Adel Mechaal torna a Belgrad, un escenari d’allò més especial

Adel Mechaal té molt clar què és el que vol. Té fam de victòria, d’èxits. Se sent preparat, fort. El físic l’acompanya. També la ment i l’experiència, que es guanya a còpia d’anys i garrotades. El palamosí, de 31 anys, viu un moment dolç i es mor de ganes de corroborar-ho aquest cap de setmana. Competirà en el Mundial en pista coberta i ho farà a Belgrad, una ciutat que li porta bons records. Just allà mateix, el 2017, es penjava la medalla d’or en una gran cita. El mateix metall que li agradaria aconseguir de nou. «Tinc clar què és el que vaig a fer i això no és pas altra cosa que donar el millor de mi. I això pot ser l’or. Per què no?». Frase clara i contundent, la que pronunciava només fa dos dies als micròfons de RTVE.

Cinc anys enrere, a la capital de Sèrbia, Mechaal aturava el cronòmetre en 8.00.60. Suficient per creuar la línia de meta en primera posició, pel davant del noruec Henrik Ingebrigtsen (8.00.93) i l’alemany Richard Ringer (8.01.01). Va guanyar aquell 3.000 i es coronava campió d’Europa d’atletisme en pista coberta. Ara toca Mundial. Paraules majors. Més competència i el poder africà, que sempre marca la diferència, hi serà present. Però no li fa pas por. L’actual triple campió d’Espanya de 1.500 i 3.000 fa poques setmanes va ser tercer a Madrid, només superat per dos etíops: Selemon Barega i Lamecha Girma. Amb tots dos s’hi enfrontarà aquest cap de setmana. Després d’aquella cursa deia ser del tot «optimista» parlant del Mundial. «Els puc plantar cara i els puc guanyar. Sé que serà difícil, però me n’he adonat que no és pas impossible».

Perquè això pugui passar, ara bé, és conscient que ha de fregar la perfecció i que es produeixi més d’un condicionant. «M’agradaria que la cursa fos per sota dels 8 minuts perquè crec que és llavors quan les meves possibilitats són molt reals». El campionat engega avui amb les sèries, a partir de dos quarts de tres de la tarda. La final serà diumenge, a les 12:05 hores.

No serà la seva primera experiència en un Mundial «indoor». Ja n’ha corregut algun més i mai ha aconseguit pujar al podi. A Sopot, el 2014, va ser onzè però en aquella ocasió va córrer el 1.500. Millor li van anar les coses a Birmingham, el 2018, quan va finalitzar el seu concurs en la cinquena posició. Ja competint en el 3.000. Però això és passat. El present juga a favor dels seus interessos perquè Mechaal ha signat un inici d’any espectacular. Ja no només perquè ve de proclamar-se campió d’Espanya en dues distàncies, cosa que ha aconseguit en tres ocasions. Sinó també pel seu paper a Staten Island, a Nova York, el passat mes de febrer. Va ser llavors quan va volar, fent seu el rècord continental dels 3.000 en pista coberta amb un temps de 7:30.82.

Guerrero, baixa per lesió

És el palamosí l’únic atleta de la demarcació gironina que participarà en aquest Mundial. No l’acompanyarà Esther Guerrero, que es quedarà sense poder competir en la prova dels 1.500 després de lesionar-se fa poques setmanes a Ourense, durant els estatals. Allà va fer-se mal quan liderava la cursa i es va haver de conformar amb la tercera posició final. A principis d’aquest mateix mes confirmava que pateix una ruptura completa del tendó comú del bíceps femoral amb el semitendinós. Un problema que li ha de fer la guitza durant unes setmanes. La banyolina necessita un temps de repòs, per fer net, al mateix temps que posa en marxa un procés de recuperació que encara s’allargarà un temps més.