A Fontajau no s’acaben els estímuls

El Bàsquet Girona juga aquest dissabte al vespre (20.45 h) a Fontajau contra l’Obradoiro amb l’objectiu de tornar a vèncer després de dues derrotes consecutives. «Ens va afectar una mica perdre amb el Breogán, però no crec que fos per culpa d’una possible desconnexió, sinó pel fet que ells van estar molt encertats», resumeix Aíto, que manté les baixes gairebé segures de Marc Gasol (encara no s’ha entrenat) i Pierre Oriola (ho ha fet, però poc). Garino encara no està al 100%, però entra a la convocatòria. Quin partit s’espera, l’entrenador? «Juguen molt bé col·lectivament i disposen de jugadors amb talent, bon tir, gran u contra u. Haurem de defensar bé. El partit representa una opció per mirar cap amunt, esclar, però fins que les coses no són segures, també podem anar cap avall. Ho dic sempre, res de mirar la classificació. Fixem-nos en la nostra millora, perquè només d’aquesta manera tindrem els resultats que volem».

Preguntat per l’aturada en el calendari, li va canviar la cara: «Ens va malament. Puc entendre el tema de la copa, perquè és una tradició i el producte estrella de l’ACB, però les finestres que tenim constantment és degut a la manca de coordinació entre les diferents competicions. No s’haurien de barrejar; si juguem set mesos, juguem set mesos. Després surten amb divuit milions de fases per a les seleccions i l’únic que fan és interrompre-ho tot. L’organització és dolenta i complicada de canviar, perquè cadascú mira pel seu interès i tothom vol temps per a ell mateix. Jo els demanaria que ho discutissin i no tallin més les coses, perquè quan ho tallen ho trenquen tot». Aíto també té clar la importància d’estar bé al lloc on ets i el reclam que pot significar en els pròxims anys el Bàsquet Girona si les coses es continuen fent bé. «Sabem que és un curs complicat perquè acabem de pujar, però els jugadors progressen. D’acord, posem que algun nano rep una oferta de l’NBA i que aquesta l’enlluerni, sobretot econòmicament. Jo em pregunto si la majoria són conscients d’estar preparats per fer el salt o si no és millor que continuïn allà on milloren i es preocupen per ells?».

L’Obradoiro, amb interrogants

El conjunt de Moncho Fernández, novè amb un balanç de 10-9 (tres triomfs més que el Bàsquet Girona), arrossega el dubte d’Álex Suárez i té les baixes de David Walker, Marcus Paige i Dragan Bender. Èric Vila no es refia d’un rival que ja els va superar en la primera volta. «Allò era principi de curs i tot just ens estàvem estructurant. No crec que sigui una referència correcta. Però no serà fàcil, segur. Com més minuts competim bé, més opcions tindrem. Perquè veure com deixem passar oportunitats, és frustrant», expressa el jugador gironí, que va parlar del seu rol. «Tingui els minuts que tingui, intento aportar en tot moment i aprofitar les oportunitats que em donen. Només penso a continuar treballant per ser un millor jugador».

Subscriu-te per seguir llegint