Bàsquet Girona - Obradoiro (93-76): Engrescant cap a la permanència

Jugar a Fontajau sempre és un plus. Aíto García Reneses estava en contra l’aturada per la Copa del Rei i les finestres FIBA, sobretot perquè frena en sec després de tallar ahir la ratxa de dues derrotes consecutives amb una victòria contra l’Obradoiro (93-76), però l’equip s’ho ha de prendre de la millor manera possible. Sobretot, tenint en compte que es va fer un pas més cap a la permanència i que els jugadors tocats gaudiran d’uns dies per recuperar-se. Amb especial menció per Marc Gasol, que continua sent baixa per problemes físics.

Qui sí que va arribar a temps va ser Pierre Oriola, entrant a la convocatòria a última hora tot i que finalment Aíto va preferir reservar-lo per no forçar-lo i no va jugar. Va començar endollat el Bàsquet Girona deixant-se portar per l’ambició d’un jove Prkacin que va brillar amb llum pròpia. El croat va encarregar-se de la primera recuperació i, en conseqüència, de la primera cistella. El conjunt gironí no va tenir problemes per aconseguir l’avantatge en el marcador, encara que també és veritat que va perdre’l amb poc. L’Obradoiro en va tenir prou amb tres triples seguits, un de Zurbriggen i dos de Robertson, per posar-se per davant. Mentrestant, a Fontajau continuaven sense saber què era celebrar des dels 6,75 metres (18-21).

El Girona va haver d’espavilar en aquest aspecte al segon quart perquè el triple va ser la millor arma dels gallecs. Hanzlik va poder igualar 21-21 amb tres punts que a priori van ser insuficients perquè Scrubb va fer escapar al seu equip en un tres i no res -l’encert en el triple del rival era de 7/16. No obstant això, els d’Aíto van sorprendre protagonitzant una reacció de mèrit amb un parcial de 15-0. Taylor va imposar el seu talent i, fins i tot, si va afegir Pato Garino demostrant que, quan està fi, suma a l’equip. L’argentí no només va tornar a igualar, sinó que va avançar el Girona i amb un triple que deixaria el 44-39 per marxar al descans.

Prkacin (14), Taylor (16) i Garino (13) destaquen en un partit coral de l’equip que aconsegueix fer front a la baixa de Marc Gasol abans de l’aturada

Conscients del que suposaria una victòria, els gironins van saber jugar les seves cartes a la segona part en què els gallecs acabarien rebent la seva pròpia medicina. Prkacin i Taylor van continuar liderant al damunt de la pista per intentar obrir forat. El màxim avantatge que es va aconseguir va ser de 16 punts, provocant que l’Obradoiro, impedit pel treball defensiu dels d’Aíto, quedés anul·lat. Els gallecs van anar quedant-se sense opcions de mica en mica. Pato va fallar de triple en primera instància, però no perdonaria des de sota la cistella. Una mostra que el Girona no donaria cap pilota per perduda. Pol Figueras va apuntar-se un triple en els millors minuts de l’equip (63-50). També Hill.

Un parcial de 15-0 encarrila el triomf al segon quart, mentre que Figueras decideix amb un triple al final

El Girona havia aconseguit el més important: que el triple ja no fos l’arma dels de Moncho Fernández. Però calia un últim esforç. Figueras va tenir la clau amb un altre triple a falta de set minuts per al final (77-63). Sense, segurament, ser-ne conscient, el base tarragoní havia sentenciat el duel amb aquells tres punts. I és que l’Obradoiro poc va poder fer després. El marcador anava clarament a favor dels gironins, donant-los arguments per créixer i lluir-se en el darrer tram. Fontajau va acabar fent l’onada a l’equip convertint anit en una autèntica festa.

Recupera el directe de Diari de Girona