D’un hiperlideratge a un tecnòcrata

Espanya canvia de Luis. Eliminada al Mundial de Qatar, segrestada per les altes expectatives impulsades i no assolides per Luis Enrique, la selecció canvia de propietari. I Luis Rubiales, el president de la Federació, dinamita tota l’estructura esportiva anterior amb l’ascens de Luis de la Fuente, que havia dirigit amb èxit la selecció sub-21, alhora que José Francisco Molina, director esportiu, decideix no renovar (entra Albert Luque, però no en el mateix càrrec sinó com a «director de la selecció nacional») i se’n va al mateix temps que el tècnic asturià.

De Luis a Luis. Però res no és el mateix. Ni de bon tros. De l’hiperlideratge de Luis Enrique, que absorbia tot el poder i la pressió de la selecció, a la condició de tecnòcrata de Luis de la Fuente, que fa nou anys que recorre els estrats inferiors de la federació (sub-19 i sub-21) abans de treure el cap a la banqueta de l’absoluta. Viu ara l’oportunitat de la seva vida després d’una anònima ruta dedicat a la formació del talent jove, amb una experiència brevíssima i fracassada en el futbol professional. Tot just va estar De la Fuente 11 partits dirigint l’Alabès a Segona B i ja en fa més d’una dècada.

Es passa de Luis Enrique, entrenador reputadíssim, d’altíssim nivell, considerat entre els millors del món (va aconseguir un triplet amb el Barça el 2015 després del pas previ per Roma i Celta), amb ofertes poderoses de la Premier, a De la Fuente, la via amable i continuista per no desarrelar-se de la idea de joc que havia connectat a la selecció amb el país. Fins que la derrota amb el Japó i el frustrant exercici d’impotència, amb tres penals fallats contra el Marroc, va fer fallida aquesta connexió i va precipitar l’adéu de l’asturià. En tot moment, la federació va voler dominar el relat de la crisi per demostrar que el poder tornava a estar en mans de Rubiales, el president, que no ha aparegut públicament des de l’eliminació mundialista. Encara no ha obert la boca des que Busquets va fallar.

En un embogit dia de comunicats (fins a tres, la destitució de Luis Enrique, el nomenament de De la Fuente, la sortida de Molina, en només cinc hores, unit al comiat sentit de Lucho), va visualitzar Rubiales el canvi de poder. Ara, mana ell perquè ha desmantellat tot el que sostenia el ja exseleccionador. I ha elegit la via interna, com va passar al seu moment amb Iñaki Sáez (no va sortir bé pujar-lo de la sub-21 a l’absoluta) i amb Luis Suárez (tampoc va funcionar bé) en comptes de buscar entrenadors de prestigi i amb molta més experiència , tipus Marcelino (a l’atur després de dirigir Athletic i València, entre altres clubs), Robert Martínez (acaba de dimitir amb Bèlgica després del Mundial) o Quique Flores (Getafe).

Era com si Rubiales volgués replicar la «fórmula Jorge Vilda», a qui va promocionar a la selecció femenina i ha mantingut amb fermesa, malgrat la rebel·lió de les seves millors jugadores. Entrenadors de federació per sobre de qualsevol altra consideració, que coneixen la casa (gairebé el 80% dels futbolistes que van estar al Mundial van passar prèviament per De la Fuente), molt més flexibles i amables en el tracte que Luis Enrique, propietari d’un discurs propi amb un hiperlideratge que eclipsava el mateix president.

Fa temps que alguna cosa es va trencar entre ells. Només cal veure la fórmula de la sortida de l’asturià, gestionada exclusivament des de Las Rozas per deixar clar que la decisió no li pertanyia. Rubiales es va emparar «en un informe de la direcció esportiva en què s’ha de determinar que ha d’arrencar un nou projecte» de la selecció on no hi ha lloc per a Luis Enrique. I la persona que va fer aquest informe (Molina) va abandonar la federació cinc hores després.

«Només puc estar súper agraït als que em van fitxar dues vegades (president Rubiales i director esportiu Molina)», va subratllar el tècnic asturià, que va voler agrair el suport «a tots els empleats de la RFEF amb què compartim experiències i vivències de tota mena. «I, és clar, als jugadors que han estat exemplars en el seu comportament i fidels a la idea plantejada. Sento no haver-vos pogut ajudar més», va confessar el fins ahir seleccionador en el seu escrit de comiat del càrrec,

Subscriu-te per seguir llegint