Mor als 105 anys la pionera del bàsquet femení, Encarna Hernández

Encarna Hernández, coneguda com la nena del ganxo, pionera del bàsquet femení espanyol, va morir ahir dilluns als 105 anys, segons va informar el Consell Superior d’Esports (CSD).

La seva història es va donar a conèixer per al gran públic el 2016, arran de l’estrena d’un documental. Abans tant el Barça, club on va jugar, com la Federació Espanyola, havien reconegut la seva trajectòria amb sengles homenatges.

Va arribar a Barcelona procedent de Lorca, d’on era natural, i ho va fer amb només deu anys. Amb tretze va començar a jugar a l’Atlas -club que va cofundar-, després va passar al Laietà -amb el qual el 1936 va guanyar el primer campionat femení de Catalunya-, el Cottet, va jugar per a la secció femenina de la Falange i es va retirar el 1953 vestint els colors del Barça, on s’hi va estar els deu últims anys de la seva carrera.

A l’esmentat documental recorda que quan va començar a jugar les pistes s’aplanaven amb un corró gran de ferro i les cistelles eren de fusta. Per què en deien la nena del ganxo? Explicava que davant la seva curta estatura (154 centímetres) havia d’articular algun truc per poder llançar a cistella i va perfeccionar el ganxo fins a convertir-lo en el seu millor recurs.

Encarna Hernández es va treure el carnet de conduir -va ser una de les primeres dones a tenir-lo a la Barcelona del 1946- gràcies als seus anys a la secció femenina de la Falange. «Havies de fer sis mesos de feina allà», recordava. Aquell temps li va valer també per aconseguir el títol d’instructora d’educació física.

Va jugar al Barcelona des del 1944 al 1952 i es va retirar amb 36 anys, quan va tenir el seu fill. Va ser jugadora, entrenadora, àrbitre i defensora de l’esport femení en una època, la del franquisme, en què no existia ni la Lliga Nacional ni la Copa d’Europa.

Va ser la primera entrenadora d’Espanya en època franquista quan va dirigir el Penya García, equip de l’Hospitalet de Llobregat. Per la defensa de l’esport femení, Encarna Hernández va rebre el 2020 la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu per part del Consell Superior d’Esports (CSD), la de la ciutat de Barcelona i el Premi a la Trajectòria Esportiva del Govern de Múrcia i ha estat protagonista de diversos homenatges.