No hi ha barreres quan es tracta d’estimar. Ni ser estimat. La gironina Marta Xargay va anunciar a principis d’estiu la seva retirada definitiva com a jugadora de bàsquet. El seu principal objectiu era estar bé amb ella mateixa, seguir feliç al costat de la seva parella, Breanna Stewart, i allunyar-se completament de les misèries que va patir els seus últims anys en actiu. Potenciades per l’abús psicològic que va patir per part de l’exentrenador del Dynamo Kursk i exseleccionador espanyol, Lucas Mondelo, tal com va denunciar fa unes setmanes enrere. Cenyint-se la seva prioritat de «viure la vida» tal com va explicar en una entrevista a aquest diari, Xargay s’estrena en la maternitat amb el naixement de la seva primera filla Ruby Mae Stewart Xargay el passat 9 d’agost de 2021.

La gironina i l’MVP de la WNBA van anunciar-ho ahir compartint un vídeo a través de la plataforma Togethxr que resumeix des de l’inici de la seva relació a Kursk l’any 2019, quan Stewart va trencar-se el tendó d’Aquil·les, fins al naixement de la petita. Ruby Mae va arribar al món el 9 d’agost, tot just l’endemà que els Estats Units s’emportessin la seva setena medalla d’or consecutiva amb una exhibició, com és habitual, de Stewart contra el Japó (90-75). «Vaig passar d’una emoció a l’altra. Des de guanyar la medalla d’or fins a adonar-me que tornava cap a casa i la meva filla havia de néixer en menys de 24 hores», assegurava la jugadora del Seattle Storm.

Als Estats Units l’esperava Xargay, mantenint en secret durant mesos que les dues es convertirien en mares gràcies a una gestació subrogada que van fer a Idaho. «És una bona manera de fer veure a la gent que hi ha altres vies, no només la manera tradicional de tenir un nadó». Només ho sabien la família, els amics més íntims i un parell de companyes d’equip. «Esperem que serveixi per ensenyar al món que no hi ha una fórmula perfecta per trobar l’amor, tenir una família o crear una família. Només procurem seguir juntes, escriure la nostra història amb un nadó», expliquen. Tenint en compte l’impacte que tindria la bona notícia, les dues van preferir «tenir aquest moment tan especial per nosaltres durant una estona». Bona elecció perquè de seguida que va saber-se, els diaris més prestigiosos dels Estats Units com The New York Times i d’arreu se’n van fer ressò.

A principis de maig, la parella va anunciar que s’havien promès després que Stewart demanés matrimoni a Xargay. «Tenia l’anell des del novembre però estava esperant el moment adequat», confessa l’estrella nord-americana. Seguint la línia de mantenir la seva intimitat, van casar-se el passat 6 de juliol en una petita cerimònia informal que va tenir lloc a Seattle, on resideixen. «Quan era petita no tenia ni idea que em casaria amb una dona, però és la persona amb qui vull estar i estem vivint la nostra millor vida», afegeix.

Stewart va congelar els seus òvuls a partir de la lesió a Kursk: «No sé ben bé per què ho vaig fer, només pensava que estava lesionada, que no podia jugar i que aquesta era l’oportunitat. És segurament una de les millors decisions que he pres a la vida perquè et prepares a tu mateix per un futur». Les dues s’han imposat a les regles marcades per la societat. Són mares d’una nena, segueixen amb les seves fites professionals ja sigui en la moda o com a una de les millors jugadores de bàsquet i gaudeixen del dia a dia com a parella. Ser l’estrella de la WNBA, però, no és fàcil. I per això Stewart i Xargay van haver de planejar bé el moment per tenir a la seva filla. «Havia d’arribar a l’estiu, després dels Jocs Olímpics. Vam filar una mica prim». Ruby Mae va arribar amb una medalla d’or sota el braç, tot just l’endemà que Estats Units es proclamés campiona.

«La meva mare em diu que mai m’havia vist tan feliç ni em sentia tan lliure. L’últim cop que vam anar a casa va comentar-me que soc millor quan ella (Stewart) és al meu costat», comenta Xargay. I això és el més important. Ser feliç i fer feliç a la gent que estimes, sense preocupar-se pel què dirà la gent. Com bé diu Xargay «sempre hi haurà persones que ho jutjaran, els agradarà més o menys..., però ningú viura la meva vida». D’ara en endavant, la gironina i Stewart tindran tota una vida per ensenyar els seus valors a la seva filla sent tant autèntiques com ho han estat sempre.