progenitor denunciat aquest dret o acordar que els contactes amb els seus fills es produeixin als punts neutres previstos per poder assegurar millor la integritat del menor, cosa que es considera prioritària en un moment en què s'estan reproduint els casos de violència vicària, en què els pares maten els fills per incrementar el patiment de la mare.

Revisió

A més, segons les mateixes fonts, la decisió que adopti el jutge podrà ser revisada en funció de l'evolució que segueixi la denúncia per maltractaments presentada contra el progenitor a qui es va retirar la guarda, de manera que en cas d'absolució pugui ser-li retornada sense cap problema.

La llei coneguda com a 'llei Rhodes' (en referència al pianista d'origen britànic que va patir abusos sexuals quan era petit) inclou entre altres mesures de prevenció innovadores en la protecció dels nens el deure de denunciar i que la prescripció dels delictes d'abusos sexuals comenci a comptar quan la víctima tingui 35 anys i no 18 com ara, per evitar l'arxiu de moltes denúncies, ja que s'ha constatat la dificultat existent per assumir els fets fins a edats més avançades.

La norma també obliga que "els poders públics prendran les mesures necessàries per evitar que plantejaments teòrics o sense aval científic que presumeixin interferència o manipulació adulta, com l'anomenada síndrome d'alienació parental, puguin ser presos en consideració".