Ricardo Aldrey: "Van ser els tirs lliures amb més pressió de tota la meva carrera"

Diumenge a Lugo es retrobaran en un partit ACB el Breogan i Girona. Fa 28 anys, l’antic Valvi va salvar la categoria contra els gallecs en un play-out d’emocions fortes que es va acabar decidint a Fontajau en el cinquè i definitiu partit. Per arribar-hi hi va tenir un paper clau el base Ricardo Aldrey, convertint dos tirs lliures fonamentals pels gironins a pocs segons del final. El Breogan, que si hagués guanyat aquell partit s’hauria salvat (dominava 2-1), va tenir temps de fer un triple a la desesperada des de mig camp que no va servir per a res (68-69). Tot s’acabaria decidint a Girona, en un pavelló de Fontajau desbordat amb, diuen les cròniques, 7.500 espectadors.     

Aldrey va jugar dues temporades al Valvi, la 1994/95 i la següent. Avui, amb 58 anys, és el coordinador de la base del Baxi Ferrol, fa de regidor municipal com a independent dins del PP i treballa d’infermer. Recorda amb estima l’etapa que va passar a Fontajau tot i que admet que fa «vuit o deu anys» que no trepitja les comarques gironines. «Aquell play-out contra el Breogan el recordo molt bé a la memòria. Pensi que jo tenia molts amics a Lugo. Havia desaparegut el Clesa Ferrol i molts dels que érem allà ens vam anar col·locant a d’altres clubs de l’ACB. Poc després de salvar la categoria vaig anar a un casament a Lugo i tothom em recordava aquells tirs lliures», apunta l’exjugador, que va disputar 288 partits a l’elit del bàsquet espanyol.

Amb 58 anys és el coordinador de la base del Baxi Ferrol, fa de regidor a l’Ajuntament i treballa d’infermer

Els tirs lliures a què es refereix són els que va convertir a pocs segons del final del partit per posar el Valvi 4 amunt (65-69). Una derrota hauria suposat el descens. Era el 23 d’abril de 1995 i una setmana més tard, a Fontajau, els gironins van certificar la permanència. «El partit va estar marcat per l’eliminació de l’americà del Breogan Maxey, que era força determinant, i per aquells tirs lliures meus. Van ser els tirs lliures amb més pressió de tota la meva carrera, perquè ja es pot imaginar com apretava el pavelló. Però van entrar i vam assegurar el partit... imagini que n’hagués fallat algun i que ells amb el triple haguessin guanyat o forçat la pròrroga...», subratlla. Tot i que han passat prop de 28 anys, Ricardo Aldrey té fresca l’eliminatòria. Aquell Valvi era dirigit per Quim Costa i Dusko Ivanovic era el segon. A la plantilla, Ruf, Solana, Lockhart, Curry i Pardo, entre d’altres. Ell va acabar amb 15 punts aquella diada de Sant Jordi. «Sabia que ens hi jugàvem molt, però la veritat és que durant tot el play-out el club ens havia transmés tranquil·litat, tant el president Joaquim Vidal com el gerent Albert García Rafanell». Amb la victòria, i havent salvat l’hecatombe, «sabíem que a Fontajau no podíem fallar, amb la nostra gent, i a més, amb la baixa de Maxey al rival». I així va ser (77-67).

Aquell va ser el segon play-out consecutiu del Valvi en els dos primers anys de Fontajau (l’any anterior s’havia eliminat l’Osca) i a partir d’aquell moment el club va començar a mirar cap amunt, sobretot amb l’arribada de Trifon Poch a la banqueta a mitjans de la següent temporada. Aldrey recorda aquella permanència amb estima «perquè a la grada hi havia la meva família i el meu fill, que ja té 29 anys, ben petit». L’exbase segueix l’ACB i ha tornat a Lugo per veure els derbis Breogan-Obradoiro varies vegades. No descarta anar-hi diumenge a veure el nou Girona de Marc Gasol. «La ciutat està on-fire, amb l’Uni, l’ACB i el futbol», exclama.

Subscriu-te per seguir llegint